Can Lleonart

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Lleonart
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocPlaça Germans Lleonart, 1 / Riera Fosca, 2-6 / Rambla Àngel Guimerà, 1 Modifica el valor a Wikidata
 41° 29′ 34″ N, 2° 17′ 42″ E / 41.492794°N,2.294885°E / 41.492794; 2.294885
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC8155 Modifica el valor a Wikidata

Can Lleonart és una masia d'Alella catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

El 1388, Guillem Arbúcies, propietari del mas Porrassa (actualment Can Barqué), va comprar l'antic Mas Sala, que seria conegut com Ca l'Arbúcies.[2] A principis del segle xvii era conegut com Can Lleonart pel seu propietari, Jaume Lleonart d'Arbúcies.[2] El 1624, Eulàlia Lleonart es va casar amb Pau Riera, de Premià, i durant uns anys va prendre el nom de Can Riera de la Creu pel de trobar-se prop de la creu de terme.[2][3] Aquesta va desaparèixer el 7 de setembre del 1776 a causa d'una gran rierada, i en resta només la base de graons de pedra, soterrada pels aluvions.[2]

Els germans Salvador, Francesc i Jaume Lleonart i Artigas van tenir un paper durant la Guerra de Successió.[2] Salvador n'era el cap dels serveis d'informació, i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona.[3] En una placa situada a l'entrada del recinte hi ha la data de 1714.[1]

El 1808 era propietat del notari Baldiri Carreras i Ubach,[2] de qui va passar al seu fill Josep Carreras i d'Argerich (1790-1863), i d'aquest al seu fill Josep Carreras i Xurriach.[2] El 1985, va esdevenir propietat municipal,[2] i actualment hi ha la Regidoria de Cultura i un Centre Cultural.[4]

Descripció

De planta pràcticament rectangular, destaca per la seva façana, de fet construïda al damunt d'una antiga estructura de casa de pagès. Formada per una planta i dos pisos, i acabat a la seva part superior per un coronament curvilini simètric, típic del període barroc. Resulten també molt interessants els esgrafiats que decoren la façana, tant al voltant de les obertures com a tota la superfície, dibuixant també un rellotge de sol. Cal esmentar també que la simetria del conjunt queda trencada per la porxada situada a l'esquerra de la planta baixa.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Can Lleonart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Can Lleonart». lescasesdalella.cat.
  3. 1 2 «Can Lleonart». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  4. ↑ «Can Lleonart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Vegeu també

Enllaços externs

  • «Can Lleonart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.