Can Lleonart
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alella (Maresme) | |||
| Lloc | Plaça Germans Lleonart, 1 / Riera Fosca, 2-6 / Rambla Àngel Guimerà, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 8155 | |||
Can Lleonart és una masia d'Alella catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El 1388, Guillem Arbúcies, propietari del mas Porrassa (actualment Can Barqué), va comprar l'antic Mas Sala, que seria conegut com Ca l'Arbúcies.[2] A principis del segle xvii era conegut com Can Lleonart pel seu propietari, Jaume Lleonart d'Arbúcies.[2] El 1624, Eulàlia Lleonart es va casar amb Pau Riera, de Premià, i durant uns anys va prendre el nom de Can Riera de la Creu pel de trobar-se prop de la creu de terme.[2][3] Aquesta va desaparèixer el 7 de setembre del 1776 a causa d'una gran rierada, i en resta només la base de graons de pedra, soterrada pels aluvions.[2]
Els germans Salvador, Francesc i Jaume Lleonart i Artigas van tenir un paper durant la Guerra de Successió.[2] Salvador n'era el cap dels serveis d'informació, i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona.[3] En una placa situada a l'entrada del recinte hi ha la data de 1714.[1]
El 1808 era propietat del notari Baldiri Carreras i Ubach,[2] de qui va passar al seu fill Josep Carreras i d'Argerich (1790-1863), i d'aquest al seu fill Josep Carreras i Xurriach.[2] El 1985, va esdevenir propietat municipal,[2] i actualment hi ha la Regidoria de Cultura i un Centre Cultural.[4]
Descripció
De planta pràcticament rectangular, destaca per la seva façana, de fet construïda al damunt d'una antiga estructura de casa de pagès. Formada per una planta i dos pisos, i acabat a la seva part superior per un coronament curvilini simètric, típic del període barroc. Resulten també molt interessants els esgrafiats que decoren la façana, tant al voltant de les obertures com a tota la superfície, dibuixant també un rellotge de sol. Cal esmentar també que la simetria del conjunt queda trencada per la porxada situada a l'esquerra de la planta baixa.[1]
Referències
- 1 2 3 «Can Lleonart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Can Lleonart». lescasesdalella.cat.
- 1 2 «Can Lleonart». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Can Lleonart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Can Lleonart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
