Can Planàs
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Guinardó (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Mare de Déu de Montserrat, 134 / Torrent de Melis, 2-20 / Rda. Guinardó, 113-133 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30247 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 2786 | |||
Can Planàs, antigament Can Mèlic, és una masia del barri del Guinardó de Barcelona, catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Actualment, hi ha el Centre Cívic del barri i el camp del FC Martinenc.
Història
Cap al 1870, va ser adquirida o heretada per Claudi Planàs i Armet, que arran de la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau just al davant de la seva finca, el 1910 va decidir construir una nova residència a la part alta de la finca, Can Mascaró, on moriria el setembre de 1914 als 86 anys.[2][3][4] En el seu testament, va instituir un fideïcomís a favor dels seus néts, de manera que l'hereu Claudi Planàs i Serrato no pogués disposar del patrimoni sense consentiment de la família.[5]
El 1930, aquest va llogar la finca al Canódromo Club de Cataluña, que van construir-hi una piscina, un canòdrom i un casino a l'interior de la masia, inaugurats el 1931. Durant la Guerra Civil la finca va ser requisada per les patrulles de control i després del conflicte per la FET-JONS ocupà l'espai, amb un alberg de joventut amb el nom d'Albert Piñol i diverses instal·lacions esportives.[6][7][8][3] El 1943, Claudi Planàs els va llogar la finca per 20 anys, a raó de 5.000 pessetes mensuals, i a principis del 1966, va fer un nou contracte amb la Delegación Nacional de Juventudes per 20 anys més, amb un lloguer de 342.000 pessetes anuals.[6]
Claudi Planàs i Serrato va morir l'estiu del 1966 d'un atac de cor a Madrid, i el seu germà Josep Maria i els seus fills van impugnar el contracte de lloguer. El litigi contra l'Estat va durar gairebé 12 anys, i el 1978, tot just quan els tribunals dictaren una sentència a favor de la família Planàs, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'expropiació de la finca, amb un valor cadastral de 160 milions de pessetes.[6][3] El 1982 s'hi inaugurà el Centre Cívic, que fou el primer de la ciutat.[7][8]
Descripció
Antic mas aïllat amb planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular amb cossos afegits. La façana principal tradicional, té tres balconades i, a la zona de les golfes, tres finestrals centrals i dos de laterals. La part posterior té una façana de menys alçada, amb portal enlairat i quatre finestrals. Les teulades, amb tres vessants, està feta amb teules catalanes. A l'interior destaca el sostre de la planta baixa, amb un enteixinat interessant, i les vidrieres, que permeten una il·luminació de la caixa d'escales, tot amb caràcter modernista. La masia està envoltada d'alguns arbres i d'un complex esportiu amb piscina pública.[8]
Referències
- ↑ «Centre Cívic Guinardó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Martí, 2017, p. 63-64.
- 1 2 3 «Can Planàs (Centre Cívic Guinardó)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «13. Casa Córdoba-Planàs». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 03-02-2014.
- ↑ Martí, 2017, p. 64.
- 1 2 3 Martí, 2017, p. 65.
- 1 2 «20. Centre Cívic del Guinardó». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 26-12-2013.
- 1 2 3 «Can Planàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
Bibliografia
- Martín, Carme «La saga familiar dels Planàs». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, núm. 7, 2017, p. 62-65.

