Can Ponsich

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Ponsich
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa i torre de sentinella Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1892 renovació, Arquitecte: August Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neogòtica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocDomínguez Miralles, 11-19 / Enric Giménez, 20-26 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 48″ N, 2° 07′ 08″ E / 41.396797°N,2.118865°E / 41.396797; 2.118865
Format perTorre de Can Ponsich Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30368 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2248 Modifica el valor a Wikidata

Can Ponsich (també escrit Ponsic) és un edifici de Sarrià (Barcelona) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció

És construït sobre una superfície plana sustentada per murs que imiten baluards de muralla. La façana principal, víctima, com la resta de la construcció, d'una destrossa sistemàtica, és emmarcada per dues torres quadrades amb miradors rematats per merlets. Adossada a la façana posterior hi ha una capella.[1]

Antiga torre de guaita

Torre

La torre fou construïda possiblement entre els segles xi i xii per a controlar l'antic camí de Finestrelles o camí Fondo, avui carrer de Domínguez i Miralles.[2] Separada de la casa, és una estructura de planta circular de 12 m d'alçada[3] i de 6 m de diàmetre, amb finestrals neogòtics afegits posteriorment. La primera planta s'utilitzava com a magatzem de queviures i a la segona i tercera s'allotjava el vigilant i la guarnició.[2]

Història

Antigament conegut com a Ca l'Alòs, era un gran casalot senyorial que probablement també tingué una funció agrícola.[1] El 1702, Josep d'Alòs i Ferrer fou nomenat cavaller per Felip V, i quan les tropes austriacistes prengueren Barcelona el 1705, les seves propietats a la ciutat i Sarrià foren incendiades i ell hagué de fugir al Rosselló.[4] Aleshores, la torre de Sarrià va ser segrestada per Jaume Puig de Perafita.[5]

Josep d'Alòs es va casar amb Maria Gràcia de Rius i Falguera, amb qui va tenir vuit fills: Joan, Josep Francesc (primer marquès de Puertonuevo), Maria Anna, Manuel, Antoni (primer marquès d'Alòs), Francesc, Gertrudis i Miquel.[6] L'hereu Joan d'Alòs i de Rius formà part de la primera administració borbònica de Barcelona i en seria nomenat regidor perpetu.[7] El 1715 es va casar amb Maria Francesca Fontaner i Trullàs, filla del comerciant Ignasi de Fontaner i Martell, burgès honrat de Perpinyà i partidari de l'arxiduc Carles,[8] amb qui va tenir sis fills: Maria Ignàsia, Maria Antònia, Josep Ignasi, Francesc Xavier, Maria Teresa i Joan.[6]

El 1739, la pubilla Maria Ignàsia d'Alòs i de Fontaner es va casar amb Ramon de Ponsich i Camps, amb qui va tenir dotze fills, entre ells l'hereu Joan de Ponsich i d'Alòs.[6] Casat amb Gertrudis de Santjoan, fou succeït pel seu fill Josep Maria de Ponsich-Alòs i de Santjoan,[9] que es va casar amb Francesca de March i de Bassols. El 1849, el seu fill Ramon de Ponsich i de March es va adreçar a l'Ajuntament de Sarrià per a que li assenyalés les aliniacions per a edificar al camí de Pedralbes,[10] i el 1883 va encarregar a l'arquitecte Joan Martorell i Montells el projecte d'una porta de tanca amb reixa,[11] instal·lada el 1988 al palau del Marquès d'Alfarràs arran de la seva rehabilitació com a seu del Síndic de Greuges.[12] El 1892, la casa va ser reformada per l'arquitecte August Font en estil neomedieval.[1]

El 1967, Josep Maria de Ponsich i de Sarriera vengué els terrenys per 26 milions de pessetes a l'Ajuntament de Barcelona per a ubicar-hi Conservatori Superior de Música i l'Escola de Cant.[13][1] Des del 1988 hi ha la seu de la Guàrdia Urbana del districte de Sarrià-Sant Gervasi,[3] i el 1992, l'Ajuntament va obrir un concurs per a destinar-ne la part nord a l'Escola Municipal de Música, que fou guanyat per l'Escola l'Arc.[1]

Durant molts anys, la torre va estar ocupada pel Centre Euro Àrab de Catalunya, i des del 2015 és la seu de l'Associació de Veïns de Pedralbes.[3]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 «Can Ponsich». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 Tort, Maria Josep «Els jardins del palauet de Can Ponsic». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 01-02-2020.
  3. 1 2 3 Muñoz, Merced «Una masía del XVIII donde se enseña música». El Periódico de Catalunya, 08-09-2015.
  4. ↑ Tarter i Fonts, 2012, p. 9.
  5. ↑ AHPB, notari Antoni Riera, manual 841/40, f. 472-495, 17-07-1708.
  6. 1 2 3 «Primera part de la conferència Vestigis de la Casa de Bellvís. Pagesos i senyors a Provençana». UPAYA (blog). David Algarra, 25-05-2020.
  7. ↑ Tarter i Fonts, 2012, p. 10.
  8. ↑ Piera González, 2016, p. 65-66.
  9. ↑ «Relación de protectores». Real Cuerpo de la Nobleza del Principado de Cataluña y Condados de Rosellón y Cerdaña (Antiguo Brazo Militar).
  10. ↑ «Permís a Ramon de Ponsic per edificar en el cami de Pedralbes. "D. Ramon de Ponsich solicitando permiso para edificar en terrenos de su propiedad"». 6.7 Llicències d'obres particulars 1849/0028. AMDSG, 30-07-1849.
  11. ↑ «Can Alós. Ramon de Ponsic."D. Ramón de Ponsich solicitando permiso para construir una verja de cerca en su propiedad conocida por Casa Alós"». 6.7 Llicències d'obres particulars 1883/0034. AMDSG, 20-12-1883.
  12. ↑ «24/10/2018 Casa Rusia (Antiguo Palacio de los Marqueses d´Alfarràs)». Redescubriendo Barcelona y más allá (blog). Ramón Sales Encinas, 25-10-2018.
  13. ↑ «Parte de la finca “Can Ponisch” adquirida por el Ayuntamiento por 26 millones». El Noticiero Universal, 27-03-1981, p. 13.

Vegeu també

Bibliografia