Can Portell Vell

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Portell Vell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa pairal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocVeïnat de Valldeix, 34 Modifica el valor a Wikidata
 41° 33′ 34″ N, 2° 26′ 54″ E / 41.559314°N,2.448366°E / 41.559314; 2.448366
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC33788 Modifica el valor a Wikidata

Can Portell Vell és una masia del veïnat de Valldeix[1] del municipi de Mataró (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]

Història

Es tracta de la casa pairal dels Portell, que al segle xv ja eren jurats de la vila.[3] El 1616, Gaspar Portell[4] obtingué el títol de burgès honrat de Mataró[3][5] i tenia quatre fills: Salvador, hereu de la casa pairal, que morí a finals de l'estiu del 1652 durant una epidèmia de còlera; Gaspar i Francesc, que seguiren la carrera eclesiàstica; i Antoni (†1655),[6] notari públic de Barcelona i escrivà major de la Batllia General de Catalunya.[5]

Aquest darrer es va casar amb Isabel Cirera i Llauder,[7] de Mataró,[8] i fou succeït pel seu fill Francesc Portell i Cirera.[9][5] El 1679 es va casar amb Francesca Font i Carreras, filla del difunt Pere Pau Font, ciutadà honrat, i d'Eulàlia Carreras,[10] i aquell mateix va ser nomenat cavaller.[11] Doctor en drets i catedràtic de la Universitat de Barcelona,[12] el 1690 va adquirir la condició de noble del Principat de Catalunya.[13] El 1703 fou nomenat fiscal del Consell d'Aragó,[14] i quan aquest organisme fou suprimit per Felip V després de la batalla d'Almansa (1707), passà a formar part del Consell de Castella.[15]

Va morir a Madrid el 1715,[16] i fou succeït pel seu fill Joan Miquel de Portell i Font,[17] que el 1726 es va casar amb Anna de Peirí i Folch, de Vilanova d'Escornalbou,[18][19] en una cerimònia oficiada per l'abat de Cardona Jaume de Portell i Font, germà del nuvi.[5] Va ocupar diverses places de corregidor sota l'administració borbònica i posteriorment esdevindria regidor perpetu de Barcelona, càrrec que heretaria el seu hereu Josep Francesc de Portell i Peirí (†1780),[20][21] casat amb Raimunda de Càrcer i Bellver (†1786).[22][23]

L'hereu fou Joan Josep de Portell i de Càncer,[24] casat amb Raimunda d'Oms.[25] Segons el baró de Maldà, l'hereu Ramon de Portell i d'Oms[26] era «un dels minyons de broma, dels molts hereuets que pugen», i el 17 d'abril del 1800 es va fer frare. Tanmateix, la vocació li va durar poc, ja que el 28 de setembre, el baró escrivia que «de cert és ja desfrarat i tornar a casa sos pares, havent estat rota una velleitat lo fervor».[25] Pel que sembla, el juliol de l'any següent havia tornat a prendre els hàbits a Escornalbou, però finalment, el 1802 es va casar a Tarragona amb Francesca de Bette i Sanç.[27][25]

El 1823, l'hereva Miquela de Portell i de Bette es va casar amb Benet de Ballester i de Nin, i en els capítols matrimonials rebé la donació dels béns dels seus pares.[28]

Descripció

Consta de planta baixa i dos pis amb annexes i torre. Ha estat molt transformada al llarg del temps. A la planta baixa hi dos portals d'arc escarser, balcons al primer pis i finestres al segons. A la llinda d'una finestra de la planta baixa hi ha un escut amb una torre i la data 1616.[2]

A la façana de ponent destaca la capçalera noucentista, els finestrals arcats del segon pis i la terrassa amb balustres de l'annex. Ambdues façanes, la del migdia i la de ponent tenen rellotges de sol.[2] Al centre del conjunt es troba una torre de planta rectangular amb coberta a quatre aigües.[2]

Davant la casa hi ha una era amb plàtans centenaris i un portal d'accés amb carreus de pedra.[2]

Referències

  1. ↑ «Valldeix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 1 2 3 4 5 «Can Portell Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 1 2 Molas Ribalta, 2008, p. 265.
  4. ↑ «Gaspar de PORTELL». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  5. 1 2 3 4 Maristany i Tió, 1984, p. 11.
  6. ↑ «Antoni de PORTELL». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  7. ↑ «Isabel de CIRERA de LLAUDER». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  8. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 266.
  9. ↑ «Francesc de PORTELL de CIRERA». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  10. ↑ AHPB, notari Francesc Llauder, 11-06-1679.
  11. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 267.
  12. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 267-268.
  13. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 268.
  14. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 271.
  15. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 271-272.
  16. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 273-274.
  17. ↑ «Joan Miquel de PORTELL de FONT». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  18. ↑ «Anna de PEIRÍ de FOLCH». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  19. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 278.
  20. ↑ «JOSEP de PORTELL de PEIRÍ». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  21. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 276-277.
  22. ↑ «Raimunda de CÀNCER de BELLVER». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  23. ↑ Molas Ribalta, 2008, p. 279-280.
  24. ↑ «Juan Joseph de PORTELL de CÀNCER». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  25. 1 2 3 Molas Ribalta, 2008, p. 280.
  26. ↑ «Ramon de PORTELL de OMS». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  27. ↑ «Francesca de BETTE de SANS». geneanet. Albert Casabò Coderch.
  28. ↑ «Miquela de PORTELL de BETTE». geneanet. Albert Casabò Coderch.

Vegeu també

Bibliografia