Can Vivot
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | marquesat de Vivot  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Casal i monument | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Districte Centre (Balears) | |||
| Lloc | Carrer de Can Savellà, 4 | |||
| ||||
| Catàleg | 06/23 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 22 juny 1973 | |||
| Identificador | RI-51-0003909 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Casa de Sureda (segle XVII–segle XX) | |||
| Lloc web | canvivot.es… | |||
Can Vivot, també conegut com a Can Sureda, Can Peralada i Cal Marquès de Son Vivot, és un palau situat al carrer de Savellà, a Palma, declarat bé d'interès cultural.[1]
Història
El casal està conformat per la reunió de diverses cases contigües, principalment la Raconada d'en Berard i l'Alberg d'en Clapers, que tenen els orígens al segle xiv; d'aquest període es conserva qualque element de la façana i nombrosos vestigis a la planta baixa, entre els quals un celler de volta de canó d'origen islàmic.[1]
Durant la Germania, els propietaris Romeu Desclapers i Fuster i Margalida Bartomeu i Valentí foren del bàndol dels mascarats i s'hagueren de refugiar al Bellver, i el casal fou saquejat pels agermanats. A la mort de Margalida Bartomeu heretà la casa el seu net Gregori de Villalonga i Desclapés (†1597), fill de la seva única filla Aina Desclapés i Bartomeu; d'aquesta manera, passà a ser coneguda com a Can Villalonga Gran.[2]
Gregori hi va fer algunes reformes, però fou la seva vídua Maria Despuig i de Rocabertí qui amplià el casal amb una part de la veïna casa dels Armengol, i aprofità per a fer-hi grans reformes. El 1663, la seva única filla Magdalena de Villalonga i Despuig es casà amb Joan Miquel Sureda i de Santacília (†1699), i va morir poc després del part del seu únic fill, Joan Sureda i Villalonga (1664-1752).[2] Aquest va dur a terme una reforma profunda de l'antic habitatge i encara afegí qualque casa veïna, entre les quals la Gabella de la Sal d'en Catlar.[1] La reforma de Can Sureda començà el 1700 en el nou estil barroc, però hagué d'interrompre les obres per causa de la Guerra de Successió: pel seu suport a Felip de Borbó va ser detengut i condemnat a mort a Barcelona per conspiració. Finalment aconseguí salvar la vida i tornar a Mallorca el 1714, guanyada la guerra, on acabà les obres de la casa.[2] El 1717 va rebre el títol de marquès de Vivot.[3]
Arquitectura
L'edifici és de planta rectangular amb façana a dos carrers. L'accés principal es troba al carrer Savellà. La façana és molt sòbria en comparació a l'interior. Hi trobam dos patis interiors típics del barroc mallorquí, amb arcades i columnes bombades de marbre vermell amb capitell d'ordre corinti. Al fons del pati es troba l'escala imperial de tres trams, que en arribar al primer replà es desdobla en tres i arriba a una llotja amb tres arcs de mig punt.[1]
L'interior és també barroc, i se'n podrien destacar els estucs i les pintures al fresc. Algunes de les decoracions s'atribueixen a l'artista italià Giuseppe Dardarone.[1][4]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Can Vivot». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 222-223. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 3 «Història». Can Vivot.
- ↑ «marquesat de Vivot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Medel, Ramon. Manual de viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, 1989 (ed. facsímil), p. 109.