Can Xirot
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Carmel (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Xirot, també coneguda com com a Ca l'Augirot o l'Auxirot,[1] era una masia del barri del Carmel de Barcelona, actualment desapareguda.
Història i descripció
El nom prové del seu propietari a finals del segle xviii i principis del xix, Francesc Augirot i de Cervera, que l'anunciava així al Diario de Barcelona: «Qualesquiera que quisiere arrendar una Heredad con sus tierras y viñas, y dos pedazos grandes de huerto de hortaliza, con agua para regar, con su casa de recreo, y un corral para encerrar ganado de lana que se cria en dicha Heredad, sita al pie de la montaña del llano de esta ciudad, mas alla de la torre del Virey del Perú, en la qual heredad hay muchos árboles grandes que dan todos frutos, como algarrobos, olivos, almendros, higueras y frutales, acudirán á casa de Don Francisco Augirot de Cervera, que vive en la Plaza de Santa Ana, casa número 11»[2]
Era una finca molt extensa, de més de 10 hectàrees,[3] que anava des de la carretera i el turó del Carmel fins al Santuari de la Mare de Déu del Carmel.[4] La casa estava situada on avui hi ha el Complex Esportiu Municipal del Carmel, tocant al Parc Güell.[4] Era de planta rectangular, amb baixos, un pis i golfes. Coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, tenia tres balcons al primer pis i tres finestres al segon. La façana estava encarada al mar, i la paret que la formava s'aixecava més amunt de la teulada per amagar-la, acabant en una forma decorativa triangular. Bastant decorada, disposava de teuladetes sobre les portes dels balcons i de motius ceràmics en forma de gerres a les cantonades amb fusta i amb sanefes de rajoles antigues pintades a mà.[1]
A mitjan segle xix s'hi van explotar diverses mines de ferro. Les característiques ferruginoses del sòl feien que la font d'en Xirot tingués molta anomenada per les propietats de l'aigua, que s'envasava i es comercialitzava a Barcelona. A mitjan segle xx, els propietaris van intentar fer rendibles les terres amb un projecte d'urbanització, però no va tirar endavant. Amb les terres afectades en gran part pel projecte del Parc dels Tres Turons,[4] el 1971, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i el 1975 es va decidir enderrocar la casa.[3]
Jardins de Juan Ponce
També pertanyien a la finca i es van dedicar a Juan Ponce Perujo (Cuevas del Becerro, Màlaga, 1905 – 1989) per la tasca i la seva activitat en les reivindicacions sobre el Carmel dintre de l'Associació de Veïns.[4]
Referències
- 1 2 «Can Xirot / Ca l'Augirot / Ca l'Auxirot». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Aviso». Diario de Barcelona, 09-02-1801, p. 159.
- 1 2 Bou Roura, Lluís M.; Gimeno Cases, Eva. El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible. Ajuntament de Barcelona, 2007. ISBN 978-84-611-7914-5.
- 1 2 3 4 «3. Can Xirot». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 10-04-2014.