Can Zam
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Francesc Macià, 93-103 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20718 | |||
Can Zam és una masia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
El conjunt està format per dos cossos adossats, tot envoltat per un jardí. El cos principal, paral·lelepipèdic, de planta baixa i dos pisos, es desenvolupa per la banda posterior seguint la tipologia de la masia basilical, amb un volum central i dos laterals. Hi ha un gran portal adovellat i les bigues que sostenen la coberta es fan aparents al ràfec. És una construcció popular amb referències cultes, però el cos secundari, de llenguatge més popular, és de planta baixa i un pis.[1]
A l'entorn de la masia s'hi ha fet un gran parc municipal amb equipaments esportius fins al marge del riu Besòs.[1]
Història
Antigament dit mas Pellicer, als llarg dels segles ha anat canviat de propietari i de nom: al segle xvi va ser adquirit pel donzell Francesc de Gualbes i de Corbera, casat amb Magdalena Gràcia de Bret, de qui va passar per herència a la seva filla Jerònima de Gualbes i Bret, casada amb Josep de Calvó i Puigesteve.[2] El 1663, el seu fill Francesc de Calvó i de Gualbes, mariscal de l'exèrcit francès i resident a Perpinyà, va vendre la propietat a Rafel Antic, que poc després la va revendre a l'argenter Miquel Riber. La seva filla Anna Riber i Major es va casar amb Jaume Francesc Teixidor i va ser heretat per la seva filla Marianna Teixidor i de Riber, casada amb Pere de Planella i de Dusai, baró de Granera.[2]
El 1863, Gaietà de Planella i de Fivaller, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, morí sense descendència i nomenà tres marmessors: el prevere Francesc Pons i els advocats Pere Nolasc Vives i Cebrià i Manuel Josep de Torres.[3] Aleshores, la propietat passaria a mans de l'Hospital de la Santa Creu.[4]
Al segle xix va adquirir l'actual denominació, el malnom del masover Bartomeu Busquets, un pagès originari de Badalona que va acabant essent alcalde de la vila.[5]
Referències
- 1 2 3 «Can Zam». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 Sucre Carulla, Bridges i Playà Ventura, 2026, p. 110, 186-187.
- ↑ AHPB, notari Joan Llopart, manual 1.311/10, f. 595-608v, 14-11-1863.
- ↑ Sucre Carulla, Bridges i Playà Ventura, 2026, p. 187.
- ↑ Sàpiens. setembre 2014, p. 7
Vegeu també
Bibliografia
- Sucre Carulla, Albert de; Bridges, Elizabeth; Playà Ventura, Miquel. Del Mas Rovira a Can Sucre. CPL editorial, 2026. ISBN 978-84-9165-757-6.