Cancor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII  |
| Mort | 771 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Angila (?) |
| Fills | Enric de l'Alt Rheingau |
| Pare | Robert I d'Hesbaye |
| Germans | Turinbert d'Hesbaye |
Cancor (mort el 771) fou un comte franc vinculat a l'abadia de Lorsch. Era fill d'una dama noble, Williswinda.
Atès que l'únic marit conegut de Williswinda abans d'enviudar es deia Robert (Rodbert), s'ha proposat que Cancor era fill de Robert, comte o duc d'Hesbaye,[1][2][3] que visqué al segle viii. Robert II d'Hesbaye en podria haver estat el germà o nebot.
Cancor i la seva mare fundaren l'abadia de Lorsch el 764 com a església pròpia i monestir a la seva finca de Laurissa (Lorsch).[4] La posaren sota l'administració d'un cosí de Cancor, Crodegang, bisbe de Metz, que consagrà l'església i el monestir a sant Pere i en fou el primer abat.[5] Els fundadors enriquiren posteriorment la nova abadia amb altres donacions. El 766, poc abans de la seva mort, Crodegang renuncià al càrrec d'abat de Lorsch a causa de les seves obligacions com a bisbe de Metz i hi envià el seu germà Gundeland, un altre nebot de Cancor, com a successor.
Cancor es casà amb Angila, una dama noble de parentiu desconegut,[6] probablement abans del 766. Tingueren quatre fills:
- Enric de l'Alt Rheingau (mort el 5 de maig del 795),[6] comte de l'Alt Rheingau, mort en la batalla de Lüne i l'Elba, en el marc de les guerres saxones de Carlemany
- Embert (mort el 803), bisbe de Worms (770-803)
- Raquilda (morta després de l'1 de novembre del 792),[6] monja a Lorsch.
- Eufèmia,[6] monja a Lorsch.
El seu besnet, per línia del seu fill Enric, seria Popó I de Grabfeld (mort el 839/841), progenitor dels popònides (Casa de Babenberg antiga o franca). Al seu torn en descendirien diverses dinasties posteriors, entre les quals la Casa de Babenberg jove o austríaca, els Wittelsbach, els Henneberg, els Schweinfurt i els babònides. Els noms recurrents de Popó (Bubo, Pabo, Babo, etc.) probablement són variants de Robert, el pare de Cancor.
Referències
- ↑ Friese, Alfred (1979). «Studien zur Herrschaftgeschichte des fränkischen Adels.» Geschichte und Gesellschaft, Bochumer historische Studien. 18.
- ↑ «Glöckner, Karl [editor; Historische Kommission für den Volksstaat Hessen [editor]: Codex Laureshamensis (Volum 1): Einleitung, Regesten, Chronik (Darmstadt, 1929)]» (en alemany). digi.ub.uni-heidelberg.de. [Consulta: 6 desembre 2024].
- ↑ Bouchard, Constance Brittain. Rewriting Saints and Ancestors: Memory and Forgetting in France, 500-1200 (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2014. ISBN 978-0-8122-4636-0.
- ↑ Innes, 2004, p. 51 i 53.
- ↑ Mershman, Francis. «St. Chrodegang». A: Catholic Encyclopedia. 3, 1913.
- 1 2 3 4 Innes, 2004, p. 52.
Bibliografia
- Innes, Matthew. State and Society in the Early Middle Ages: The Middle Rhine Valley, 400–1000 (en anglès). Cambridge University Press, 2004.
- Riché, Pierre. The Carolingians, a Family who Forged Europe (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1993.