Caniba

Infotaula de pel·lículaCaniba
Fitxa
DireccióVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
GuióVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeVéréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSensory Ethnography Lab (en) Tradueix i Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 setembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès
japonès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt7225942 TMDB: 471998 Modifica el valor a Wikidata

Caniba és un pel·lícula documental francesa del 2017 que gira al voltant del caníbal japonès Issei Sagawa.

Recepció

Caniba va guanyar nombrosos premis als festivals de cinema, però va rebre una reacció mixta de la crítica, amb molts crítics força incòmodes per l'examen distant i amoral de la pel·lícula sobre el tema profundament alterat mentalment. The New York Times va trobar que la pel·lícula era "un exercici de gratada de crostes intel·lectualitzada" i el seu tema "repel·lent".[1] Variety va descriure Caniba com "una pel·lícula feta per debats posteriors a la projecció sobre el circuit documental de mentalitat liberal, tot i que el que, si n'hi ha, el que hi podrien veure els potencials distribuïdors comercials és un altre pregunta."[2] RogerEbert.com va afirmar que la pel·lícula era "innegablement fascinant", però tenia algunes reserves sobre el seu enfocament: "Les víctimes poques vegades arriben a explicar les seves històries. No sé si que el que necessitem ara mateix és simpatitzar amb els monstres."[3] Slant Magazine, en una ressenya de tres de quatre estrelles, va elogiar l' "obertura fonamental de la pel·lícula cap al tema creant un espai lliure per al compromís i la contemplació", però va considerar que "aborda qüestions ètiques que no té els recursos per abordar" i que "Sense empenta per interrogar o contextualitzar l'home, el despreniment de la pel·lícula de l'etnògraf genial arriba a tenir un to sensacionalista."[4]

Premis

Va rebre el premi especial del jurat Orizzonti a la 74a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 2017[5]

Referències

  1. ↑ Glenn Kenny. «Review: In ‘Caniba,’ a Killer Tries to Make His Case». The New York Times, 18 octubre 2018. [Consulta: 18 abril 2024].
  2. ↑ Guy Lodge. «'Caniba' Review: An Offbeat Cannibal Portrait In Unrelenting Closeup». Variety, 19 setembre 2017. [Consulta: 18 abril 2024].
  3. ↑ Scout Tafoya. «NYFF 2017: "Caniba," "Ismael's Ghosts," "Let the Sunshine In"». RogerEbert.com, 14 octubre 2017. [Consulta: 18 abril 2024].
  4. ↑ Peter Goldberg. «Review: Caniba - Slant Magazine». Slant Magazine, 15 octubre 2018. [Consulta: 18 abril 2024].
  5. ↑ «Venice: Guillermo del Toro Wins Golden Lion for 'The Shape of Water'». The Hollywood Reporter. [Consulta: 9 setembre 2017].

Bibliografia addicional

  • Marcos Uzal, « Caniba, la part du monstre », Libération, 21 août 2018
  • Murielle Joudet, « Caniba : l'anthropophagie en gros plan », Le Monde, 22 août 2018
  • Cyril Béghin, Cahiers du cinéma, numéro 746, juillet - août 2018, p. 94

Enllaços externs