Capçana

Per a altres significats, vegeu «Capçana (desambiguació)».
Infotaula equipament informàticCapçana

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscomplement i female headgear (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialtèxtil Modifica el valor a Wikidata

La capçana,[1] tortell[2] o rotllana,[3] és un objecte tradicional que s'utilitza per transportar càrregues sobre el cap.[1] Consisteix en una rodella[4] encoixinada o enrotllada, feta de tela, espart, corda o materials vegetals, que es col·loca directament sobre el cap per esmorteir el pes i estabilitzar l'objecte durant el transport. És l'equivalent català del rodete castellà, del burukote basc[5] o del head ring anglès.

A la península ibèrica les dones l'utilitzaven quan anaven a fer la bugada al riu o al safareig públic per poder portar la roba més còmodament. Tot i que es tractava d'un element funcional, de vegades s'adornaven amb dissenys atractius, decorats amb figures de flors o amb teles acolorides.[6]

Descripció

Noia a l'Índia emprant una capçana

La capçana o rodella[4] té forma circular i sol estar confeccionada amb materials flexibles però resistents. com ara cordes, draps o fibres vegetals. Col·locada directament damunt del crani, serveix per estabilitzar objectes sobre el cap com càntirs, cubells d'aigua, feixos de llenya o cistelles. Al estar buida pel mig, permet amortir el pes i, estabilitzant l'objecte, facilita el desplaçament al deixar les mans lliures. La seva funció principal és evitar el contacte directe entre l'objecte i el crani, distribuint el pes de manera uniforme i permetent que el portador mantingui la càrrega en equilibri mentre camina. El seu ús era habitual en tasques domèstiques, agrícoles i marineres. Entre altres usos, els pescadors del Maresme quan no la feien servir per portar caixes de peix, la col·locaven dins la barca per evitar que el càntir d'aigua es tombés amb el balanceig de la barca. A les Illes Balears, especialment a Menorca (katsàno) i Eivissa, es feia servir damunt del cap, per portar olles o simplement per transportar càrregues pesants.[7]

Etimologia

El mot capçana està documentat des de l'any 1014 en textos rossellonesos, i apareix en diversos contextos medievals. Els macips de capçana eren camàlics que descarregaven mercaderies al port, sovint amb càrregues al cap. En textos antics, també està registrada l'acció de portar el pa al forn damunt del cap amb una capçana per estabilitzar-lo. Etimològicament, prové del mossàrab kabsàna (‘vestidura que cobreix cap i cos’), que per metonímia passà a designar el suport cranial. Aquesta arrel també es troba en variants aragoneses i gascones com cabeçana, reforçant la seva antiguitat i difusió pirinenca.[7]

Història

Bastaix emprant una capçana a l'església de Santa Maria del Mar.

El transport de càrregues sobre el cap és una pràctica ancestral i estesa en moltes cultures del món. La seva simplicitat —n'hi ha prou amb una anella de tela, corda o fibra vegetal— permet moure objectes pesants amb equilibri i eficàcia, especialment en contextos sense vehicles ni animals de càrrega. La gent ha portat càrregues equilibrades sobre el cap des de l'antiguitat, l'ús de la capçana, generalment per fer la feina diària, ha estat comú en tasques domèstiques i agrícoles, especialment en zones rurals, però de vegades també en cerimònies religioses o per poder demostrar certa habilitat, com ara en algun tipus de dansa especial.[8]

En regions d'Àfrica, Àsia i Amèrica, l'ús d'un rodet o suport per al cap ha estat fonamental en tasques domèstiques, agrícoles i comercials. A l'Índia, per exemple, les dones transporten cistelles de maons en obres de construcció, mentre que a l'Àfrica occidental i oriental, és comú veure dones portant galledes d'aigua, feixos de llenya o productes agrícoles sobre el cap. A l'Àfrica occidental i oriental, és habitual veure dones amb galledes d'aigua. A Ghana, joves migrants del nord treballen com a portadores urbanes —anomenades kayayei— en mercats del sud.[9]

Entre les comunitats Luo i Kikuyu de l'Àfrica oriental, les dones han desenvolupat una gran destresa per equilibrar càrregues voluminoses. En alguns casos, utilitzen corretges de cuir per subjectar la càrrega, cosa que deixa marques físiques permanents al cos. No obstant això, aquesta pràctica no sol abandonar-se després de la migració a zones urbanes, on continua sent part de la rutina diària.[10]

A Amèrica, les dones afroamericanes van mantenir aquesta tradició durant el segle XIX, heretada dels seus avantpassats africans, especialment en feines de bugaderia.[11] Als estats del sud dels EUA, les bugaderes transportaven fardells de roba sobre el cap fins ben entrat el segle XX, quan l'ús de l'automòbil va modificar les dinàmiques laborals.[12] També a Europa, el transport sobre el cap va tenir presència. Al mercat de Covent Garden de Londres, a finals del segle XIX, els traginers competien per portar fins a quinze cistelles apilades sobre el cap.[13] Aquesta pràctica va continuar fins a la dècada de 1950, com es documenta al film Every Day Except Christmas.

Als països catalans era habitual entre dones que transportaven aigua des de fonts o rius, així com entre pagesos que portaven productes del camp. També apareix en representacions de vestits típics regionals. A les comarques del Maresme, la capçana era una rodella de cordes col·locada dins la barca per evitar que el càntir d'aigua es tombés amb el balanceig. A les Illes Balears, especialment a Menorca (katsàno) i Eivissa, s'utilitzava tant per portar olles com per transportar càrregues domèstiques.[7]

Noms i variants internacionals

Regió / País Nom local Material Ús habitual
Espanya (Castella) Rodete[14] Drap, espart Càntirs, cistells
Catalunya Capçana[1] Drap trenat, corda Llenya, gerres de ceràmica
País Basc Zorongo[15] / Burukote[5] Mocador enrotllat Càrregues domèstiques i agrícoles
Irlanda Head ring / Súgán[16] Corda de palla Galledes, torba
Índia Ringal / Chakri[17] Drap trenat, bambú Pots d'aigua, mercaderies
Àfrica occidental Head pad / Support ring Drap, fulles de plàtan Galledes d'aigua, cistells de menjar
Nepal Ghumti[18] Drap o jute Gra, llenya
Andes Rodete / Corona Tèxtil trenat Productes agrícoles, tèxtils
Filipines Sapin / Pad Drap Gerres d'aigua, bugaderia

Presència cultural

La capçana forma part del patrimoni etnogràfic català i apareix en representacions de la vida rural, trajes típics, dites populars (“més tonto que una capçana”)[7] i col·leccions museístiques.[19] També és present en estudis biomecànics que analitzen l'eficiència del transport cranial.[20]

Referències

  1. 1 2 3 «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 24 setembre 2025].
  2. ↑ DCVB-tortell
  3. ↑ DCVB-rotllana
  4. 1 2 «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 24 setembre 2025].
  5. 1 2 «burukote» (en basc). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 27 setembre 2025].
  6. ↑ Alberdi Erice, Mari José; Manrique Sáez, María Pilar «Lavaderos: espacio público, genérico, de trabajo, de relaciones interpersonales. Cambios acaecidos. Guipúzcoa 1850-1950» (en castellà). Lavaderos: espacio público, genérico, de trabajo, de relaciones interpersonales. Cambios acaecidos. Guipúzcoa 1850-1950. Eusko Ikaskuntza, 2000. ISSN: 1136-6834.
  7. 1 2 3 4 DECat - Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana - Joan Coromines -IEC. Vol-II, p. 512.
  8. ↑ DCVB-Capçana
  9. ↑ Dweck, Jessica. «Head case: The art and science of carrying on your head». Slate Magazine, 27-08-2010. [Consulta: 13 abril 2012].
  10. ↑ Maloiy, GM; Heglund, NC; Prager, LM; Cavagna, GA; Taylor, CR «Energetic cost of carrying loads: have African women discovered an economic way?». Nature, vol. 319, 6055, 20-02-1986, p. 668–9. Bibcode: 1986Natur.319..668M. DOI: 10.1038/319668a0. PMID: 3951538.
  11. ↑ Island Learning Grenada – Kata: head-carrying tradition
  12. ↑ Tucker, Susan. Telling Memories Among Southern Women: Domestic Workers and Their Employers in the Segregated South. Louisiana State University, 2002, p. 90. ISBN 9780807127995.
  13. ↑ (en anglès) , 15-06-2015.
  14. ↑ Asale, Rae -. «Diccionario de la lengua española» (en castellà). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. [Consulta: 24 setembre 2025].
  15. ↑ Auñamendi Eusko Entziklopedia – Zorongo
  16. ↑ National Museum of Ireland – Head Ring PDF
  17. ↑ NABARD India – Ringal Craft in Uttarakhand
  18. ↑ Journal of Experimental Biology – Nepalese Porters and Head Load Mechanics
  19. ↑ Horniman Museum – Sudanese head ring (Object NN5927)
  20. ↑ Physiological Reports – Biomechanics of Load Carriage

Galeria

Bibliografia

  • Beaussier, Marcelin. Dictionnaire pratique arabe-français (en french). Paris: Maisonneuve & Larose, 1958. 
  • Haddon, Alfred C. The Study of Man (en english). London: G.P. Putnam’s Sons, 1898. 
  • Herskovits, Melville J. The Myth of the Negro Past (en english). Boston: Beacon Press, 1941. 
  • Gutiérrez, Ramón. Historia del vestido en España (en spanish). Madrid: Ediciones Istmo, 1994. ISBN 84-7090-301-4. 
  • Mauss, Marcel. Techniques of the Body (en english). London: Routledge, 2006. ISBN 978-0-415-37120-6. 
  • Blanquer, Rosa. Etnografia dels oficis tradicionals (en catalan). València: Museu Valencià d'Etnologia, 2002. 
  • Alart, Josep. Inventari de Llibres Catalans Antics (en catalan). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1914. 
  • Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear (en catalan). Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1993. ISBN 84-273-1000-0. 
  • Corominas, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (en catalan). II. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980. ISBN 84-7256-256-9. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.