Caprolactama

Infotaula de compost químicCaprolactama
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular113,084 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₁NO Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1CCC(=O)NCC1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Densitat1,01 g/cm³ (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat53 g/100 g (aigua, 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió69 ℃
70 ℃
69,3 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició268 ℃ (a 760 Torr)
270 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,4 % (V/V) Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat8 % (V/V) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat282 °F Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor i sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

La caprolactama (en anglès; Caprolactam) és un compost orgànic amb la fórmula (CH₂)₅C(O)NH. És un sòlid incolor i una lactama o amida cíclica de l'àcid caproic. Aproximadament cada any se'n produeixen 2.000 milions de quilos. La caprolactama és el precursor del Nylon 6, un polímer sintètic molt usat.[1]

Síntesi i producció

La caprolactama va ser descrita primer a finals del segle xix quan es preparava per a la ciclització de l'acid aminocrapoic. Hi ha molts mètodes per sintetitzar la caprolactama la majoria se sintetitza a partir de la ciclohexanona (1).

Rearranjament Beckmann

Usos

Gairabé tot la caprolactama produïda es destina a produir Nylon-6. La polimerització d'anell obert:

n (CH₂)₅C(O)NH → [(CH₂)₅C(O)NH]n

El Nylon-6 es fa servir molt en fibres i plàstics.

Seguretat

La caprolactama és un irritant i és lleugerament tòxica amb una DL50 d'1,1 g/kg (rata, oral).[2] En aigua la caprolactama s'hidrolitza per donar àcid aminocaproic, usat en medicina.

Cap a 2011 la caprolactama té l'estatus del grup 4 "probablement no cancerigen en humans".[3][4]

Referències

  1. ↑ Josef Ritz, Hugo Fuchs, Heinz Kieczka, William C. Moran "Caprolactam" Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a05_031
  2. ↑ EPA - Modifications To The 112(b)1 Hazardous Air Pollutants
  3. ↑ World Health Organisation verdict on mobile phones and cancer. Cancer Research UK, 31 maig 2011.
  4. ↑ Agents Classified by the IARC Monographs, Volumes 1–102. WHO.