Caracolita
![]() Caracolita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | Na₃Pb₂(SO₄)₃Cl |
| Epònim | Caracoles (en) |
| Localitat tipus | mina Beatriz, Caracoles, Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.04 |
| Dana | 30.3.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,62Å; b = 7,14Å; c = 9,81Å; β = 120° |
| Color | incolor, grisenc, verdós |
| Macles | pseudohexagonals |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,1 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,743 nβ = 1,754 nγ = 1,764 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1886 |
| Símbol | Cco |
| Referències | [1] |
La caracolita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, la vila de Caracoles, a Xile.
Característiques
La caracolita és un sulfat de fórmula química Na₃Pb₂(SO₄)₃Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma d'incrustacions cristal·lines amb cristalls pseudohexagonales de fins a 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caracolita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, cesanita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, hectorfloresita, pseudograndreefita i sundiusita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1886 a la mina Beatriz, a Caracoles, a la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com la percylita, la galena, la bindheimita i l'anglesita. També ha estat descrita a altres indrets xilens, a Alemanya, a la Xina i a Ucraïna.
Referències
- ↑ «Caracolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
