Carassius

Infotaula d'ésser viuCarassius Modifica el valor a Wikidata

Carpí Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decrucian carp as food (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCyprinidae
SubfamíliaCyprininae
GènereCarassius Modifica el valor a Wikidata
Nilsson, 1832 Carassius Modifica el valor a Wikidata
Carassius carassius
Carassius gibelio

Carassius és un gènere de peixos de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.[1] Són peixos d'aigua dolça distribuïts originalment en l'est de Àsia encara que avui dia es troben distribuïts en una àmplia gamma d'hàbitats aquàtics a nivell mundial, a causa de la seva introducció en moltes regions fora de la seva àrea de distribució natural, especialment a Europa.[2][3]

Les espècies de Carassius es caracteritzen per la seva adaptabilitat a diferents entorns aquàtics, la majoria de les espècies són comunament denominades carpins vers, si bé aquesta denominació sovint fa referència específica a l'espècie C. carassius que és una de les més comunes en la seva distribució original.. L'espècie més coneguda és el peix daurat (C. auratus).

Història

A l'antiga Xina, diverses espècies de carpes (col·lectivament conegudes com a «carpes asiàtiques») van ser domesticades i han estat criades com pescat per a consum humà per milers d'anys. En el cas del carpín daurat (Carassius auratus), que normalment és de coloració grisa o amarronat, solen aparèixer espontàniament mutants que tenen una tendència a tornar-se d'un color vermell, taronja o groc, la qual cosa va ser registrat per primera vegada en l'època de la dinastia Jin (265-420).[4] Durant la Dinastia Tang (618-907), era popular criar carpes en estanys ornamentals i jardins aquàtics, fonamentalment dels temples budistes. Una mutació genètica natural va provocar una coloració daurada (realment groguenc o ataronjat) en lloc de la coloració amarronada en uns carpins. La gent va començar a criar la varietat daurada en lloc de la varietat salvatge amarronada, mantenint-la en estanys o altres cossos d'aigua, on, lliure de depredadors, va anar fixant-se aquest nou color. En ocasions especials en les quals s'esperaven convidats, els peixos podien ser moguts a un contenidor molt de menor.[5][6][7][5] [8][9]

En la dinastia Nan Song (1127-1279) apareixen en alguns peixos els colors, d'una banda, vermell i blanc (marieta), i per un altre, totalment blanc nacrat, que són fixats pels criadors.[10] Durant la dinastia Ming (1368-1644) es desenvolupa a la Xina els aquaris de ceràmica, podent llavors els peixos viure i ser criats en petits recipients, on no és tan important la velocitat de natació.[11] En els primers anys d'aquesta dinastia es fixen les varietats de doble cua, de cos arrodonit i de falta d'aleta dorsal. Seguidament (1590-1600) apareixen les varietats d'ulls telescòpics i els colors calicó i d'escates transparents.[12] Durant la dinastia Qing (1644-1911) es desenvolupen les varietats celestial, oranda, cap de tigre, bombolla, pom-pom, perlatges, bronze i blau.[10]

En 1603 els peixos daurats passen al Japó, on a més de criar-se moltes de les varietats xineses, es produeixen molts altres híbrids i es desenvolupen les varietats Jikin[a] i Ranchú entre altres. En 1728 aquests peixos arriben a Europa a través de comerciants holandesos i ràpidament es distribueixen en occident.[10]

Morfologia

Els Carassius es caracteritzen pel seu cos compacte i robust, amb una longitud màxima registrada de 65 cm en algunes espècies, encara que en la majoria de les varietats ornamentals la seva grandària és notablement menor, generalment entre 15 i 30 cm. El cos és gruixut, amb un peduncle cabal curt i ample, que els proporciona una aparença sòlida i facilita la seva adaptabilitat a diferents condicions d'aigua.[13][14]

Una de les característiques més distintives d'aquests peixos és l'àmplia gamma de colors i patrons que presenten, especialment en les varietats domesticades. Les seves pigmentacions poden incloure tons brillants de vermell, taronja, groc, blanc nacrat, crema platejat i fins i tot negre, blau i calicó (una combinació de múltiples colors). Aquesta diversitat de colors i formes ha contribuït a la seva popularitat com a peixos ornamentals, motiu pel qual se'ls coneix comunament com a «peixos daurats».[15]

A més del seu atractiu visual, les varietats de Carassius poden mostrar adaptacions específiques com a cossos arrodonits, aletes cabals dobles, absència d'aleta dorsal o formes particulars dels ulls, com els ulls telescòpics o els ulls celestials. Aquestes característiques, juntament amb la seva resistència i facilitat de cria, els han convertit en una de les espècies més criades en aqüicultura ornamental a tot el món.[16]

Quant a la seva biologia, els Carassius són omnívors oportunistes, capaços d'alimentar-se d'una varietat de fonts, com a plantes aquàtiques, petits invertebrats i detritus orgànics. Aquest tret els permet adaptar-se a una àmplia gamma d'hàbitats, des de llacs i estanys fins a rius i cossos d'aigua artificials.

Malgrat la seva resistència, les condicions de manteniment, com la qualitat de l'aigua, la temperatura i l'alimentació, són factors crucials per a garantir la seva salut i longevitat. En condicions ideals, els Carassius poden viure fins a 20 anys o més, la qual cosa subratlla la seva capacitat d'adaptar-se a ambients estables i ben cuidats.

Hàbitat

Són peixos bentopelàgics que habiten en llacs rics en vegetació i rius d'aigües lentes, de climes entre temperats a tropicals.[2] Solen ser omnívors, alimentant-se de plantes, detritus i petits invertebrats.[17] Toleren bé el fred, la contaminació i els baixos nivells d'oxigen en l'aigua, la qual cosa els fa idonis per a adornar estanys de parcs humanitzats.[18]

Tolera bé les fluctuacions d'acidesa, no suporta la salinitat de l'aigua a llarg termini a un nivell de mineralització superior a 10 g / l, així com un flux ràpid d'aigua, però tolera fàcilment les altes temperatures, fins a 35-36 °C  (la població del Baikal de carpa cruciana pot suportar temperatures de fins a 45 °C ).

Viu en cossos d'aigua llimosos i coberts de vegetació, on el contingut d'oxigen a vegades cau a 1-2 mg/l. En pedreres de torba i dipòsits llimosos, s'enterra a gran profunditat, on pot sobreviure a un refredament bastant llarg del fons a temperatures negatives.

En 1871, en les "Notes sobre Pesca" (Записки о рыбалке и охоте) de Serguei Akasov,[19] es dona la següent descripció:[20]

Les dues últimes races de peixos: la tenca i la carpa cruciana tenen un caràcter especial, només els són peculiars. Se'ls pot dir fangosos, perquè només es crien en abundància on l'aigua està quieta i el seu fons està cobert de fang. Una tina és el seu ambient; per a l'hivern, s'embussen fortament en ella i romanen vius fins i tot quan, en hiverns cruels sense neu, en estanys i llacs poc profunds, tota l'aigua es congela i només queda llot humit i fangós en el fons.

Classificació sistemàtica

Carassius és un gènere de peixos d'aletes radiades de la família Cyprinidae. La majoria de les espècies d'aquest gènere es coneixen comunament com a carpins vers, encara que aquest terme sovint es refereix específicament a Carassius carassius. L'espècie més coneguda és el peix daurat (C. auratus). Tenen una distribució geogràfica euroasiàtica, aparentment originària d'un lloc més a l'oest que les carpes típiques (gènere Cyprinus, que inclou la carpa comuna, Cyprinus carpio).

Les espècies del gènere Carassius no estan estretament relacionades amb les carpes típiques del gènere Cyprinus, sinó que formen un llinatge més basal de la subfamília Cyprininae.[21]

Taxonomia

D'acord amb FishBase, aquest gènere comprèn les següents espècies:[22]

Galeria d'imatges

Notes

  1. ↑ La varietat jikin (地金), també coneguda com a peix daurat cua de paó, és una varietat de peix daurat similar al wakin desenvolupada al Japó.(«Jikin». Thegoldfishcouncil.org, 03-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-11-13. [Consulta: 27 juny 2026].)

Referències

  1. ↑ The Taxonomicon Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  2. 1 2 Fishes of the world. 3a edició. Nova York: John Wiley & Sons, Inc., 1994, p. 600 p.
  3. ↑ Howes, G.I. (1991). „Systematics and biogeography: an overview”. Ур.: Winfield, I.J.; Nelson, J.S. Biology of Cyprinids. London: Chapman and Hall Ltd. стр. 1—33.
  4. ↑ «Goldfish». Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 16 novembre 2009].
  5. 1 2 «Background information about goldfish». Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 28 juliol 2006].
  6. ↑ Nutrafin Aquatic News, Issue #4 Arxivat 2007-04-13 a Wayback Machine., 2004, Rolf C. Hagen, Inc. (EUA) i Rolf C. Hagen Corp. (Montreal, Canadà)
  7. ↑ «goldfish». Arxivat de l'original el 2009-09-01. [Consulta: 21 juliol 2006].
  8. ↑ The Ocean at Home. Nova York: Princeton Architectural Press, 2003. ISBN 1-56898-502-9.
  9. ↑ The Goldfish And Its Systematic Culture With A View To Profit, 1883.
  10. 1 2 3 Smartt, Joseph. "Goldfish Varieties and Genetics: Handbook for Breeders." 2001. Blackwell Science. 208 pàgines. ISBN 978-0852382653.
  11. ↑ Matsui, Kazuya. "Goldfish Guide." 1991. TFH Publications. 256 pàgines. ISBN 978-0866226348.
  12. ↑ Yang, Jianping. "Chinese Goldfish." 1994. China Agriculture Press. 120 pàgines. ISBN 978-7109069945.
  13. ↑ Kucinski, M., Demska-Zakes, K., Zarski, D., Liszewski, T., Fopp-Bayat, D., Jankun, M., & Furgala-Selezniow, G. (2015). "The morphological, histological and cytogenetic characteristics of goldfish Carassius auratus (L.) × common carp Cyprinus carpio (L.) hybrids." Caryologia: International Journal of Cytology, Cytosystematics and Cytogenetics, 68(2), 150-156.
  14. ↑ Carassius FishBase - Morphology Data of Carassius auratus
  15. ↑ Scott, W.B. y E.J. Crossman, (1973). «Freshwater fishes of Canada». Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  16. ↑ Acharya, K. V., Mulgir, M., Shillewar, K., & Pethkar, M. (2019). "Morphological characters and morphometric analysis of goldfish (Carassius auratus)." International Journal of Fisheries and Aquatic Studies, 7(2), 1-5.
  17. ↑ Dulmaa, A., (1999). «Fish and fisheries in Mongolia». p. 187-236. En T. Petr (ed.) Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. No. 385. FAO, Roma. 304 p.
  18. ↑ Vostradovsky, J., (1973). Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  19. ↑ «Notes sur la pêche et la chasse» (en francès). , 01-03-2025 [Consulta: 15 octubre 2025].
  20. ↑ Aksakov S. T. Notas sobre la pesca de peces. - Vakhmetena en Sretenka. D. Carloni, 1871. - pàg. 210-219. — 365 pàg.
  21. ↑ de Graaf, Martin; Megens, Hendrik-Jan; Samallo, Johannis & Sibbing, Ferdinand A. (2007): Evolutionary origin of Lake Tana's (Ethiopia) small Barbus species: indications of rapid ecological divergence and speciation. Anim. Biol. 57(1): 39-48. doi:10.1163/157075607780002069 (HTML abstract)
  22. ↑ "Carassius". FishBase. Ed. Ranier Froese i Daniel Pauly. agost del 2016. N.p.: FishBase, 2016.
  23. 1 2 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  24. ↑ IUCN (anglès)
  25. ↑ Bloch, M. E. 1782. M. Marcus Elieser Bloch's ..., ausübenden Arztes zu Berlin, Oekonomische Naturgeschichte der Fische Deutschlands. Berlín. Fische Deutschlands v. 1: 1-128, Pls. 1-37.
  26. ↑ BioLib Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  27. ↑ «AQUATAB.NET». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 gener 2009].
  28. ↑ FishBase (anglès)
  29. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  30. ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  31. ↑ ITIS (anglès)

Bibliografia

  • Banarescu, P. M. i H.-J. Paepke 2002: (eds) The freshwater fishes of Europe. Cyprinidae 2, Part III: Carassius to Cyprinus. Gasterosteidae. The freshwater fishes of Europe. v. 5/III: i-xi, 1-305.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia), Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8 (1990).
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald (1985).

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.