Cardenal atzur
| Cyanocompsa parellina | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cardinalidae |
| Gènere | Cyanocompsa |
| Espècie | Cyanocompsa parellina (Bonaparte, 1850) Cyanocompsa parellina |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Cyanoloxia parellina |
| Distribució | |
El cardenal atzur[1] (Cyanocompsa parellina) és un ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que es distribueix per Mèxic i Amèrica Central.[2]
Descripció
El cardenal atzur és un petit ocell discret que fa de 13 a 14 cm de llarg. Els mascles pesen d'11 a 24 g i les femelles de 9,8 a 21 g. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de diversos tons de blau, blau cel al front i la galta, blau negrós a les parts superiors, blau marí al carpó i les parts inferiors blau intens des de la barbeta fins al ventre. Les femelles adultes i immadures són en general d'un marró apagat, amb un to vermellós al ventre. El mascle immadur és en general d'un blau grisenc amb un to marró al ventre.[3] La femella és similar al cardenal anyil violaci (Passerina versicolor) si bé té el bec més petit i el reclam diferent: un "plik dolç"; el de l'anyil violaci és un "tsik" agut a l'oest de Mèxic.[3]
Distribució i hàbitat
El cardenal atzur es distribueix des de Mèxic (Sinaloa, Oaxaca, Chiapas, Nuevo León i Veracruz tot i que ocasionalment vaga cap a Texas i Louisiana) cap al sud i l'est, a través de Belize, Guatemala, Hondures i El Salvador, fins al nord-oest de Nicaragua.[4]
Habita en vegetació densa com ara zones arbustives, matolls i sotabosc i vores de boscos. En altitud arriba fins als 1.800 m a Mèxic i fins als 900 m a Guatemala.[4]
Ecologia
Alimentació
El cardenal atzur busca menjar sol o en parelles a través de la vegetació baixa. No s'ha descrit la dieta.[4]
Reproducció
S'ha publicat poca informació sobre la fenologia reproductora. S'ha descrit nius que eren copes fetes d'arrels i altres materials vegetals fins i col·locades en arbustos. Les postes eren de dos i tres ous.[4]
Vocalització
El cant és "un xiscle dolç i força trist". El reclam és una nota metàl·lica.[4]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el cardenal atzur com en risc mínim.[5] És força comú i "sembla capaç d'acceptar una modificació moderada de l'hàbitat".[4]
Taxonomia i sistemàtica
El naturalista francès Charles Lucien Bonaparte va descriure el cardenal atzur l'any 1850 com a Passerina parellina, i després com a Cyanoloxia parellina. L'ornitòleg alemany Jean Cabanis va definir el gènere Cyanocompsa el 1861, donant-li el nom binomial actual.[6]
Aquesta espècie és l'únic membre del gènere. Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[7]
- C. p. beneplacita (Bangs, 1915) ─ nord-est de Mèxic.
- C. p. indigotica (Ridgway, 1887) ─ oest i sud-oest de Mèxic.
- C. p. lucida (Sutton & Burleigh, 1939) ─ nord-est i est de Mèxic.
- C. p. parellina (Bonaparte, 1850) ─ des de l'est i sud-est de Mèxic fins a Nicaragua.
Aquesta última estar inclosa dins de C. p. beneplacita en el que seria un grup politípic.[4]
Referències
- ↑ «Cardenal atzur». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15/10/2022(català)
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 gener 2026].
- 1 2 «cardenal atzur». eBird. [Consulta: 22 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Brewer, David. Blue Bunting (Cyanocompsa parellina) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.blubun.01.
- ↑ «Blue Bunting | Cyanocompsa parellina». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN in 2020, 2025. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2020-3.RLTS.T22723926A136689747.en.
- ↑ Bonaparte, Charles-Lucien; Bonaparte, Charles-Lucien. Conspectus generum avium. t.1 (1850). Lugduni Batavorum: Apud E.J. Brill, 1850, p. 502.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cardinals, grosbeaks and “tanager” allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 22 gener 2026].

