Carlet roig

Infotaula d'ésser viuCarlet roig
Hygrophorus nemoreus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae
GènereHygrophorus
EspècieHygrophorus nemoreus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838 Hygrophorus nemoreus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimAgaricus nemoreus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus nemoreus
  • Agaricus nemoreus Pers. 1801
  • Camarophyllus nemoreus (Fr.) P. Kumm. 1871
  • Hygrophorus leporinus
  • Hygrophorus nemoreus var. gracilis Bon 1989
  • Hygrophorus nemoreus f. nemoreus (Pers.) Fr. 1838
  • Hygrophorus nemoreus var. nemoreus (Pers.) Fr. 1838
  • Hygrophorus nemoreus var. raphaneus Largent 1985
  • Hygrophorus nemoreus var. striipes R. Heim 1967
  • Hygrophorus pratensis var. nemoreus (Pers.) Quél. 1883[1]

El carlet roig,[2] carlet ros, escarlet roig, escarlet vermell o escarlet groc (Hygrophorus nemoreus) és una espècie de bolet agarical de la família de les higroforàcies (Hygrophoraceae),[3] amb les làmines molt separades i gruixudes.[4]

Descripció

El barret, que mesura de 5 a 8 cm de diàmetre, és convex, una mica més aplanat en madurar i, de vegades, presenta un petit umbó al centre. La superfície és seca, lleugerament vellutada, sobretot vers el centre, i de color groguenc ocraci, més fosc com més proper és al disc central. Les làmines, com en totes les espècies del gènere Hygrophorus, estan molt separades i són gruixudes. Les d'aquesta espècie presenten un color blanquinós i de vegades tonalitats rosades; arriben a la cama i s'hi estenen lleugerament (subdecurrents), l'aresta és llisa i del mateix color. La cama és més pàl·lida que el barret, té forma cilíndrica i mesura 3-5 x 0,5-1,5 cm. A la part superior, la superfície és granulosa i de color blanquinós. La carn també és blanquinosa, groguenca sota la cutícula, i té un sabor agradable. El bolet desprèn una olor fúngica. Les espores són el·lipsoidals, mesuren 5,5-7,5 x 3-4,5 µm i tenen la superfície llisa.[4][5]

Hàbitat i distribució geogràfica

Viu principalment en alzinars i rouredes, encara que també pot fer-ho sota d'altres planifolis. Es tracta d'una espècie relativament comuna, la qual es troba a la tardor (entre el setembre i el desembre) i entre 200 i 1.000 m d'altitud.[4] És present a la Gran Bretanya (incloent-hi Irlanda del Nord), Noruega,[1] França[6] i Espanya (Astúries,[7] el Berguedà,[8][9] la Serralada Litoral Catalana[10] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró).[11]

Confusió amb altres espècies

Es pot confondre amb altres espècies del mateix gènere, com Hygrophorus pseudodiscoideus i Hygrophorus arbustivus, de tons més foscos. Hygrocybe pratensis se'n distingeix pel seu barret (més ataronjat i glabre).[4]

Observacions

És comestible[12][4] i es corca fàcilment.[13]

Referències

  1. 1 2 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ Diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans (català)
  3. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  4. 1 2 3 4 5 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 144.
  5. ↑ Fichas micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
  6. ↑ Société Mycologique du Poitou Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)
  7. ↑ AsturNatura (castellà)
  8. ↑ Laura Llorens-Van-Waveren i Jaume Llistosella, 2005. Fongs de Gréixer. Revista Catalana de Micologia, vol. 27: 131-151.
  9. ↑ Rocabruna, A., M. Tabarés, J. Ballarà i J. Vila, 1994. Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Prepirineus de Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 16-17: 47-86, Barcelona.
  10. ↑ Núria Benaiges, Imma Valls i Jordi Corbera, 2012. Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Pàg. 327-360. Diputació de Barcelona i Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
  11. ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
  12. ↑ Grünert, H.; Grünert, R.; VV. AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. Pàg.. 50. ISBN 8487535119
  13. ↑ Isona.org (català)

Enllaços externs