Carlo Cafiero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1846 Barletta (Itàlia) |
| Mort | 17 juliol 1892 Nocera Inferiore (Itàlia) |
| Causa de mort | tuberculosi extrapulmonar |
| Residència | Londres Florència Imola |
| Ideologia | Anarquisme, anarcoinsurreccionalisme i anarcocomunisme |
| Formació | Universitat de Nàpols Frederic II - ciència del dret |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i anarquisme |
| Lloc de treball | Florència |
| Ocupació | revolucionari, jurista, activista, anarquista, filòsof, periodista, escriptor |
| Membre de | |
| Interessat en | Internacionalisme proletari, estudis islàmics, orientalística i propaganda pel fet |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | 1874 Bologna insurrection (en) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Olimpia Kutuzova |
| Germans | Pietro Antonio Cafiero |
Carlo Cafiero (Barletta, Itàlia, 1 de setembre de 1846[1] – Nocera Inferiore, Campània, Itàlia, 17 de juliol de 1892[2] va ser un anarquista socialista italià, amic proper de Bakunin i Errico Malatesta durant la segona meitat del segle xix.[3]
Obres. Selecció
Els tres primers textos són disponibles a Viquitexts en francès. Es troben enllaçats a la versió francesa d'aquest article.
- Il Capitale di Carlo Marx, brevemente compendiato da Carlo Cafiero, Biblioteca Socialista, n. 5, Bignami e c. editori, Milà 1879.
- L'action, La Révolte, Ginebra, 1880
- Anarchie et Communisme (discurs), La Révolte, Ginebra, 1880
Vegeu també
Referències
- ↑ Damiani, 1974, p. 13.
- ↑ Damiani, 1974, p. 207.
- ↑ Drake, Richard. Apostles and Agitators: Italy's Marxist Revolutionary Tradition. Harvard University Press, 30 de juny de 2009, p. 29-55. ISBN 978-0-674-03432-7.
Bibliografia
- Damiani, Franco. Carlo Cafiero nella storia del primo socialismo italiano. Editoriale Jaca Book, 1974.

