Carlo Furno
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1921  Bairo (Itàlia) |
| Mort | 9 desembre 2015 (94 anys) Roma |
| Sepultura | Basílica de Santa Maria Major |
 Cardenal | |
| 26 novembre 1994 – | |
| Nunci apostòlic a Itàlia | |
| 15 abril 1992 – ← Luigi Poggi | |
| Nunci apostòlic al Brasil | |
| 21 agost 1982 – | |
| Nunci apostòlic al Líban | |
| 25 novembre 1978 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 16 setembre 1973 – | |
| Nunci apostòlic al Perú | |
| 1r agost 1973 – | |
| Arquebisbe titular | |
| 1r agost 1973 – 26 novembre 1994 ← Carlo Martini – Bruno Musarò → Diòcesi: bisbat d'Abari | |
| Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica Pontifici Seminari Romà Major |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1944–), bisbe catòlic |
| Consagració | Paolo Bertoli |
| Premis | |
 | |
 | |
Carlo Furno (2 de desembre de 1921 - 9 de desembre de 2015) va ser un cardenal italià de l'Església Catòlica.
Biografia
Furno va néixer a Bairo, al Piemont, el 1921. Es va educar al Col·legi diocesà d'Ivrea i més tard al Seminari d'Ivrea, on va estudiar filosofia i teologia. Va ser enviat a la Facultat de Teologia de l'Ateneu Salesià Crocetto de Torí (1948-1949) i més tard al Seminari Pontifici Romà de Roma, on es va doctorar en utroque iure , tant en dret canònic com en dret civil (1953). Furno va ser convocat a l'elit Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica de Roma del 1951 al 1953, on va fer cursos pràctics de diplomàcia. Després de la seva ordenació sacerdotal el 25 de juny de 1944[1] i sis anys de treball pastoral a la seva diòcesi natal, va iniciar una carrera al servei diplomàtic de la Santa Seu.
Va treballar en un rol subordinat a Colòmbia, Equador i Jerusalem, i després a la Secretaria d'Estat. Després d'aquestes assignacions i la consagració episcopal el 16 de setembre de 1973,[1] va servir com a Nunci Apostòlic successivament al Perú, el Líban, el Brasil i Itàlia.[2][3]
Va ser nomenat cardenal diaca del Sacro Cuore di Cristo Re el 26 de novembre de 1994. Després de deu anys, va optar per convertir-se en cardenal prevere d'aquesta església. Des del 2005 fins a la seva mort a finals del 2015 va ser cardenal prevere de Sant'Onofrio, en reconeixement que l'església és la seu de l'orde després del motu proprio de Pius XII del 15 d'agost de 1948 que establia que la seu de l'orde s'havia de traslladar de Jerusalem a Roma. El papa Joan Pau II el va nomenar Gran Mestre de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem el 16 de desembre de 1995. L'Orde esmentat, com els Cavallers de Malta, és membre de molts organismes internacionals i té estatus d'observador en d'altres (com ara les Nacions Unides).
El cardenal Furno va dimitir d'aquest càrrec el juny de 2007 i va ser succeït per l'arquebisbe estatunidenc John Patrick Foley, que havia estat president del Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, un departament important de la Cúria Pontifícia.[4]
El cardenal Furno va morir el 9 de desembre de 2015 a l'edat de 94 anys.[5]
Referències
- 1 2 Vicariatus Urbis Arxivat 4 March 2012 a Wayback Machine.
- ↑ College of Cardinals Collection
- ↑ Holy See Press Office Arxivat 21 November 2010 a Wayback Machine.
- ↑ Catholic Hierarchy
- ↑ «Morto il cardinale Carlo Furno, già Nunzio apostolico in Italia» (en italià). La Stampa, 10-12-2015 [Consulta: 10 desembre 2015]. Arxivat 11 de desembre 2015 a Wayback Machine.
| Precedit per: Carlo Martini |
 Bisbe titular d'Abari (títol personal d'arquebisbe) 1 d'agost de 1973 – 26 de novembre de 1994 |
Succeït per: Bruno Musarò |
| Precedit per: Luigi Poggi |
 Nunci apostòlic a Perú 1 d'agost de 1973 – 25 de novembre de 1978 |
Succeït per: Mario Tagliaferri |
| Precedit per: Alfredo Bruniera |
Nunci apostòlic a Líban 25 de novembre de 1978 – 21 d'agost de 1982 |
Succeït per: Luciano Angeloni |
| Precedit per: Carmine Rocco |
Nunci apostòlic a Brasil 21 d'agost de 1982 – 15 d'abril de 1992 |
Succeït per: Alfio Rapisarda |
| Precedit per: Luigi Poggi |
Nunci apostòlic a Itàlia 15 d'abril de 1992 – 26 de novembre de 1994 |
Succeït per: Francesco Colasuonno |
| Precedit per: Jacques-Paul Martin |
 Cardenal diaca i prevere del Sacro Cuore di Cristo Re 26 de novembre de 1994 – 10 de maig de 2006 Títol presbiterial pro illa vice des del 24 de febrer de 2005 |
Succeït per: Stanisław Ryłko |
| Precedit per: Giuseppe Caprio |
 Gran Mestre de l'Orde eqüestre del Sant Sepulcro de Jerusalem 21 de desembre de 1995 – 27 de juny de 2007 |
Succeït per: John Patrick Foley |
| Precedit per: Silvio Angelo Pio Oddi |
 Legat pontifici per la Patriarcal Basílica de San Francesc d'Assís 23 de maig de 1996 – 5 de novembre de 1998 |
Succeït per: Lorenzo Antonetti |
| Precedit per: Ugo Poletti |
 Arxiprest de la Basílica Liberiana de Santa Maria la Major 29 de setembre de 1997 – 27 de maig de 2004 |
Succeït per: Bernard Francis Law |
| Precedit per: Pio Taofinu'u, S.M. |
Cardenal prevere de Sant'Onofrio 10 de maig de 2006 – 9 de desembre de 2015 |
Succeït per: Pierbattista Pizzaballa, O.F.M. |