Carlos Seco Serrano
Carlos Seco Serrano (Toledo, 14 de novembre de 1923[1]-Madrid, 12 d'abril de 2020)[2] fou un historiador espanyol, especialitzat en història contemporània i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
Nascut el 1923 a Toledo, el seu pare, Edmundo Seco Sánchez, era un militar que, en esclatar la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc i en mantenir-se fidel a la República fou executat per les tropes franquistes.[3][4]
Cursà la carrera de Filosofia i Lletres en la Universitat Central[1] al mateix temps que treballava i el 1950 s'hi va doctorar amb la tesi "El marqués de Bedmar y la política de España en Italia", sobre les relacions diplomàtiques entre Espanya i Venècia en l'època de Fekip III.[3][4] Fou catedràtic[5] d'Història General d'Espanya i d'Història Contemporània d'Espanya a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona entre 1957 i 1975 i catedràtic d'Història Contemporània d'Espanya a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid entre 1975 i 1989. Després de la seva jubilació, se'l nomenà professor emèrit a la mateixa universitat.
Després de la mort de Jaume Vicens i Vives el 1960, el succeí en la direcció de la revista Índice Histórico Español, càrrec que ocupà fins a 1971.[6] Investigà temes d'història d'Espanya del segle xvii i segle xix. El 1969 fou elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 6 de juny de 1971 en llegí el discurs d'ingrés: "Barcelona en 1840: los sucesos de julio (aportaciones documentales para su estudio)".[6] El 1977 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya i el 5 de febrer de 1978 en va llegir el discurs d'ingrés, "Perfil político y humano de un estadista de la restauración: Eduardo Dato a través de su archivo"; hi exercí de degà i en va dirigir el butlletí.[7] Fou també acadèmic de mèrit de l'Acadèmia Portuguesa da Història. També va ser col·laborador de l'Institut "Gonzalo Fernández de Oviedo", del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[3]
Carlos Seco Serrano morí el 12 d'abril de 2020 a Madrid, als noranta-sis anys, a causa de la COVID-19.[2]
Obres
- Carlos Seco Serrano. Alfonso XII. Editorial Ariel, 2007. ISBN 978-84-344-5210-7.
- —. De los tiempos de Cánovas. Real Academia de la Historia, 2004. ISBN 978-84-95983-42-8.
- —. La España de Alfonso XIII. Espasa-Calpe, 2002. ISBN 978-84-670-0052-8.
- —. Alfonxo XIII en el centenario de su reinado. Real Academia de la Historia, 2002. ISBN 9788495983121.
- —. Alfonso XIII. Arlanza Ediciones, 2001. ISBN 978-84-95503-32-9.
- —. Historia del conservadurismo español. Ediciones Temas de Hoy, 2000. ISBN 978-84-8460-020-6.
- —. Estudios sobre el reinado de Alfonso XIII. Real Academia de la Historia, 1998. ISBN 9788489512139.
- —. María Cristina de Habsburgo y la regencia (1885-1902). Estudios Superiores de El Escorial, 1994. ISBN 978-84-604-9529-1.
- —. Al correr de los días: crónicas de la transición. Editorial Complutense, 1994. ISBN 9788474914979.
- —. Alfonso XIII y la crisis de la restauración. Ediciones Rialp, 1992. ISBN 9788432119873.
- Teresa Martínez de Sas. Profesor Carlos Seco Serrano: haciendo historia. Edicions Universitat Barcelona, 1989. ISBN 9788475288819.
- —. Militarismo y civilismo en la España contemporánea. Instituto de Estudios Económicos, 1984. ISBN 978-84-85719-45-7.
- —. Joaquín Costa; crisis de la Restauración y populismo (1875-1911). Siglo XXI de España Editores, 1977. ISBN 978-84-323-0258-9.
Premis
- Premi Nacional d'Història d'Espanya, 1986, per Militarismo y civilismo en la España contemporánea.[8]
- Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
- Gran Creu del Mèrit Militar, 1996.[9]
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, 2002.[10]
- Premi Villa de Madrid: José Ortega y Gasset d'Assaig i Humanitats (Ajuntament de Madrid) en 2003 per La España de Alfonso XIII. El Estado, la política, los movimientos sociales.
Referències
- 1 2 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 584.
- 1 2 Delgado, Juan Carlos. «Muere el historiador Carlos Seco Serrano, maestro y especialista en la historia de la España contemporánea» (en castellà). ABC.es, 12 abril 2020. [Consulta: 12 abril 2020].
- 1 2 3 Bassas, Antoni. «Mor l'historiador Carlos Seco Serrano, gran expert en historia moderna d'Espanya». Diari ARA, 12-04-2020. [Consulta: 13 abril 2020].
- 1 2 Peiró Martín, Ignacio; Pasamar Alzuria, Gonzalo. Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos (en castellà). Ediciones Akal, 2002. ISBN 84-460-1489-0 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 313, de 16/12/1957, pàgina 7574
- 1 2 «Reial Acadèmia de Bones Lletres. Acadèmics de número». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ RAH. «Fallece Carlos Seco Serrano, académico decano de la Real Academia de la Historia» (en castellà), 12-04-2020. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Premiados - Premio Nacional de Historia de España» (en castellà). Ministeri de Cultura d'Espanya. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ Real Decreto 1683/1996, de 5 de julio, por el que se concede la Gran Cruz del Mérito Militar, con distintivo blanco, al Académico de la Real Academia de la Historia don Carlos Seco Serrano
- ↑ Real Decreto 585/2002, de 14 de junio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Carlos Seco Serrano
Bibliografia
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002, p. 584-585. ISBN 84-4601489-0.