Carmela

Infotaula d'obra artísticaCarmela

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorJaume Plensa i Suñé Modifica el valor a Wikidata
Creació2015
Materialferro Modifica el valor a Wikidata
Mida450 (alçària) cm
Lloc
Col·lecció
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Adreçacarrer de Sant Pere Més Alt Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38722°N,2.17527°E / 41.38722; 2.17527

Carmela és una escultura de Jaume Plensa, situada davant del Palau de la Música Catalana, al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.

Història i descripció

Inicialment hi devia estar instal·lada entre el 7 d'abril i mitjan setembre del 2016, però després d'una pròrroga fins a mitjan octubre, Plensa va dipositar-la a la ciutat de Barcelona per un termini de vuit anys.[1][2][3][a] L'obra, de ferro fos i de 4'5 m d'altura,[5] fou acompanyada per tres escultures més del mateix artista, que s'ubicaren a l'interior del Palau de la Música entre el 7 d'abril i el 16 maig de 2016. Es tracta de Sanna’s dream i Rui Rui’s dream, dues escultures de bronze de l'any 2014 instal·lades a la Sala Lluís Millet, i Silent music III, una escultura d'acer inoxidable pintat i pedres de marbre instal·lada al foyer de l'edifici.[b][5]

Carmela mostra el cap d'una adolescent i posa l'accent sobre el moment de trànsit que s'experimenta en deixar d'ésser una nena i passar a ser una dona adulta i tot proposant una reflexió al voltant del concepte que cada generació té de la idea de "clàssic".[1][5] De fet, el rostre és el d'una nena de Barcelona, a qui Plensa va fotografiar l'any 2013 —quan aquesta tenia 14 anys— i va escanejar per obtenir una imatge en tres dimensions del seu cap. Aquesta imatge, després del procés de manipulació, fou el punt de partida de l'obra final, un cap comprimit lateralment i força allargat que, malgrat tot, mostra una bellesa mediterrània, atemporal.[6] Les particularitats formals de l'obra fan que l'escultura canviï la seva aparença (des d'una peça en tres dimensions i ben proporcionada fins a una imatge pràcticament plana) segons el punt des d'on s'observi, un joc de deformació que evoca el procés que realitza la memòria humana quan emmagatzema els records.[7]

« Per a mi aquest procés és una fusió entre fotografia i escultura, entre allò efímer i allò etern; en definitiva, entre allò humà i allò diví. »
— Jaume Plensa[6]

Pel que fa a les escultures instal·lades a l'interior del Palau de la Música, les de la Sala Millet ja havien estat exposades al Museu d'Art Modern de Ceret l'estiu de 2015 i mostren els rostres de Sanna, una nena de Suècia, i de Rui Rui, una nena de Xangai. El diàleg silenciós entre ambdues figures era, segons Plensa, un homenatge als músics, aquells que millor coneixen què és el silenci, i era a la vegada una metàfora del gènere humà i la seva bellesa fugaç i canviant.[6] L'escultura del foyer mostra un cos humà fet a base de notes musicals i partitures, una referència als músics i l'alfabet comú amb el que treballen.[6]

El 2024 es va anunciar que l'escultura romandria com a mínim 8 anys més al seu emplaçament actual.[8]

Notes

  1. ↑ Estava previst que l'escultura es retirés de la via pública el 22 de setembre de 2016, però pocs dies abans d'iniciar-ne el desmuntatge va transcendir que l'Ajuntament de Barcelona havia iniciat negociacions amb l'artista per mantenir obra seva —ja fos aquesta escultura o una altra— a l'espai públic de la ciutat.[4]
  2. ↑ El foyer és l'estança que hi ha just abans del que són pròpiament les sales de concerts o els teatres. Podria considerar-se un sinònim de "vestíbul", però als edificis on s'hi interpreta música o s'hi representen arts escèniques és conegut comunament amb aquest mot, provinent del francès foyer (fogar).

Referències

  1. 1 2 Ribas Tur, Antoni «Quin Plensa volem?». Ara, 18 abril 2016 [Consulta: 18 abril 2016].
  2. ↑ RIBAS, ANTONI «Jaume Plensa instal·la una escultura monumental davant el Palau de la Música». Ara.cat, 2016.
  3. ↑ Massot, Josep «‘Carmela’, la escultura de Plensa se queda ocho años en Barcelona». La Vanguardia, 21 octubre 2016.
  4. ↑ Palau, Maria «Tornem-hi: Plensa sí, Plensa no». El Punt Avui, 19 setembre 2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
  5. 1 2 3 «Jaume Plensa». Palau de la Música. Programació. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2016. [Consulta: 23 abril 2016].
  6. 1 2 3 4 Playà Maset, Josep «Las esculturas de Jaume Plensa dialogan con el modernismo del Palau de la Música». La Vanguardia, 7 abril 2016 [Consulta: 23 abril 2016].
  7. ↑ «Volem la 'Carmela'!». Vilaweb, 9 agost 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  8. ↑ «L'escultura 'Carmela' de Jaume Plensa romandrà vuit anys més davant el Palau de la Música de Barcelona». Vilaweb, 04-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].