Carol Bellamy

Plantilla:Infotaula personaCarol Bellamy
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Plainfield (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Senadora de Nova York
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Dret de la Universitat de Nova York
Gettysburg College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carol Bellamy (Plainfield, 14 de gener de 1942) és una executiva d'entitats sense ànim de lucre i expolítica estatunidenca. És presidenta del consell directiu del Fons mundial per al compromís de la comunitat i la resiliència. Anteriorment, havia sigut directora del Cos de Pau, directora executiva del Fons de les Nacions Unides per a la Infància i presidenta i directora general de World Learning. També és presidenta de l'organització de defensa dels drets dels infants ECPAT, que treballa per posar fi a l'explotació sexual infantil. Després de tres mandats al Senat de Nova York, va ser la primera dona elegida per a qualsevol càrrec municipal de la ciutat com a presidenta del Consell Municipal, un càrrec que va ocupar fins a la seva candidatura fallida a l'alcaldia de Nova York el 1985 —va ser la penúltima persona a ocupar aquest càrrec.

Primers anys i educació

Bellamy va néixer a Plainfield (Nova Jersey) el 1942,[1] es va criar a la localitat d'Scotch Plains, i es va graduar a l'institut Scotch Plains-Fanwood el 1959.[2][3] Va estudiar al Gettysburg College,[1] on va ser membre de la sororitat Delta Gamma, i es va graduar el 1963. Va obtenir el títol de doctora en dret a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York el 1968 i va ser voluntària del Cos de Pau a Guatemala del 1963 al 1965.[4]

Carrera empresarial

Bellamy va ser directora general de Bear Stearns del 1990 al 1993, directora de Morgan Stanley del 1986 al 1990 i associada del bufet d'advocats Cravath, Swaine & Moore de Nova York del 1968 al 1971. El 1968, va ser una de les protagonistes de la pel·lícula One A.M. de Jean-Luc Godard (més tard estrenada com One P.M. per D. A. Pennebaker), on va descriure la seva filosofia d'utilitzar els negocis per aconseguir el canvi social. El seu discurs va ser satiritzat per Rip Torn amb un uniforme de la guerra civil dels Estats Units davant d'una classe d'institut de Brooklyn.[5]

Carrera política

Senat de Nova York

Bellamy va ser membre del Senat de Nova York de 1973 a 1977, i va formar part de les legislatures 180a, 181a i 182a de l'estat de Nova York.

Consell Municipal de Nova York

Va emprendre una campanya difícil per a la presidència del Consell Municipal de Nova York el 1977. Mentre els seus oponents gastaven centenars de milers de dòlars en les seves campanyes, Bellamy va continuar amb només 90.000 dòlars de fons i, malgrat el seu baix perfil públic inicial, va aconseguir acabar en un fort segon lloc a les primàries demòcrates amb el 25% dels vots, darrere del titular en el càrrec, Paul O'Dwyer, que va obtenir el 30%, i per davant del regidor Carter Burden, el diputat Leonard Stavisky i el promotor Abe Hirschfeld. Com que cap candidat havia rebut almenys el 40%, O'Dwyer i Bellamy es van trobar en una segona volta dues setmanes després, que ella va guanyar fàcilment, amb el 58% dels vots. A les eleccions generals de novembre, va superar fàcilment el candidat republicà, el diputat John Esposito, per un marge de 5 a 1, i es va convertir en la primera dona elegida per a un càrrec municipal a Nova York. Va ocupar la presidència del Consell fins a la seva fallida candidatura a l'alcaldia de Nova York el 1985.[6][7]

Altres càrrecs

Bellamy va ser membre de la Junta de l'Autoritat Metropolitana del Transport fins que va dimitir a instàncies del governador Mario Cuomo el 1985.[8] El 1982 va considerar presentar-se a governadora de Nova York. El 1990 va presentar-se sense èxit a auditora financera de l'estat de Nova York. Va formar part de la Junta de Regents, que supervisa totes les activitats educatives estatals i el Departament d'Educació, del 2005 al 2006.

Cos de Pau

De 1993 a 1995, Bellamy va ser la directora del Cos de Pau. Nomenada pel llavors president dels Estats Units Bill Clinton, va ser la primera directora que havia estat voluntària del mateix cos anteriorment.[9]

Premis i reconeixements

El 1981, va ser seleccionada per ser una de les primeres Joves Líders de la Fundació Franco-americana.[10]

Bellamy va ser membre de l'Institut de Política de l'Escola de Govern John F. Kennedy i membre honorífica de Pi Alpha Alpha. En les cerimònies de graduació de 1982, el Barnard College va atorgar a Bellamy el màxim honor de la universitat, la Medalla de la Distinció.

Bellamy va ser doctora honoris causa en Humanitats pel Bates College el 2003. Va tornar a la seva alma mater, la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York, per pronunciar un discurs de graduació el maig de 2006.

El 2004 va ocupar la posició 95a de la llista de les 100 dones més poderoses del món segons Forbes.[11] Pel seu treball amb UNICEF, va ser guardonada amb l'Orde del Sol Naixent del Japó el 2006.[12] El 2009, França va reconèixer la seva tasca amb la Legió d'Honor.[13][14]

Referències

  1. 1 2 Singleton, Don «Carol Bellamy: Candidate with Winning Way». , 11-09-1977, p. 4. publicació d'accés obert
  2. ↑ Klein, Joe. "The Woman Who Would Be Mayor", New York (magazine), March 8, 1982. Accessed August 10, 2011. "She grew up in a Protestant, Republican, working-class family in Scotch Plains, New Jersey. Her parents worked – her mother as a nurse, her father for the phone company."
  3. ↑ Thompson, Clifford. "Carol Bellamy", Current Biography Yearbook, p. 53. H. W. Wilson Company, 1999. ISBN 0-8242-0988-5. Accessed August 10, 2011. "Bellamy acted in student productions of musicals at Scotch Plains-Fanwood High School, from which she graduated in 1959."
  4. ↑ Meisler, Stanley. «LOS ANGELES TIMES INTERVIEW: Carol Bellamy: Affirmative Action: From the Peace Corps to UNICEF». LATimes.com, 30-04-1995. [Consulta: 30 novembre 2019].
  5. ↑ «"One P.M." All Day». The New Yorker (en en-us). January 22, 2013.
  6. ↑ Lynn, Frank «BELLAMY ENTERS RACE FOR MAYOR; BLACK COALITION ENDORSES FARRELL» (en anglès). The New York Times, 09-02-1985.
  7. ↑ «Koch Wins by Landslide in N.Y. Mayoral Primary; Young Scores Victory in Detroit» (en anglès americà). Los Angeles Times, 11-09-1985. Arxivat de l'original el May 15, 2021. [Consulta: 21 març 2021].
  8. ↑ «THE CITY; Bellamy Leaving M.T.A. Board». The New York Times, 15-02-1985.
  9. ↑ Renteria, Ramon «Peace Corps chief at UTEP graduation». El Paso Times, 02-12-1993, p. 7B.
  10. ↑ «Young Leaders: 1981». French-American Foundation. [Consulta: 23 octubre 2018].
  11. ↑ «The World's 100 Most Powerful Women - Forbes.com». Arxivat de l'original el 2005-06-03. [Consulta: 2 gener 2026].
  12. ↑ Nagashima-Hayashi, Michiko. "Former UNICEF Executive Director receives humanitarian award in Japan," Arxivat June 7, 2011, a Wayback Machine. UNICEF web site (2006)
  13. ↑ «France awards Légion d'honneur to Carol Bellamy and Rima Salah». Unicef.org, 16-07-2008. Arxivat de l'original el September 25, 2020. [Consulta: 23 octubre 2018].
  14. ↑ Chan, Sewell «Carol Bellamy to Receive French Honor». , 07-04-2009.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.