Carrer de Mandri
| «Mandri» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «mandrí». |
![]() | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) |
Interseccions
| |
| Dimensions | |
| Llargària | 610 m |
| Amplària | 25 m |
| Construcció | |
| Creació | 1959 |
El carrer de Mandri uneix el passeig de la Bonanova amb la Ronda del General Mitre de Barcelona. És un eix comercial i s'hi troben bars i restaurants com el bar l'Escocès.[1]
Història i descripció

Pren el seu nom de la finca de Can Mandri de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles.[2] El 1732, Teresa Bach i Fita,[3] vídua de Pau Lledó (o Lladó) i Dalmases,[4] i el seu fill Josep Lledó i Bach vengueren una part de la seva extensa finca, coneguda com la Torre de Lledó, a Marià Mandri, prevere beneficiat de la Catedral de Barcelona.[5]
La propietat va ser heretada pel doctor en drets Andreu Mandri, que el 1801 va fer donació dels seus béns a la seva filla única Josepa Mandri i Rifós,[6] en els capítols matrimonials amb Antoni Dionís Ferret,[7] advocat de Vilanova i la Geltrú.[8][9][2] Bo i seguint allò establert en aquesta escriptura, a la mort de l'hereu Joaquim Ferret i Mandri (†1862),[10] el patrimoni familiar passà a mans de la seva germana Josepa (†1863),[11][12] que morí poc després, deixant com a usufructuari el seu marit Eusebi d'Olzina i de Torres (1799-1878)[13] i hereu el seu fill Josep Nicolau d'Olzina i Ferret (1841-1924).[14][15][9][16] Aquest va morir el 1924 i va deixar la finca al seu nebot Guillem de Pallejà i Ferrer-Vidal (1889-1964), IV marquès de Monsolís,[17][18] juntament amb tres marmessors, amb l'encàrrec de construir una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.[9]
El 1926, l'Ajuntament de Barcelona aprovà una modificació del Pla d'Enllaços per a obrir-hi un carrer de 25 m d'amplada que seguia el torrent de Betlem.[9][19][20] Als anys 1940, s'hi començaren a construir les primeres cases, sobretot a prop del passeig de la Bonanova. Entre els anys 1950 i 1970 fou acabat d'urbanitzar i va quedar soldat amb el teixit urbà al voltant del carrer del Camp, a la part de llevant, i del de Ganduxer per ponent.[20][1]
Referències
- 1 2 Espinàs, Josep Maria. Vuit segles de carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Destino, 1974, p. 327-338. ISBN 84-233-0850-2.
- 1 2 «Mandri, carrer de». Nomenclàtor de carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Teresa BACH y FITA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Pau LLEDO y DALMASES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Gomis, 29-11-1732.
- ↑ «Josefa Mandri y Rifos». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Antoni Dionis Ferret y Torrents». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ AHPB, notari Josep Ubach, 10-01-1801.
- 1 2 3 4 Portavella i Isidoro, 2003.
- ↑ «Joaquín Ferret y Mandri». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Josefa Ferret y Mandri». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Josepa de FERRET y Mandri». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Eusebi de OLZINA y TORRES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Nicolau de Olzina y Ferret». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Josep Nicolau de OLZINA y FERRET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ González Campaña, 2024, p. 157-158.
- ↑ «Guillermo de Palleja y Ferrer Vidal». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ González Campaña, 2024, p. 248-256.
- ↑ «Urbanización y Reforma». Gaceta municipal de Barcelona, 01-03-1926, p. 265.
- 1 2 Mestre Campi, Jesús «El carrer de Mandri». El Jardí, 02-09-2015.
Vegeu també
Bibliografia
- González Campaña, Aleix. «El noble Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech». A: Can Feu i l'heràldica nobiliaria. Associació Cultural Can Feu, 2024, p. 115-249. ISBN 978-94-09-62720-1.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 165-167. ISBN 84-7609-800-6.
