Carrie Coon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1981 Copley Township (Ohio) (en) |
| Formació | Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Mount Union Copley High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu |
| Activitat | 2006 |
| Família | |
| Cònjuge | Tracy Letts (2013–) |
| Premis | |
| |
Carrie Coon (Copley Township, 24 de gener de 1981) és una actriu estatunidenca. Coneguda per les seves interpretacions de personatges complexos a l'escenari i la pantalla, ha rebut un premi Critics' Choice Television, així com nominacions a dos premis Primetime Emmy i un premi Tony.
A la televisió, el seu paper més destacat fou el de Nora Durst a la sèrie dramàtica de HBO The Leftovers (2014-2017). Més endavant, va rebre la seva primera nominació als Emmy a la millor actriu protagonista en una sèrie limitada o pel·lícula pel seu rol com a Gloria Burgle a la tercera temporada de la sèrie antològica de FX Fargo (2017), i la seva segona a la millor actriu protagonista en una sèrie dramàtica per interpretar Bertha Russell a la sèrie dramàtica d'època de HBO The Gilded Age (2022-present). També interpretà el paper de Laurie a la tercera temporada de The White Lotus (2025).
Va debutar al cinema a Gone Girl (2014), i va tenir altres papers en pel·lícules com The Post (2017), Widows (2018), The Nest (2020), Boston Strangler (2023) i His Three Daughters (2024). També ha interpretat personatges en pel·lícules d'èxit com ara Proxima Midnight a Avengers: Infinity War (2018) i Callie Spengler a Ghostbusters: Afterlife (2021) i la seva seqüela Ghostbusters: Frozen Empire (2024). Als escenaris, Coon va començar a Broadway com l'esposa Honey en la reposició de Who's Afraid of Virginia Woolf? (2012), pel qual fou nominada al Premi Tony a la millor actriu principal d'una obra de teatre.
Primers anys de vida i educació
Carrie Alexandra Coon nasqué a Copley, Ohio,[1] el 24 de gener de 1981,[2] filla de Paula ( de soltera Ploenes) i John Coon.[3] Té una germana gran, un germà gran i dos germans petits.[1] Es graduà a la Copley High School el 1999 i després va fer els estudis a la Universitat de Mount Union, on es llicenciar-se el 2003 en anglès i espanyol. El 2006, va obtindre el seu màster en belles arts en interpretació a la Universitat de Wisconsin-Madison.[4][5]
Carrera professional
Inici
Coon va iniciar la seva carrera al teatre regional. Després de graduar-se a la Universitat de Wisconsin-Madison, Coon va ser contractada immediatament pel Madison Repertory Theatre i va debutar professionalment als escenaris en una producció de Our Town. Després del seu debut, Coon s'incorporà a l'American Players Theatre i hi va treballar durant quatre temporades. Coon es va moure a Chicago el 2008 i debutà a Chicago amb una producció de Brontë a la Remy Bumppo Theatre Company. Coon va treballar diàriament entre Chicago i Wisconsin durant diversos anys, alternant entre produccions de Chicago, produccions a Milwaukee i temporades amb l'American Players Theatre. Durant aquests anys, Coon es va mantenir fent treballs de captura de moviment per a una empresa de videojocs amb seu a Wisconsin.[6][7][8][9][10][11][12][13]
El gran èxit de Coon va arribar el 2010 quan fou escollida com a Honey a la producció de Who's Afraid of Virginia Woolf? de la Steppenwolf Theatre Company. El paper va donar lloc immediatament a més parts en produccions de Chicago, i va seguir la producció a actuacions a Washington, DC i Nova York, debutant a Broadway. Per la seva actuació, va guanyar un premi Theatre World i va rebre una nominació al premi Tony a la millor actriu destacada en una obra de teatre.[14][15][16] Steven Oxman, de Variety, va descriure que "Carrie Coon fa una Honey especialment sensible i comprensiva".[17] Mark Kennedy, de The Associated Press, va qualificar citant Coon com una actuació de "gran fragilitat".[18]
Coon va debutà a la pantalla en un episodi de la sèrie de la NBC The Playboy Club el 2011. Més tard va aparegué com a estrella convidada a Law & Order: Special Victims Unit, Ironside i Intelligence.
Avenç
Després de la seva nominació al Premi Tony el 2014, Coon fou escollida com un dels personatges principals de la sèrie dramàtica d'HBO The Leftovers, juntament amb Justin Theroux, Amy Brenneman i Ann Dowd.[19] Aquell mateix any, va debutar al cinema amb Gone Girl, basada en la novel·la homònima del 2012 i dirigida per David Fincher.[20][21]
A inicis del 2015, Coon va protagonitzar el paper de Placebo a Playwrights Horizons.[22] També va participar en lectures per a l'obra de teatre Mary Page Marlowe del seu marit Tracy Letts de la temporada 2015-2016 i estava en converses per actuar a la producció a Chicago si el seu calendari de rodatge amb The Leftovers ho permetia;[23] el desembre de 2015 es va anunciar que Coon seria una de les sis actrius que interpretarien el personatge principal de Mary Page Marlowe per a la Steppenwolf Theatre Company a Chicago de març a maig de 2016.[24] A l'octubre i novembre de 2015, Coon va filmar la pel·lícula Strange Weather juntament amb l'actriu Holly Hunter.[25] El desembre de 2015, va filmar la pel·lícula de terror romàntica The Keeping Hours.[26]
Coon va protagonitzar el paper principal de Gloria Burgle a la tercera temporada de la sèrie antològica Fargo de la FX.[27] Va rebre una nominació a la Millor Actriu protagonista en una Sèrie Limitada o Pel·lícula pel seu paper i guanyà el Premi TCA a la Millor Assoliment Individual en Drama tant per Fargo com per The Leftovers. El 2017 va filmar Great Choice, un curtmetratge de terror.[28] El mateix any va interpretar la periodista Meg Greenfield, de la vida real, a la pel·lícula dramàtica històrica The Post, dirigida per Steven Spielberg.[29] El 2018, Coon va coprotagonitzar el thriller de robatoris Widows, protagonitzat per Steve McQueen.[30] Coon va proporcionar la veu i la captura de moviment per a Proxima Midnight, membre de l'Ordre Negra i filla de Thanos, a la pel·lícula de superherois Avengers: Infinity War (2018).[31]
El 30 d'abril de 2020, Coon es va unir al repartiment de la sèrie dramàtica d'HBO The Gilded Age com a Bertha Russell.[32] Va rebre una nominació al Canadian Screen Award a la millor actriu als 9è Canadian Screen Awards del 2021 pel seu treball a la pel·lícula The Nest . El gener de 2024, Coon es va unir al repartiment de la tercera temporada de la sèrie antològica d'HBO The White Lotus, que es va estrenar el febrer de 2025.[33] Va protagonitzar el drama familiar d'Azazel Jacobs His Three Daughters (2023) al costat d'Elizabeth Olsen i Natasha Lyonne. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto. La pel·lícula segueix tres filles allunyades mentre cuiden del seu pare moribund. Jon Frosch, de The Hollywood Reporter, va escriure: «Coon és un mestre a l'hora de transmetre l'espai entre aquest jo interior i exterior».[34] La pel·lícula va ser escollida per a la seva distribució per Netflix i estrenada el setembre de 2024.[35]
Vida personal
Coon es va casar amb l'actor i dramaturg Tracy Letts el 2013.[36] Tenen un fill nascut el 2018[37] i una filla nascuda el 2021.[38]
Crèdits d'actuació
Pel·lícules
| Any | Títol | Rol | Notes |
|---|---|---|---|
| 2014 | Gone Girl | Margo "Go" Dunne | |
| 2016 | Strange Weather | Byrd | |
| 2017 | The Keeping Hours | Elizabeth | |
| Izzy Gets the F*ck Across Town | Virginia | ||
| The Post | Meg Greenfield | ||
| 2018 | The Legacy of a Whitetail Deer Hunter | Linda Ferguson | |
| Avengers: Infinity War | Proxima Midnight | ||
| Kin | Morgan Hunter | ||
| Widows | Amanda Nunn | ||
| 2020 | The Nest | Allison O'Hara | |
| 2021 | Ghostbusters: Afterlife | Callie Spengler | |
| 2023 | Boston Strangler | Jean Cole | |
| His Three Daughters | Katie | ||
| Another Happy Day | Irene | Also executive producer[39] | |
| 2024 | Ghostbusters: Frozen Empire | Callie Spengler | |
| Lake George | Phyllis | [40] |
Televisió
| Any | Títol | Rol | Notes |
|---|---|---|---|
| 2011 | The Playboy Club | Doris Hall | Episodi: "Un acte de simple duplicitat" |
| 2013 | Llei i ordre: Unitat de víctimes especials | Talia Blaine | Episodi: " Noia deshonrada " |
| 2013 | Ironside | Raquel Ryan | Episodi: "Pilot" |
| 2014 | Intelligence | Luanne Vick | Episodi: "Pacient Zero" |
| 2014–2017 | The Leftovers | Nora Durst | Paper principal |
| 2017 | Fargo | Glòria Burgle | Paper principal ( temporada 3 ) |
| 2018 | The Sinner | Vera Walker | Paper principal (temporada 2) |
| 2021 | What If...? | Pròxima Mitjanit (veu) | Episodi: " Què passaria si... T'Challa es convertís en Star-Lord? " |
| 2022–present | The Gilded Age | Berta Russell | Paper principal |
| 2023 | Teenage Euthanasia | Mare de Michelle (veu) | Episodi: "Viva La Flappanista" |
| 2025 | The White Lotus | Laurie | Paper principal ( temporada 3 ) |
Teatre
| Any | Premi | Categoria | Treball | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2006 | Our Town | Emily | Overture Center for the Arts (Madison Repertory Theatre) | [41] | |
| Romeo and Juliet | Ensemble | American Players Theatre (Spring Green, Wisconsin) | [42] | ||
| The Matchmaker | Ermengarde | [43] | |||
| Measure for Measure | Juliet | [44] | |||
| 2007 | Anna Christie | Anna | Overture Center for the Arts | [45] | |
| Misalliance | Hypatia | American Players Theatre | [45] | ||
| The Merchant of Venice | Ensemble | [46] | |||
| The Night of the Iguana | Charlotte | [47] | |||
| 2008 | The Diary of Anne Frank | Miep Gies | Overture Center for the Arts | [48] | |
| Brontë | Emily | Remy Bumppo Theatre Company (Chicago debut) | [49] | ||
| A Midsummer Night's Dream | Helena | American Players Theatre | [50] | ||
| Henry IV | Lady Percy | [51] | |||
| The Belle's Stratagem | Miss Ogle | [52] | |||
| 2009 | Magnolia | Ariel | Goodman Theatre (Chicago) | [53] | |
| Henry V | Kate | American Players Theatre | [41] | ||
| 2010 | Blackbird | Una | Renaissance Theatreworks (Milwaukee) | [54] | |
| Reasons to Be Pretty | Stephanie | [55] | |||
| Who's Afraid of Virginia Woolf? | Honey | Steppenwolf Theatre Company (Chicago) | [56] | ||
| 2011 | Who's Afraid of Virginia Woolf? | Honey | Arena Stage (Washington, D.C.) | [56] | |
| The Real Thing | Annie | Writers Theatre (Glencoe) | [57] | ||
| 2012 | The Girl in the Yellow Dress | Celia | Next Theatre (Evanston) | [58] | |
| Pretty Penny | Crystal | Writers Theatre | [59] | ||
| The March | Emily Thompson | Steppenwolf Theatre Company | [60] | ||
| Three Sisters | Masha | [61] | |||
| Who's Afraid of Virginia Woolf? | Honey | Booth Theatre (Broadway debut) | [62] | ||
| 2015 | Placebo | Louise | Playwrights Horizons (Off-Broadway) | [63] | |
| 2016 | Mary Page Marlowe | Mary Page Marlowe (ages 27–36) | Steppenwolf Theatre Company (Chicago) | [24] | |
| 2017 | Mary Jane | Mary Jane | New York Theatre Workshop (Off-Broadway) | ||
| 2020 | Bug | Agnes White | Steppenwolf Theatre Company (Chicago) | [64] |
Premis i nominacions
| Any | Premi | Categoria | Treball | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2013 | Theatre World Award | N/A | Who's Afraid of Virginia Woolf? | Guanyador | |
| Tony Award | Millor actriu en una obra | Nominat | |||
| 2014 | St. Louis Film Critics Association | Millor actriu secundària | Gone Girl | Nominat | |
| San Diego Film Critics Society | Millor actriu secundària | Nominat | |||
| Phoenix Film Critics Society Awards | Millor actriu secundària | Nominat | |||
| Awards Circuit Community Awards | Millor actriu secundària | Nominat | |||
| Golden Schmoes Awards | Millor actriu secundària | Nominat | |||
| IGN Summer Movie Awards | Millor actriu secundària | Nominat | |||
| IndieWire Critics Poll | Millor actriu secundària | 6th place | |||
| Village Voice Film Poll | Millor actriu secundària | 6th place | |||
| 2015 | Empire Awards | Millor actriu revelació | Nominat | ||
| Central Ohio Film Critics Association | Millor repartiment (compartit amb el repartiment) | Nominat | |||
| Georgia Film Critics Association | Millor repartiment (compartit amb el repartiment) | Nominat | |||
| Gold Derby Awards | Millor repartiment (compartit amb el repartiment) | Nominat | |||
| Millor actuació | — | Nominat | |||
| Critics' Choice Television Awards | Millor actriu secundària sèrie de drama | The Leftovers | Nominat | ||
| 2016 | Critics' Choice Television Awards | Millor actriu de drama en sèrie | Guanyador | [65] | |
| 2017 | Primetime Emmy Award | Millor actriu en sèrie limitada o pel·lícula | Fargo | Nominat | [66] |
| TCA Awards | Millor actuació en drama | The Leftovers and Fargo | Guanyador | [67] | |
| 2018 | Chlotrudis Awards | Millor actriu secundària | Strange Weather | Nominat | [68] |
| Critics' Choice Television Awards | Millor actriu secundària minisèrie | Fargo | Nominat | ||
| Drama Desk Award | Millor actuació en una obra | Mary Jane | Nominat | ||
| Lucille Lortel Awards | Millor actuació protagonista en una obra | Guanyador | [69] | ||
| MTV Movie & TV Awards | Millor lluita (compartit amb Scarlett Johansson, Danai Gurira, i Elizabeth Olsen) | Avengers: Infinity War | Nominat | ||
| Obie Award | Millor actuació d'actriu | Mary Jane | Guanyador | [70] | |
| Satellite Awards | Millor actriu de drama en sèrie | The Leftovers | Nominat | ||
| 2019 | Critics' Choice Television Awards | Millor actriu en una minisèrie | The Sinner | Nominat | |
| 2020 | Chicago Film Critics Association | Millor actriu | The Nest | Nominat | |
| Florida Film Critics Circle | Millor actriu | Nominat | |||
| Gotham Awards | Millor actriu | Nominat | |||
| Indiana Film Journalists Association | Millor actriu | Nominat | |||
| Jeff Award | Millor actuació en una obra | Bug | Guanyador | [71] | |
| 2021 | Canadian Screen Awards | Millor actriu | The Nest | Nominat | |
| 2022 | Saturn Awards | Millor actriu secundària | Ghostbusters: Afterlife | Nominat | |
| 2023 | Screen Actors Guild Awards | Millor repartiment en sèrie de drama (compartit amb el repartiment) | The Gilded Age | Nominat | |
| 2024 | Primetime Emmy Award | Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica | Nominat | ||
Referències
- 1 2 Blank, Matthew. «Playbill.com's Cue & A: Who's Afraid of Virginia Woolf? Tony Nominee Carrie Coon». Playbill, 28-05-2013. [Consulta: 25 octubre 2023].
- ↑ «Carrie Coon». Empire Online. Arxivat de l'original el May 14, 2022. [Consulta: 14 maig 2022].
- ↑ «Darleen Ploenes Obituary – Akron, OH | Akron Beacon Journal». Legacy.com. Arxivat de l'original el March 4, 2021. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Mount Union Announces Carrie Coon, Tracy Letts As 2015 Schooler Lecturers». University of Mount Union, 2015. Arxivat de l'original el August 3, 2017. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Mount Union Alumna Carrie Coon Pursuing Successful Acting Career». University of Mount Union, 2010. Arxivat de l'original el April 3, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Reading Between the Lines: Carrie Coon's Voracious Appetite for Words Serves Her Well in Role as Actress». Wisconsin State Journal, 2007. Arxivat de l'original el February 1, 2014. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «How Carrie Coon went from the Rathskeller to the red carpet». Wisconsin State Journal, 2013. Arxivat de l'original el June 24, 2014. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «20 movies from 2014 with Wisconsin ties». Milwaukee Journal Sentinel, 2014. Arxivat de l'original el March 31, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «The Bronte Beat». Chicago Reader, 2008. Arxivat de l'original el April 3, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Carrie Coon is poised to move beyond regional theater». Milwaukee Journal Sentinel, 2010. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Another taboo topic for Renaissance Theaterworks». On Milwaukee, 2010. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Carrie Coon Video Game Credits». MobyGames, 2010. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Carrie Coon: Edward Albee's Who's Afraid of Virginia Wolf». Call Me Adam, 2012. Arxivat de l'original el March 31, 2022. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «From out of nowhere, Carrie Coon». Chicago Tribune, 2011. Arxivat de l'original el May 24, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Carrie Coon — Nominee for Best Performance by a Featured Actress in a Play». Broadway.com, 2014. Arxivat de l'original el July 14, 2014. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Broadway Start Date Set for Who's Afraid of Virginia Woolf?, Starring Tracy Letts and Amy Morton». Broadway.com, 2012. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Who's Afraid of Virginia Woolf?». Variety. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «Review: Astonishing revival of Who's Afraid?». Yahoo News. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ Goldberg, Lesley. «Christopher Eccleston, Carrie Coon Among 4 Cast in Damon Lindelof's The Leftovers». The Hollywood Reporter, 10-06-2013. Arxivat de l'original el September 16, 2021. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «David Fincher, Fox Set Gone Girl Cast; Tyler Perry To Play Defense Attorney». Deadline Hollywood, 05-09-2013. Arxivat de l'original el June 13, 2014. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Tyler Perry, Kim Dickens, Patrick Fugit And Carrie Coon Added To Cast Of David Fincher's Gone Girl». IndieWire, 05-09-2013. Arxivat de l'original el July 13, 2014. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Off Broadway Review: Placebo with Carrie Coon». Variety, 17-03-2015. Arxivat de l'original el March 24, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Carrie Coon on Her Return to the NY Stage in Placebo, Female Sexuality, and Hollywood Anonymity». The Hollywood Reporter, 13-03-2015. Arxivat de l'original el May 5, 2021. [Consulta: 26 març 2015].
- 1 2 «Carrie Coon to star in Tracy Letts' Mary Page Marlowe». Chicago Tribune, 07-12-2015. Arxivat de l'original el December 18, 2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
- ↑ «Film uses Mississippi to tell story». The Clarion-Ledger. [Consulta: 18 desembre 2015].
- ↑ «Lee Pace, Carrie Coon Starring in Romance Keeping Hours». Variety, 14-10-2015. Arxivat de l'original el December 18, 2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
- ↑ Ausiello, Michael. «Fargo Taps The Leftovers' Carrie Coon as Female Lead in Season 3». TVLine, 11-07-2016. Arxivat de l'original el July 12, 2016. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «See The Gilded Age couple Carrie Coon, Morgan Spector in Red Lobster horror short». EW.com. Arxivat de l'original el June 13, 2024. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Kroll, Justin «Steven Spielberg Pentagon Papers Film Adds Sarah Paulson, Bob Odenkirk, Matthew Rhys, Bradley Whitford». Variety, 06-06-2017.
- ↑ Kit, Borys. «Carrie Coon Joins Steve McQueen's Heist Thriller Widows (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 22-06-2017. Arxivat de l'original el May 9, 2021. [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ Mitchell, Robert. «Carrie Coon Joins Avengers: Infinity War as Villain». Variety, 16-04-2018. Arxivat de l'original el April 19, 2018. [Consulta: 22 agost 2018].
- ↑ Andreeva, Nellie. «Carrie Coon To Star In HBO's Julian Fellowes Series The Gilded Age In Recasting». Deadline Hollywood, 30-04-2020. Arxivat de l'original el May 1, 2020. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Nemetz, Dave. «The White Lotus Adds Carrie Coon to Season 3 Cast». TVLine, 09-01-2024. Arxivat de l'original el January 10, 2024. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «His Three Daughters Review: Carrie Coon, Elizabeth Olsen and Natasha Lyonne Excel in Azazel Jacobs' Vividly Affecting Chamber Dramedy». The Hollywood Reporter. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «Netflix's Family Drama His Three Daughters With Carrie Coon, Natasha Lyonne and Elizabeth Olsen Lands Fall Release (EXCLUSIVE)». Variety. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ Marcus, Bennett «August: Osage County Playwright Tracy Letts On His Hospital-Room Marriage and Claire Danes's "Giant Baby"». Vanity Fair, 20-12-2013.
- ↑ Juneau, Jen «Carrie Coon and Tracy Letts Welcome Son Haskell». People, 02-07-2018.
- ↑ Hogan, Michael «Actor Carrie Coon: 'My husband says I have ice-water in my veins'». The Guardian, 15-08-2021.
- ↑ «Interview: Carrie Coon on Producing Postpartum Depression Comedy Another Happy Day and its Unique Depiction of Motherhood» (en anglès). Third Coast Review, 09-10-2024. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ «Lake George». Tribeca Festival. Arxivat de l'original el June 3, 2024. [Consulta: 2 juny 2024].
- 1 2 «Popular Wisconsin actress wowing Steppenwolf audiences». Milwaukee Journal Sentinel. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Romeo and Juliet-2006 (2006 Season)». American Players Theatre. Arxivat de l'original el June 11, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «The Matchmaker- American Players Theatre». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Measure for Measure – American Players Theatre». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- 1 2 «Reading Between the Lines: Carrie Coon's Voracious Appetite for Words Serves Her Well in Role as Actress». Wisconsin State Journal, 28-01-2007. Arxivat de l'original el February 1, 2014. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «The Merchant of Venice-2007 (2007 Season)». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «The Night of the Iguana (2007 Season)». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Same old story, but Anne Frank still relevant». The Daily Cardinal, 31-01-2008. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Bronte by Polly Teale». Remy Bumppo Theatre Company. Arxivat de l'original el March 12, 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «A Midsummer Night's Dream works its magic». Isthmus, 20-06-2008. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Henry IV: The Making of a King (2008 Season)». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «The Belle's Stratagem (2008 Season)». American Players Theatre. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Goodman Theatre Artist Bios: Carrie Coon». Goodman Theatre. Arxivat de l'original el October 6, 2014. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Blackbird pulls no punches». Milwaukee Journal Sentinel. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Plenty of "Reasons" to get to Renaissance Theaterworks». Dial Urban Milwaukee. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- 1 2 «Peter Marks reviews Who's Afraid of Virginia Woolf? at Arena Stage». The Washington Post.
- ↑ «Review: The Real Thing (Writers' Theatre)». Chicago Theater Beat. Arxivat de l'original el October 11, 2011. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Review: The Girl in the Yellow Dress (Next Theatre)». Chicago Theater Beat. Arxivat de l'original el September 30, 2018. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Pretty Penny». About the Artists. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «Review: The March (Steppenwolf Theatre)». Chicago Theater Beat. Arxivat de l'original el September 30, 2018. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Review: Three Sisters (Steppenwolf Theatre)». Chicago Theater Beat. Arxivat de l'original el April 24, 2019. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Who's Afraid of Virginia Woolf (2012, Broadway)». Playbill. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «Melissa James Gibson's PLACEBO Begins Tonight at Playwrights Horizons». BroadwayWorld. Arxivat de l'original el February 25, 2015. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ «VIDEO: Steppenwolf Theatre Company Presents Tracy Letts' BUG» (en anglès). BroadwayWorld. Arxivat de l'original el March 6, 2021. [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ Marcus James Dixon. «The Leftovers awards flashback: Carrie Coon charmed at 2016 Critics' Choice podium [WATCH]». Gold Derby, 18-04-2017. Arxivat de l'original el June 28, 2017. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ «Carrie Coon». Academy of Television Arts & Sciences. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ Turchiano, Danielle. «TCA Award Winners: The Handmaid's Tale, This Is Us, Atlanta, Carrie Coon Take Top Honors». Variety, 05-08-2017. Arxivat de l'original el October 4, 2017. [Consulta: 5 agost 2017].
- ↑ «2018 Chlotrudis Awards». Chlotrudis.org. Chlotrudis Society for Independent Films. Arxivat de l'original el March 29, 2014. [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «2018 Lucille Lortel Award Winners». BroadwayWorld. Arxivat de l'original el October 31, 2020. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «2018 Obies Winners and Performances», 19-05-2018. Arxivat de l'original el December 12, 2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ American Theatre Eds.. «Drury Lane Takes Home 8 Equity Jeff Awards». American Theatre, 10-11-2020. [Consulta: 21 desembre 2021].
