Cartes a Milena

Infotaula de llibreCartes a Milena
(de) Briefe an Milena Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorFranz Kafka Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Publicació1952 Modifica el valor a Wikidata
EditorialS. Fischer Verlag Modifica el valor a Wikidata
TemaMilena Jesenská Modifica el valor a Wikidata
Gènereepistolari i correspondència Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines298 Modifica el valor a Wikidata
Goodreads (obra): 656289 Modifica el valor a Wikidata

Cartes a Milena (Briefe an Milena, en el seu títol original en alemany) és un llibre que recopila algunes de les cartes de Franz Kafka a Milena Jesenská d'entre 1920 i 1923.

Antecedents

El Kavárna Arco avui

Milena Jesenska va ser una periodista liberal txeca, casada amb Ernst Pollak, un filòsof vienès, amic de Hermann Broch i Franz Werfel. Milena i Kafka es van conèixer en el cafè Arco de Praga,[1] que solia ser freqüentat pels intel·lectuals de l'època. Els visitants regulars del cafè incloïen Felix Weltsch, Oskar Baum, Willy Haas, Egon Erwin Kisch, Franz Werfel, Paul Kornfeld o František Langer,[2] denominats arconautes per Karl Kraus.[3] Johannes Urzidil va immortalitzar l'Arco en el seu conte Nit de terror. Més tard se'ls van unir els escriptors Max Brod, Anton Kuh, Else Lasker-Schüler, Kurt Tucholsky i Ernst Weiß. No sols hi anaven escriptors. Mentre els txecs i els joves txecs es reunien en el Cafè Unió, la intel·lectualitat alemanya i jueva es reunia a l'Arco. Milena va descriure l'atmosfera del lloc de la següent manera: “

« En la cafeteria, la gent escriu, corregeix, parla. Les escenes familiars es desenvolupen en la cafeteria, en la cafeteria la gent plora i renya per la vida i la vida. En la cafeteria menges a crèdit, en la cafeteria vius, fas el dropo, mates el temps.[4] »
Merano: Thermenbrücke amb escultura d'acer en memòria de Franz Kafka, al fons Kurhaus i la torre de Sant Nicolau (1994)

L'apassionat interès de Milena per la literatura moderna la va portar a demanar-li autorització a Kafka per traduir algun dels seus escrits.[5] A l'abril de 1920, Kafka va viatjar a Merano tres mesos i des de la pensió Ottoburg[6] li va escriure les primeres cartes a Milena. Quan va començar la correspondència, Kafka ja estava malalt de tuberculosi des de 1917, i en procés de separar-se de la seva segona promesa, Julie Wohryzek. En aquest moment, el matrimoni de Milena estava en una etapa crítica: Polak mantenia -entre altres- una relació amb Mia Weiss, casada amb un banquer; passava el temps en diversos cafès discutint sobre literatura i no s'ocupava de la seva situació econòmica. Tot això va contribuir a la ruptura del matrimoni. Tots dos es van mudar a Praga l'any 1925.[7]

Kafka ja havia mantingut una intensa correspondència durant cinc anys amb la seva primera promesa, Felice Bauer. Es tractava per a ell d'un moment de profund abatiment, i la major part de les seves cartes a Milena estan carregades de desesperació, que es va expressar en el seu desig de veure tota la seva obra oblidada i destruïda. Al mateix temps, va formular en frases sorprenents el seu desig de puresa i el seu anhel de redempció. Les cartes també contenen algunes de les més greus acusacions que Kafka va pronunciar contra si mateix, els seus orígens i la seva educació, així com aforismes tan clars i profunds com les Reflexions sobre el pecat i la seqüència Ell. Atès que els seus diaris de 1920 i 1921 són extremadament escassos -els va lliurar a Milena, i falten les pàgines relatives a ella-, aquestes cartes presenten un material de fons inavaluable, especialment per a les últimes parts de El castell. La relació va acabar l'any 1921. Tan egocèntric era l'amor de Kafka que el caràcter de Milena no arriba a prendre forma en les seves cartes.[8]

Publicacions

Les cartes van sobreviure perquè Milena Jesenská les hi va lliurar a Willy Haas abans que la Gestapo l'arrestés al novembre de 1939 per participar en un moviment de resistència clandestí i ajudar molts refugiats jueus i polítics a emigrar. Les seves cartes a Kafka van ser destruïdes després del seu arrest. Va ser empresonada primer en el Pankrác de Praga i després a Dresden. A l'octubre de 1940, va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück a Alemanya, on va morir durant una operació renal el 17 de maig de 1944.[9][10][11]

Les cartes es van publicar originalment en alemany l'any 1952 com Briefe an Milena, editades per Willy Haas, que va decidir eliminar certs passatges que va pensar que podrien ferir les persones que encara estaven vives en aquell moment. Després de la publicació, la destinatària es va fer famosa de la nit al dia, però ni tan sols el seu cognom va ser esmentat en la primera edició del llibre. Passarien anys abans que es conegués la seva biografia.[10]

La col·lecció va ser publicada per primera vegada en anglès per Schocken Books l'any 1953, traduïda per Tania i James Stern. Al 1986, es va publicar una nova edició en alemany, que va restaurar els passatges que Haas havia eliminat, seguida d'una nova traducció a l'anglès de Philip Boehm de 1990. Aquesta edició inclou algunes de les cartes de Milena a Max Brod, així com quatre assajos seus i un obituari[12] de Kafka.

La primera edició[13] de Cartes a Milena en català va ser publicada l'any 2018,[14] a cura de l'editorial Quid Pro Quo, amb traducció i notes de Clara Formosa Plans.

Kafka sobre escriure cartes

Kafka va escriure durant la seva vida aproximadament 1500 cartes. Si bé era comunicatiu, tenia, suposadament, una relació conflictiva amb la seva correspondència:

« Feia molt que no li escrivia, Frau Milena, i avui mateix només li escric per casualitat. No hi ha necessitat que em disculpi pel meu silenci, vostè sap com odio les cartes. Tota la dissort de la meva vida prové, si es vol, de les cartes o de la possibilitat d'escriure-les. I amb això no em vull queixar, sinó formular una observació instructiva. Molt poques vegades m'ha enganyat una persona; les cartes sempre m'enganyen. I no sols les d'uns altres, sinó també les meves. En el meu cas és una desgràcia molt particular de la qual prefereixo no continuar parlant; però, al mateix temps, és una dissort general. La facilitat d'escriure cartes ha d'haver portat al món —considerat des d'un punt de vista exclusivament teòric— una terrible pertorbació de les ànimes. Perquè és una relació amb fantasmes —i no sols amb el fantasma del destinatari, sinó també amb el propi— la que es va gestant sota la mà que escriu, en aquesta carta i, més encara, en una sèrie de cartes de les quals una corrobora a l'altra i pot apel·lar a ella com a testimoni. A qui se li va ocórrer que la gent pot mantenir relacions per correu! Un pot pensar en una persona absent i pot tocar a una persona present; tota la resta supera les forces humanes. Però escriure cartes significa despullar-se davant dels fantasmes, cosa que ells esperen amb avidesa. Els petons escrits no arriben a destinació, són beguts pels fantasmes en el camí[15] »

En una altra carta remarca amb gran lucidesa la problemàtica intrínseca de la seva correspondència:

« Em vaig limitar a llegir la carta, els articles, moltes vegades, en la creença que aquesta prosa no existeix, naturalment, per si mateixa, sinó com una espècie de senyal en el camí cap a un ésser humà, un camí pel qual un avança cada vegada més feliç, fins que en un moment de lucidesa comprèn que, en lloc d'avançar, està donant tornades en el seu propi laberint, simplement més excitat i més desorientat que abans.[16] »

La relació amb Milena

Quan es van conèixer, Milena tenia 23 anys i Kafka 36. Ella era intel·ligent, temperamental i impulsiva, Kafka l'etern indecís. Ell era un jueu de Praga de parla alemanya, ella era txeca i parlava poc alemany,[17] vivia a Viena. Es tractava de mantenir la relació i Milena solia pressionar Kafka perquè la visités. El tema de les trobades ja havia tingut en el cas de Felice Bauer característiques absurdes pel comportament dubitatiu de Kafka i les seves reflexions sobre si viatjar o no. Werner Vordtriede assenyala el mètode de Kafka:

« Diu alguna cosa, el retracta en el mateix moment amb una paraula expansiva; revoca el desistiment, però fa saber que naturalment no vol que s'ho prengui de debò una altra vegada, etc.[18] »

De manera similar es va comportar amb Milena, per exemple:

« Però tot això és secundari, fins i tot sense el telegrama jo no hauria estat en condicions de viatjar a Viena; tot el contrari, el telegrama obra més aviat com a argument a favor del viatge. És segur que no hi aniré, però si malgrat tot (no succeirà) arribés a Viena, amb horrible sorpresa per la meva part, no necessitaré ni esmorzar ni sopar, sinó més aviat una llitera sobre la qual pugui tendir-me una estoneta.[19] »

Els seus dubtes transmeten també una angoixa visceral:

« Busco un moble sota el qual amagar-me, tremolós i gairebé inconscient, rés en un racó perquè tu, que vas entrar com una tromba en aquesta carta, surtis una altra vegada per la finestra, perquè no puc albergar una tempestat en la meva habitació. En aquestes cartes has de tenir el grandiós cap de Medusa, perquè les serps del terror s'agiten entorn d'ella, si bé és cert que les de la por s'agiten més encara entorn de la meva.[20] »

En el transcurs de la seva correspondència, Kafka i Milena es van trobar només dues vegades. La primera reunió va ser a Viena, com pot deduir-se de les cartes, entre el 29 de juny i el 4 de juliol de 1920, quan Kafka tornava a Praga des de Merano. Es van tornar a trobar el 14 i el 15 d'agost del mateix any a Gmünd (avui en dia: České Velenice).[21] Aquestes trobades van ser vistes per Kafka com a intervals en un enamoriscament eminentment epistolar.[22] Al gener de 1921, Kafka li va demanar a Milena que renunciessin a la correspondència i deixessin de veure's. A l'octubre de 1920, li va donar els seus diaris de 1910 a 1920. Al novembre d'aquest any Milena el va visitar a la casa dels seus pares, així com a l'abril i al maig de 1922. La seva última trobada va ser al juny de 1923.[23]

El 6 de juny de 1924, l'endemà passat de la mort de Kafka, Milena va publicar el seu obituari:

« Pocs el van conèixer aquí, perquè era un reclús, un home savi i temorós de la vida [...] Era tímid, espantadís, gentil i bo, però els llibres que va escriure van ser cruels i dolorosos. Va veure el món ple de dimonis invisibles lluitant i destruint les persones indefenses. Era massa clarivident, massa savi per a viure i massa feble per a lluitar: però aquesta era la feblesa de les persones nobles i belles que no saben lluitar contra la por, contra els malentesos, contra el desamor i contra les falsedats espirituals, aquelles que saben des del principi que són impotents, se sotmeten i així avergonyeixen al vencedor [,,,] Era un home i un artista amb una consciència tan escrupolosa que es mantenia alerta allà on els altres, els sords, ja se sentien segurs.[24] »

Kafka va escriure en la seva carta del 31 de juliol de 1920:

« No, no sóc fort ni sé escriure... No sé res. I ara, Milena, tu també t'apartaràs de mi. No per gaire temps, ho sé; però tingues present això: l'home no aguanta gaire si el seu cor no batega i com ha de bategar el meu cor mentre tu et mantens apartada?[25] »

Interpretacions

El professor Hans-Gerd Koch, coeditor de l'edició crítica de les obres de Franz Kafka, opina sobre les cartes de Kafka:

« Kafka sempre va estar escrivint literatura i no existeix aquesta distinció entre l'autobiografia d'una banda i l'obra per l'altra. Les seves cartes també són literatura, i ho són talment que també es podria dir que un dels seus personatges va poder haver escrit aquestes cartes. Gregor Samsa [La transformació] o Georg Bendemann [El procés] podrien haver escrit les cartes a Max Brod, per exemple, o a Miléna Polak [Jesenská]. És literatura”.[26] »

Werner Vordtriede considera que

« Aquestes cartes es mouen en el nivell d'una honestedat tan despietada que la veritat genuïna no pot emergir en absolut, és a dir, no emergeix cap veritat que pugui il·luminar al món o fins i tot al mateix Kafka.[18] »

Un exemple és la seva carta del 10 de juny de 1920, escrita durant la seva estada a Merano:

« Per què enterbolir més encara les ja tèrboles aigües de la vida amb aquestes coses, em preguntava. Veig davant meu un tram del camí possible i adverteixo com d'enorme és la distància (sens dubte inassolible per a mi) que he de recórrer des de la meva posició actual, abans de ser mereixedor d'una mirada ocasional (de mi mateix! què serà, doncs, dels altres? I això no és modèstia sinó supèrbia, si vostè es deté a analitzar-ho)... res més que d'una mirada ocasional, i ara jo... rebo les seves cartes, Milena. Com puc expressar la diferència? Un home jeu en la immundícia i la pudor del seu llit mortuori i arriba l'àngel de la mort, el més gloriós de tots els àngels, i posa la seva mirada sobre ell: pot l'home atrevir-se si més no a morir? Es torna, s'enfonsa més en el seu llit i li resulta impossible morir.[27] »

Shadi Neimneh analitza les cartes des d'una perspectiva feminista i psicoanalítica assenyalant que:

« En el seu amor epistolar, Kafka i Milena dramatitzen, alhora, la dissolució del jo en l'escriptura, la unió de l'ascètic amb l'eròtic, el triomf d'allò textual sobre allò sexual i la unitat primordial entre el cos i la ment. Promulguen una difuminació de les demarcacions corporals tradicionals. A través de la seva correspondència, els amants provoquen la dissolució dels límits entre dos cossos com s'aconsegueix en una relació sexual. L'escriptura, per tant, es converteix en una sortida per a un desig desplaçat. Una lectura de les Cartes a Milena de Kafka mostra que les cartes poden actuar com una extensió o un substitut del cos en el sentit que l'autor de la carta pot investir-les amb impulsos libidinosos.[28] »

Mark Anderson assenyala la importància de la distància en el procés creatiu de Kafka:

« La passió de Kafka per Milena comença amb la seva absència i acaba amb l'amenaça de la seva proximitat. La seva absència, la distància entre Merano i Viena, o més tard, Praga i Viena, és la bretxa en què les lletres són alhora necessàries i possibles. Tancar aquesta bretxa posaria fi a l'escriptura, com ho va experimentar Kafka en la seva correspondència amb Felice Bauer. Així, la "condició de possibilitat" que estructura les cartes és l'aïllament de Kafka.[29] »

Una carta de Kafka sembla fonamentar aquesta interpretació:

« Et pregunto si no tindràs por, perquè l'individu sobre el qual escrius no existeix ni ha existit. El de Viena no va existir, el de Gmünd tampoc; aquest últim va existir una mica més i li ho maleirà. És important saber això, perquè si ens reuníssim una altra vegada, reapareixeria el vienès o el de Gmünd, amb tota innocència, com si res hagués passat. El veritable, mentrestant, per sota, desconegut per tots i fins i tot per ell mateix, més inexistent que els altres, però més real en les seves manifestacions de poder (per què no puja a la superfície i es mostra?), llançarà la seva amenaça i tornarà a destrossar-ho tot.[30] »

Referències

  1. ↑ El Cafè Arco és una cafeteria de la Ciutat Nova de Praga, en el centre de la capital txeca, Dlážděná 6/Hybernská 16, Praga 1, a prop de l'estació de tren Praha Masarykovo nádraží. L'establiment va ser inaugurat el 7 de setembre de 1907 i va ser a principis del segle XX un centre de la "Kaffehausliteratur" (literatura de cafè) de Praga.
  2. ↑ Franz Kafka (2011), Briefe an Milena - Nueva edición ampliada, Fischer, Editores: Jürgen Born y Michael Müller, p. 331.
  3. ↑ «Über Karl Kraus über Kafka» (en alemán). [Consulta: 4 novembre 2022].
  4. ↑ Köhler, Niels. «Prager Cafés und Kaffeehauskultur» (en alemany), 28-02-2016. [Consulta: 22 abril 2026].
  5. ↑ Klaus Wagenbach: Franz Kafka. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1978, p. 123.
  6. ↑ Johanna Bampi. «Franz Kafka: Ein Beamter besucht Meran» (en alemán), 03-10-2020. [Consulta: 4 octubre 2022].
  7. ↑ Hartmut Binder: Ernst Polak – Literat ohne Werk. Zu den Kaffeehauszirkeln in Prag und Wien. In: Fritz Martini, Walter Müller-Seidel, Bernhard Zeller (editor): Jahrbuch der Deutschen Schillergesellschaft. 23. Jg., Kröner, Stuttgart 1979, p. 389 y 395.
  8. ↑ Politzer, Heinz. Books Abroad, vol. 30, no. 2, 1956, p. 173–74. JSTOR, https://doi.org/10.2307/40095390. Consultat el 3 de novembre 2022.
  9. ↑ Mary Hockaday. Kafka, Love, and Courage: The Life of Milena Jesenská. New York: The Overlook Press, 1997.
  10. 1 2 Doris Liebermann. «[https://www.deutschlandfunk.de/vor-75-jahren-gestorben-die-journalistin-und-kafka-100.html Vor 75 Jahren gestorben Die Journalistin und Kafka-Übersetzerin Milena Jesenská]» (en alemán), 17-05-2019. [Consulta: 4 novembre 2022].
  11. ↑ Richard Kämmerlings. «Das erschütternde Ende der Kafka-Geliebten Milena» (en alemán), 15-06-2015. [Consulta: 4 novembre 2022].
  12. ↑ Hauke Goos. «[https://www.spiegel.de/kultur/milena-jesenska-die-frau-die-franz-kafkas-genie-erkannte-a-bfc8f85c-5d9c-41d1-aa7c-a9d8361de560 Bemerkenswerter Nachruf Die Frau, die Kafkas Genie erkannte]» (en alemán), 20-08-2019. [Consulta: 4 octubre 2022]. «Escriure un obituari per a algú a qui s'ha estimat en va és tant un triomf com una derrota. Triomf perquè allò que abans semblava un misteri ara es pot desentranyar per sempre. Derrota, perquè la mort d'un home redueix innombrables possibilitats a una sola certesa.»
  13. ↑ «Cartes a Milena – Franz Kafka», 18-05-2020. [Consulta: 22 abril 2026].
  14. ↑ «Cartes a Milena». [Consulta: 22 abril 2026].
  15. ↑ Kafka (2006), p. 149.
  16. ↑ Franz Kafka (2006), p. 20.
  17. ↑ Peter Demetz. «The Life of Milena Jesenská» (en inglés). [Consulta: 5 octubre 2022]. «Milena did not speak much German, she felt intensely taken with the articulate Ernst Pollak, a bank clerk seriously interested in recent philosophy.»
  18. 1 2 Vordtriede, Werner. Monatshefte, vol. 46, no. 4, 1954, p. 229–32. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/30166060. consultat el 3 de novembre 2022.
  19. ↑ Kafka (2006), p. 35.
  20. ↑ Kafka (2006), p. 37.
  21. ↑ Franz Kafka (2011), p. 403.
  22. ↑ Shadi Neimneh. «Kafka’s Letters to Milena and the Question of the Body» (en inglés), 03-06-2015. DOI: 10.7575/aiac.alls.v.6n.3p.37. [Consulta: 4 octubre 2022].
  23. ↑ Franz Kafka (2011), p. 404-406.
  24. ↑ ›Milenas Nachruf auf Franz Kafka‹ [Obituario de Milena para Franz Kafka], en: Forum, Wien, Januar 1962. (en alemán)
  25. ↑ Franz Kafka (2006), p. 85.
  26. ↑ Stefan Koldehoff. «Kafkas Korrespondenz Briefe wie Literatur» (en alemán), 06-02-2014. [Consulta: 4 novembre 2022].
  27. ↑ Franz Kafka (2006), p. 22.
  28. ↑ Shadi Neimneh. «Kafka’s Letters to Milena and the Question of the Body» (en inglés), 03-06-2015. DOI: 10.7575/aiac.alls.v.6n.3p.37. [Consulta: 4 octubre 2022].
  29. ↑ Anderson, Mark. “Kafka’s Unsigned Letters: A Reinterpretation of the Correspondence with Milena.” MLN, vol. 98, no. 3, 1983, p. 384–98. JSTOR, https://doi.org/10.2307/2906016. consultat el 4 de novembre 2022.
  30. ↑ Franz Kafka (2006), p. 134.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.