Carthamus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Carduoideae |
| Gènere | Carthamus L., 1753 Carthamus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Heracantha
|
Carthamus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Àfrica del nord, i l'Àsia occidental, la central i la del sud.[1]
Descripció
Són plantes herbàcies habitualment anuals, espinoses i amb la base llenyosa. Les fulles són pinnatífides o pinnatisectes amb el marge espinós. A l'involucre hi ha diverses fileres de bràctees espinoses. Les flors es troben agrupades en capítols terminals, totes les flors són hermafrodites, tubulars i de color groguenc, violeta o entre rosa i porpra. El fruit és un aqueni, amb papus en el cas dels que procedixen el les flors interiors, mentre que el els fruits de les exteriors acostuma a mancar.[2][3]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Espècies
Dins del gènere Carthamus es reconeixen les 39 espècies següents:[1]
- Carthamus atractyloides (Pomel) Greuter
- Carthamus boissieri Halácsy
- Carthamus caeruleus L.
- Carthamus calvus (Boiss. & Reut.) Batt.
- Carthamus carduncellus L.
- Carthamus carthamoides (Pomel) Batt.
- Carthamus catrouxii (Emb. ex Maire) Greuter
- Carthamus cespitosus (Batt.) Greuter
- Carthamus chouletteanus (Pomel) Greuter
- Carthamus creticus L.
- Carthamus curdicus Hanelt
- Carthamus dentatus Vahl
- Carthamus dianius (Webb) Sch.Bip.
- Carthamus duvauxii (Batt. & Trab.) Prain
- Carthamus eriocephalus (Boiss.) Greuter
- Carthamus glaucus M.Bieb.
- Carthamus gypsicola Iljin
- Carthamus helenioides Desf.
- Carthamus hispanicus (Boiss. ex DC.) Sch.Bip.
- Carthamus ilicifolius (Pomel) Greuter
- Carthamus leucocaulos Sm.
- Carthamus lucens (Ball) Greuter
- Carthamus matritensis (Pau) Greuter
- Carthamus mitissimus L.
- Carthamus multifidus Desf.
- Carthamus nitidus Boiss.
- Carthamus oxyacanthus M.Bieb.
- Carthamus pectinatus Desf.
- Carthamus persicus Desf. ex Willd.
- Carthamus pinnatus Desf.
- Carthamus plumosus (Pomel) Greuter
- Carthamus pomelianus (Batt.) Prain
- Carthamus reboudianus (Batt.) Prain
- Carthamus rechingeri P.H.Davis
- Carthamus rhaponticoides (Pomel) Greuter
- Carthamus strictus (Pomel) Batt.
- Carthamus tamamschjanae Gabrieljan
- Carthamus tenuis (Boiss. & C.I.Blanche) Bornm.
- Carthamus tinctorius L.
Híbrids
S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Carthamus × battandieri Faure & Maire
- Carthamus × faurei Maire
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Carthamus:[1]
- Carduncellus Adans.
- Carthamodes Kuntze
- Carthamoides Wolf
- Centrophyllum Dumort.
- Durandoa Pomel
- Heteracantha Link ex Steud.
- Hohenwartha Vest
- Kentrophyllum Neck. ex DC.
- Lamottea Pomel
- Onobroma Gaertn.
Referències
- 1 2 3 4 «Carthamus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 206.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 243.
- ↑ «Carthamus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 830.
Bibliografia
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- Anderberg, A.A.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J. ; Jeffrey, C. ; Dillon, M.O.; Eldenäs, P. ; Funk, V. ; Garcia-Jacas, N. ; Hind, D.J.N.; Karis, P.O.; Lack, H.W.; Nesom, G. ; Nordenstam, B. ; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. . «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.