Cas Plus Ultra
| |||
| Tipus | cas legal escàndol polític  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 2026 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Tribunal | Audiència Nacional | ||
El cas Plus Ultra investiga si l'entorn de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va utilitzar la seva influència política per aconseguir el polèmic rescat públic de 53 milions d'euros atorgat per la SEPI a Plus Ultra Líneas Aéreas el març de 2021, i si part d'aquests fons estatals es van desviar posteriorment cap a xarxes internacionals de blanqueig de diners connectades amb Veneçuela.[1]
Antecedents
En 2019 Plus Ultra Líneas Aéreas va fer 823 vols en total, el 0,03% de les operacions d'Aena. El 12 de març de 2020 el segon Govern de Pedro Sánchez va adoptar les primeres mesures per confrontar la Pandèmia de COVID-19 i el 9 de març del 2021 es va donar llum verda al rescat per 53 milions d'euros amb càrrec al Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).[2]
Una primera causa judicial sobre el rescat va ser arxivada el 2023 per la justícia en considerar que s'havia aplicat correctament el reial decret de mesures d'ajuda però la investigació es va reobrir amb força després que el jutge José Luis Calama passés a liderar el cas per nous indicis de corrupció organitzada.
El cas Plus Ultra
La policia sosté la tesi que l'entorn de l'expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va utilitzar els seus vincles polítics per agilitzar i assegurar la concessió dels fons públics. S'investiga si part dels 53 milions públics van acabar derivats cap a estructures mercantils opaques vinculades a xarxes de blanqueig i inversors de Veneçuela propers al chavisme. El jutge de l'Audiència Nacional va imputar formalment l'expresident Zapatero, les seves dues filles Alba i Laura Rodríguez Espinosa, i la seva secretària Gertrudis Alcázara. Segons els informes policials, la societat Análisis Relevante va pagar 730.000 euros a la família per informes considerats "insubstancials".[3]
Referències
- ↑ Cruz Martín, Mª Carmen. «Quién es quién en el caso Plus Ultra, la trama que lleva a Zapatero a ser el primer expresidente del Gobierno imputado» (en castellà). RTVE, 25 maig 2026. [Consulta: 28 maig 2026].
- ↑ Mora, Antonio J. «Cómo fue el rescate de Plus Ultra: el polémico cable que echó el Gobierno a una aerolínea "estratégica" pese a su escasa actividad» (en castellà). Onda Cero, 21 maig 2026. [Consulta: 28 maig 2026].
- ↑ Hernández, Alicia. «Qué es el "caso Plus Ultra" por el que se imputó por blanqueo de capitales al expresidente español Zapatero (y qué vínculo tiene con Venezuela)» (en castellà). BBC, 17 juny 2026. [Consulta: 8 agost 2026].