Casa Antoni Guix
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Ample, 13 i Serra, 22-24 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. Barcelona | 42 | |||
La casa Antoni Guix és un edifici situat als carrers Ample, 13 i d'en Serra, 22-24 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El 1852, Antoni Guix i Costa va comprar la finca al metge Wenceslau Picas i les seves nebodes Narcisa i Maria Coy i Picas,[2] i va encarregar-ne el projecte al mestre d'obres Josep Calçada.[3] El 1870 en va llogar una part a la Societat Catalana d'Enllumenat per Gas.[4][5]
El 1920, Antònia Carreras, vídua de Guix i usufructària de la propietat, va sol·licitar canviar les dues plomes d'aigua de la mina de Montcada que abastien la finca pel sistema d'aforament i traspassar-les al seu nom i al de les seves filles Eulàlia i Narcisa Guix i Carreras.[6]
El 1986, la immobiliària Nuñez i Navarro va adquirir aquest edifici i el del costat, unint-los al seu interior.[7]
Descripció


Edifici de grans dimensions de planta baixa, entresol i quatre pisos, que aplica d'una manera particular els trets propis de l'arquitectura civil de mitjans del segle xix. Així, a la façana hi ha dos ordres superposats, un de dòric que arrenca de la balconada del principal i abasta dues plantes, i un de jònic amb dues plantes mes, des de la cornisa sobre el primer ordre fins a l'entaulament amb gran cornisa que corona l'obra. Als baixos, de pedra, uns elevats arcs de mig punt enclouen portals i balconades d'entresol. També són de pedra la cantonera arrodonida i l'emmarcament motllurat dels balcons.[1]
El pati posterior que donava al carrer d'en Serra ha estat ocupat per una construcció moderna,[1] i l'interior ha estat completament renovat per a unir-lo a l'edifici del costat.[7]
Referències
- 1 2 3 «Edifici de l'antiga Societat del Crèdit Mercantil (ara, Escola de Disseny Elisava)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 07-06-1852.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 643 bis C.
- ↑ AHPB, notari Josep Soler i Pla, manual 1.298/58, f. 1932-1936, 17-10-1870.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 21-10-1920, p. 812-813.
- 1 2 «Ample 11-13». Rehabilitació. Nuñez i Navarro.
Bibliografia
- Cabana, Francesc «El gas de carbó. La Catalana de Gas». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
- Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 37.

