Casa Catà
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Palau | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Lloc | Rosic, 4-4 bis / Mirallers, 10 bis / Nicolau de Sant Climent, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52480 | |||
| Id. Barcelona | 1125 | |||
La casa Catà[a] és un edifici situat als carrers dels Mirallers, 10 bis, d'en Rosic, 4-4 bis i de Nicolau de Santcliment, 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
Segons la documentació notarial, el 1571, Marquesa Amat de Palou, vídua de Joan de Palaudàries,[3] en nom propi i com a administradora dels béns dels seus fills, vengué una propietat composta de quatre designes (parcel·les) medievals a Gaspar de Càncer.[4] La seva filla Maria es va casar amb Joan de Tamarit-Lladernosa i de Tafurer, senyor de Rodonyà, i l'hereu fou Hug de Tamarit-Lladernosa i de Càncer, casat amb Alamanda de Vilanova i d'Oluja.[4] El 1696, la vídua Maria de Càncer i el seu net Salvador de Tamarit-Càncer-Lladernosa i de Vilanova, senyor de Rodonyà, Masarbonès i Montferri, vengueren la propietat al corredor d'orella Joan Catà.[4][5] Fill d'uns pagesos d'Arenys de Mar, s'havia casat en primeres noces amb Paula Renau, filla d'un passamaner, i en segones, amb Gertrudis Ferriol, filla d'un botiguer de teles i era l'administrador de la companyia de comerç Dalmases, Catà i Piria, els altres socis de la qual eren Pau Ignasi de Dalmases i Castells (àlies Ros) i Antoni Piria i Dalmases.[5]
El 1710, Joan Catà amplià la propietat amb la meitat d'una casa al carrer d'en Rosic, adquirida als hereus del negociant de Tossa de Mar Joan Ferran amb Josep Ros i Julià,[6] que es quedà l'altra meitat.[7][8] Fou succeït com a administrador de la companyia pel seu fill Anton Catà i Renau,[9] visitador de pólvora i salnitre, que el 1746 fou condemnat pel Tribunal d'Artilleria a pagar als seus creditors,[10] i el 1748, la propietat fou venuda en subhasta pública al botiguer de teles Josep Buigas.[11][8][12]
El 1776, el seu fill Josep Buigas i Crest va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis i fer-hi balcons,[13] i el 1799, donat que no disposava de diners per a fer-hi les obres necessàries, va establir la finca en emfiteusi (excepte una de les designes, en domini directe de la corona, que li va haver de vendre) al comerciant italià Llàtzer Barabino (o Barrabino), que tenia llogat el magatzem i el primer pis,[14][15][16] i va continuar vivint al segon pis fins a la seva mort l'any següent.[17] El 1805, Barabino va demanar permís per a reedificar el frontis del carrer de Nicolau de Sant Climent amb planta baixa i tres pisos,[18] i també per a remuntar-hi un tercer pis i modificar algunes obertures, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch.[19] El 1806, va demanar novament permís per a obrir una porta al carrer dels Mirallers per al seu magatzem, a sota del balcó central.[20]



Cap al 1820, durant el Trienni Liberal, Tomàs Sans, un pilot d'altura[21] que havia fet diners a Amèrica, va invertir els seus capitals en l'adquisició d'aquesta[12] i una altra finca als carrers Ample i de Simon Oller.[22][23] Hi visqueren el seu germà Manuel, professor de l'Escola de Nàutica,[24][25] així com el seu fill Manuel Sans i Cabot (†1871),[26] que es va casar amb Maria Corbella i Riera[27] (†1912)[28] i foren pares del pintor Tomàs Sans Corbella.[29]
Descripció
Casalot de planta baixa i tres pisos, articulat al voltant d'un pati central.[2] Als baixos del carrer d'en Rosic hi ha dues finestres amb decoració a la base dels brancals, una de les quals ha estat reconvertida en porta, perdent així l'ampit. Al mateix carrer s'obre el portal principal, d'arc escarser i dovelles marcades, i un altre portal d'arc rebaixat rectilini. Els balcons del primer pis són de llosana de pedra i barana de ferro, mentre que als dos pisos superiors són de llosana de rajola i ferro. El coronament té una cornisa.[2]
El parament de la planta baixa i el primer pis estava fet amb carreus irregulars de mida mitjana, però al tombant de segle va ser reformat amb un estucat que imita carreus regulars, tot mantenint un tractament diferent per als dos pisos superiors.[2] Al cos meridional de l'interior d'illa s'alça una torre de guaita.[30]
Notes
Referències
- ↑ Manual y guía de forasters, 1761, p. 32, §41.
- 1 2 3 4 «Edifici d'habitatges del carrer Mirallers 10B». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Canyameres i Ramoneda, 2000, p. 71.
- 1 2 3 AHPB, notari Pau Mitjans, manual 825/46, f. 133-142v, 08-03-1696.
- 1 2 Oliva i Ricós, 2011, p. 25.
- ↑ AHPB, notari Pau Cabrer, 17-03-1710.
- ↑ AHPB, Pau Mitjans, 03-08-1710.
- 1 2 AHPB, notari Francesc Font, manual 996/4 (3a part), f. 86-95v, 24-12-1748.
- ↑ Oliva i Ricós, 2011, p. 26.
- ↑ «Anton Catà i Renau contra els seus creditors, com a administrador de la companyia de Dalmases, Catà i Piria». Al·legacions judicials 4/9. Biblioteca de Catalunya, 1746-1750.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 223.
- 1 2 AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, manual 1.199/14, f. 96v-104, 07-03-1820. Venda del cens per Gabriel Buigas i Crest i el seu fill Ramon Buigas a Tomàs Sans.
- ↑ «Josep Buigas i Crest. Familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Mirallers. Afegir un pis i posar balcons. planta baixa i dos pisos». C.XIV Obreria C-10/1776-35. AHCB, 21-03-1776.
- ↑ AHPB, notari Josep Ubach, manual 1.129/23, f. 129-137, i notari Josep Clos i Trias, manual 1.164/2 (2a part), f. 25-30v, 18-02-1799.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-05-1820, p. 1220.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-11-1820, p. 3426.
- ↑ AHPB, notari Josep Clos i Trias, manual 1.169/3, f. 75v-77, 07-02-1800. Presa de possessió del cens per l'apoderat de Rosa Ferrer, hereva de Josep Buigas i Crest. Barabino li va fer entrega d'una pesseta de plata.
- ↑ «Lázaro Barabino. Comerciant. Mirallers i Santcliment (Nicolau de Santcliment). Casa. Enderrocar i reedificar 3 pisos amb balcons cedint una part a benefici del carrer». C.XIV Obreria C-96/1805-029. AHCB, 22-02-1805.
- ↑ «Lázaro Barabino. Mirallers i Rosic. Casa. Aixecar un tercer pis i modificar obertures». C.XIV Obreria C-97/1805-097. AHCB, 05-07-1805.
- ↑ «Lázaro Barabino. Comerciant. Mirallers. Casa i magatzem. Obrir una porta d'accés». C.XIV Obreria C-99/1806-034. AHCB, 27-02-1806.
- ↑ Alcolea, 1999, p. 561.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 5 i 167. AMCB, 1853.
- ↑ Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona (suplemento), 10-06-1803.
- ↑ Diario de Barcelona, 31-07-1821, p. 1491-1492.
- ↑ «Manuel Sanz, director de la Escuela Gratuita de Náutica». UPCommons, 2019.
- ↑ «Don Manuel Sans y Cabot falleció ayer 12 del corriente». Diario de Barcelona (edición mañana), 13-12-1871, p. 12947.
- ↑ «Anuario-Riera» p. 421, 1896.
- ↑ «La señora Doña María Corbella y Riera viuda de don Manuel Sans y Cabot ha fallecido». La Vanguardia, 24-02-1912, p. 10.
- ↑ Catálago ilustrado de la Tercera Exposición de Bellas Artes é Industrias Artísticas. Ajuntament de Barcelona, 1896, p. 52.
- ↑ «Carrer d'en Rosic, 4». Google Maps.
Vegeu també
Bibliografia
- Alcolea, Santiago. «Consideracions entorn de Francesc Sans i Cabot (1828-1881) i dels quadres que pintà pel paranimf de la Universitat». A: Història de la Universitat de Barcelona: I simposium, 1999. Universitat de Barcelona, abril 1990, p. 559-569. ISBN 84-7875-166-1.
- Canyameres i Ramoneda, Esteve «Les falsificacions nobiliàries: el cas dels Amat de Palou originaris de la vila de Sabadell». Paratge, núm. 11, 2000, p. 63-86.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Mataró: Caixa Laietana, 1999 (Premi Iluro 1998). ISBN 84-923896-1-3.
- Oliva i Ricós, Benet «Negocis cortesans durant la Guerra de Successió». XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, núm. 28, 2011, p. 1-34.

