Casa Francesc Andreu

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Francesc Andreu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deconjunt especial del sector de la muralla romana i carrer de Jaume I Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Daniel Molina i Casamajó Modifica el valor a Wikidata
Construcció1852 Modifica el valor a Wikidata
Úshotel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocJaume I, 14 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.38347°N,2.17818°E / 41.38347; 2.17818
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42547 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona747 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantHotel Gòtic Modifica el valor a Wikidata

La casa Francesc Andreu és un edifici residencial situat al carrer de Jaume I, 14 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment, acull un hotel.[3]

Història

El 1774, Ramon Ignasi de Copons i d'Ivorra, marquès de la Manresana,[4] i el seu fill Ramon Francesc de Copons i de Despujol van vendre a Francesc d'Ardèvol i de Ciurana una casa amb sis portals a la placeta de les Cols per 7.500 lliures.[5] Tot seguit, Ardèvol en va fer agnició de bona fe[6] d'una part al fuster Josep Sangerman,[7] de qui passaria al seu fill Sebastià.[8] Posteriorment, una altra part de la finca seria posada en subhasta pels creditors del seu net Francesc de Miró i d'Ardèvol,[9] essent finalment adquirida el 1839 per l'advocat Francesc Andreu i Tramullas,[10][8] (†1866).[11] casat amb Maria Maignon i Duran (†1840).[12]

El 1844, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'expropiació d'una part de la casa d'Andreu per a la perllongació del carrer de Ferran VII (actualment de Jaume I),[13][14] i el 1850, va fer el mateix amb la del seu veí Sangerman.[15] L'any següent, ambdós propietaris pactaren la regularització dels límits de les seves finques de cara a la reedificació,[8] i Andreu va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Francesc Daniel Molina,[16][17] mentre que Sangerman ho va fer amb el mestre d'obres Ignasi Serrallach.[18][19]

Traçat dels carrers de Jaume I i de Princesa a la zona entre la placeta de les Cols i la plaça de l'Àngel
Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

Francesc d'Assís Andreu va morir el 29 de juny del 1866, deixant com a hereves a parts iguals les seves filles Maria Dolors Andreu i Maignon, casada amb el fabricant d'objectes de bronze i argent Francesc de Paula Isaura i Fargas,[20] i Madrona Andreu i Maignon, casada amb Pere Joan Tomàs i Masalles.[12] Maria Dolors va morir el 26 de novembre del 1874, deixant com a hereu universal el seu marit, que el 30 de març del 1885 va comprar l'altra meitat de l'herència a la seva cunyada Madrona.[12] Francesc de Paula Isaura va morir el 12 de maig d'aquest any, i el 1886, els seus cinc fills es repartiren l'herència,[21] però amb la mort de Manuel Isaura i Andreu, els tres germans supervivents: Alfred, Maria de la Bonaventura i Maria Dolors Isaura i Andreu es repartirien la propietat per terceres parts.[12][22]

El 1968, Miquel Gargallo va comprar la finca i hi va obrir l'Hotel Gótico, que formaria part del grup hoteler Gargallo.[23]

Descripció

És un edifici de grans dimensions, que consta de planta baixa, entresòl, tres pisos, golfes i terrat.[1] A la façana hi ha set obertures per planta que segueixen els mateixos eixos longitudinals. La planta baixa i l'entresòl fan un conjunt clarament separat dels pisos superiors. Les cinc obertures centrals són allindades i les de l'entresòl, una mica més estretes que les inferiors, donen a balcons sense voladís. En els extrems les obertures dels dos nivells s'uneixen per crear una gran volta d'arc de mig punt amb una llinda que separa un pis de l'altre. El parament és de carreus llisos excepte en els extrems on són substituïts per carreus encoixinats.[1]

Al primer pis s'alternen tres balcons individuals amb dos dobles. Aquests tenen la barana de ferro forjat i les llosanes es recolzen sobre mènsules. Sota el balcó central hi ha la data 1852 en números romans. Al segon pis les obertures s'obren a balcons individuals de característiques similars als inferiors. En aquests dos pisos, emmarcant les cinc finestres centrals, hi ha unes grans pilastres que recorren el mur; aquestes es recolzen sobre un basament, tenen el fus acanalat, capitell corinti i aguanten un entaulament que fa de balcó corregut al tercer pis. El parament està arrebossat i pintat.[1]

Al tercer pis, les cinc obertures centrals s'obren al balcó corregut amb barana de ferro forjat i pilars que segueixen els mateixos eixos que les pilastres i es coronen amb gerros i flors de terra cuita. Les obertures dels extrems donen a balcons individuals. El parament d'aquest nivell fa línies horitzontals en l'estuc.[1]

Fixades sobre la façana, a les plantes segona i tercera, es conserven les barres on es penjaven les persianes de lamel·les de fusta que protegien les obertures.[1] El coronament té un fris on s'obren els ulls de bou de les golfes i, per sobre, una cornisa.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 «Hotel Gòtic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Hotel Gòtic». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Hotel Gótico».
  4. ↑ «marquesat de la Manresana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Maria Avellà, manual 1.055/20, f. 119v-123, 16-03-1774.
  6. ↑ «Casa Francesc Andreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Maria Avellà, manual 1.055/20, f. 125v-127, 18-03-1774.
  8. 1 2 3 AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.282/10, f. 464-467, 16-09-1851.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 14-03-1835, p. 580.
  10. ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/13 (1a part), f. 148-155v, 02-09-1839.
  11. ↑ El Principado (edición mañana), 01-07-1867, p. 4319.
  12. 1 2 3 4 Portavella, Jesús. Els carrers de Barcelona: les Corts. Ajuntament de Barcelona, 2000, p. 20. ISBN 8476098006.
  13. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 1.
  14. ↑ «Continuació del carrer de Jaume I fins a la Plaça de l'Àngel, en prolongació del carrer de Ferran VII (ara Ferran). Indemnització a Francisco Andreu (per la cessió de part del seu terreny)». Q136 Obres públiques 3/1 1393, peça 3. AMCB, 1844.
  15. ↑ «Continuació del carrer de Jaume I fins la Plaça de l'Àngel, en prolongació del carrer de Ferran VII (ara Ferran). Enderroc i indemnització de part d'una casa propietat de Sebastian de Sangerman situada en la plaça de les Cols». Q136 Obres públiques 3/1 1393, peça 9. AMCB.
  16. ↑ AMCB, Q127 Foment 554 C.
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 117.
  18. ↑ AMCB, Q127 Foment 587 C.
  19. ↑ «Casa Sebastián Sangermán». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  20. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, 22-09-1858. Capítols matrimonials
  21. ↑ AHPB, notari Ricard Permanyer i Ayats, 02-08-1886.
  22. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 386.
  23. ↑ Romero, Josefina. Els hotels de Barcelona. Tres moments trascendentals: 1849, 1888 i 1929, 2024, p. 187. ISBN 978-84-7246-189-5.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.