Casa Gil Grau

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Gil Grau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i edifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Colom, 1 / Pl. Correus, 15 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.381104°N,2.181537°E / 41.381104; 2.181537
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52472 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona374 Modifica el valor a Wikidata

La casa Gil Grau és un edifici situat al passeig de Colom, 1 i la plaça de Correus (abans d'Antonio López), 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)

Entre 1773 i 1774, el corredor reial de canvis Gil Grau i Ribó[3] va reunir la propietat de dues cases a la plaça dels Encants o de la font de l'Àngel,[4] i el 1782 va fer-les reconstruir de nova planta.[5][6] La façana va ser decorada pel pintor Antoni Casanovas i Torrents amb motiu dels festejos celebrats del 8 al 10 de desembre del 1783 a Barcelona pel naixement dels infants i la pau amb Anglaterra.[7]

La propietat va ser heretada pel seu fill Magí de Grau i Pujadas, doctor en drets i relator de la Reial Audiència de Catalunya, i el 1818 va sortir a subhasta pública a instància del Tribunal de Comerç del Consolat de Mar.[8] Aleshores va ser adquirida per 45.000 lliures pel comerciant de Vilanova i la Geltrú Josep Inglada i Marquès[9] (†1855),[10] que el 1819 va demanar permís per a posar-hi una tribuna,[11] i novament el 1833, per a construir una canonada de subministrament d'aigua de Montcada.[12]

Al segle xx, hi hagué durant molts anys les oficines del fabricant de fibrociment Uralita SA.[13][14]

Descripció

Consta de planta baixa, entresol, pis principal i tres pisos. En total, hi ha vuit fileres verticals d'obertures, quatre per façana. Els portals són adovellats i d'arc rebaixat. A l'entresol, els balcons són de menors dimensions i tenen una llosana reduïda a la mínima expressió, però presenten com a tancament una barana de ferro forjat amb motius vegetals, que es repeteixen als pisos superiors. Al principal, cada balcó és individual menys els dos que estan més propers a la cantonada, que comparteixen una barana correguda que es corba adaptant-se al xamfrà. La mateixa circumstància es repeteix al primer pis però amb una llosana menys prominent. La volada d'aquestes disminueix amb l'alçada, i a l'últim pis els balcons han estat substituïts per finestres.[1]

La façana presenta un parament de pedra carreuada, la qual està travessada per franges verticals. Una d'elles, situada a la cantonada, coincideix un motiu escultòric d'un rostre masculí que ornamenta l'extrem de la cornisa. Just damunt la llinda dels balcons dels pisos principal, primer i segon es disposen uns esgrafiats de gust rococó amb volutes, refets als anys 1940.[1][2] Actuant com a eix de divisió entre dos grups de balcons, es troben uns plafons verticals esgrafiats, que s'interrompen a l'alçada de l'últim pis. Aquest incorpora uns plafons de menors dimensions i, a més, altres esgrafiats que emmarquen les finestres. El coronament té una cornisa plana.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Edifici d'oficines i habitatges al passeig Colom, 1». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Edifici d'habitatges i oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Almanak mercantil ó guía de comerciantes, 1799, p. 486.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Francesc Claramunt i Cardeñas, 28 i 29.11-1773, 04-04-1774.
  5. ↑ «Gil Grau. Corredor Reial de Canvis. Plaça dels Encants i Muralla de Mar (Passeig de Colom). Casa. Construir una claveguera». C.XIV Obreria C-26/1781-140, 27-07-1781.
  6. ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1467-1468. AHCB, 1782.
  7. ↑ Alcolea, Santiago «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII (II)». Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, Vol. 15, 1961-1962, p. 49.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 16-08-1818, p. 1808.
  9. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 339-348, 12-09-1818.
  10. ↑ «Parte religiosa». Diario de Barcelona, 13-02-1855, p. 1317.
  11. ↑ «Josep Inglada. Comerciant. Plaça dels Encants i Muralla de Mar (Passeig de Colom). Casa. Cobrir un balcó amb vidres». C.XIV Obreria C-114/1819-088. AHCB, 17-09-1819.
  12. ↑ «José Ynglada Marques. Hisendat. Plaça dels Encants (davant la muralla del mar)». C.XIV Obreria C-114/1833-50. AHCB, 11-04-1833.
  13. ↑ Anuario financiero y de sociedades anónimas de España, 1922, p. 384.
  14. ↑ «Jacinto Salvador Roles, representant d'Uralita S.A. Passeig de Colom 1. Oficines. Inspecció i legalització d'un dipósit d'olis pesants i una caldera de calefacció central, i substitució de dos electromotors per altres cinc». Q122 Activitats 153123. AMCB, 1960.

Vegeu també