Casa Jeroni Juncadella
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Domènech | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Ferran, 30 / Trinitat, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52277 | |||
| Id. Barcelona | 622 | |||
La casa Jeroni Juncadella és un edifici situat al carrer de Ferran, 30 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1847, Bonaventura Carles Aribau i Francesc Murlans van obtenir de l'Estat la cessió de l'antic convent de la Trinitat (exceptuant-ne l'església i la capella del Remei) per a establir-hi una fàbrica de teixits de seda moguda per vapor. Tanmateix, la negativa de l'Ajuntament de Barcelona a concedir-los la llicència va fer que l'any següent venguessin la propietat al comerciant Antoni Vidal i Balaguer, natural de Cardona i resident a Madrid.[3] El 1852, el seu germà Domènec, com a apoderat seu, en vengué la part situada a la cantonada dels carrers de Ferran i d'Avinyó a l'indià de Vilanova i la Geltrú Llorenç Milà i Mestre,[4] i la resta, al fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas per 25.000 duros.[3]
El 1853, Juncadella va demanar permís per a construir-hi un edifici amb façana al carrer de Ferran, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech,[5] que incloïa un cos sobre la capella del Remei.[6] Posteriorment, va establir el despatx de la seva fàbrica en un altre edifici al carrer de la Lleona, a la part posterior de la parcel·la.[7][8]

Descripció
De planta baixa, entresol i tres pisos, té la particularitat que una de les crugies és al capdamunt de la capella del Remei de l'antiga església de la Trinitat, la porta renaixentista de la qual s'integra a la façana, al costat de les altres tres obertures d'arc escarser dels baixos; sobre aquestes, a l'entresol, s'obren tres balcons, separats cadascun amb un plafó de terracota amb motius vegetals. El principal compta amb una balconada correguda que agrupa tres dels quatre finestrals, i el quart, a sobre del portal renaixentista, té un balcó individual, com a la de resta de pisos. A més, els tres finestrals de la balconada correguda, estan coronats per un plafó amb relleus ornamentals. La façana està pintada de color salmó i gris, i els eixos verticals estan separats per plafons blancs i allargats. El coronament està decorat amb unes mènsules i una motllura que recorre la cornisa.[1]
El portal principal del carrer de Ferran s'obre a un passadís que travessa l'edifici i on es troba el celobert central, precedit d'un vestíbul emmarcat per quatre columnes procedents del claustre del monestir, del qual arrenquen dues escales: la que mena al pis principal i la de la resta de pisos.[9]
Un cos en voladís al carreró l'uneix a un altre edifici amb façana al carrer de la Lleona, 11. Aquest, de planta baixa i quatre pisos, té una composició més senzilla, amb només dues obertures per planta, però les baranes dels balcons són de ferro colat amb el mateix tipus d'ornamentació que les del carrer de Ferran.
Referències
- 1 2 «Casa Jeroni Juncadella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Jeroni Juncadella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 AHPB, notari Ignasi Vidal i Sobregués, manual 1.325/3, f. 140-153, 01-08-1852.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Vidal i Sobregués, manual 1.325/3, f. 5v-8v, 07-01-1852.
- ↑ «Geronimo Juncadella. Ferran (30). Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 661 bis C. AMCB.
- ↑ «Geronimo Juncadella. Ferran (28). Església de la Trinitat». Q127 Foment 685 C. AMCB.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 140, 238.
- ↑ Cabana, 1992.
Vegeu també
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.

