Casa Joan Ribera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Joan Ribera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocNou de Sant Francesc, 16-16 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.37895°N,2.17732°E / 41.37895; 2.17732

La casa Joan Ribera era un edifici del segle xviii situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979[1] i actualment desaparegut.

Història

La història de la finca va lligada a l'obertura del carrer Nou de Sant Francesc, que obeeix a un pla urbanístic de mitjans del segle xvii.[2] El 1731, Joan Verde, mestre major de la fàbrica de galeres (les Drassanes Reials) va adquirir la propietat, i el 1733, va sol·licitar permís per a reedificar-la.[2] A la seva mort el 1766 va deixar com a hereva la seva muller Vicenta,[2] que el 1790 va establir la propietat en emfiteusi al corredor reial de canvis Joan Ribera i Oriol.[3][2] Aquest hi va remuntar un tercer pis, a més de redistribuir les obertures de la façana,[4] i el 1792, va adquirir la finca veïna (Nou de Sant Francesc, 16 bis).[2] Ribera feia d'intermediari en branques molt variades dins el comerç barceloní,[5][6][7] com la importació de primeres matèries que s'utilitzaven per a la confecció de les indianes, a més de condiments alimentaris que procedien del continent americà.[8] Per la seva activitat, va tenir una relació estreta amb empresaris com Joan Bacigalupi i Onofre Glòria.[9]

Posteriorment, hi visqué l'arqueòleg i escriptor Joaquim Guasch i Ribera[10] (1848-1923),[11] pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró (1878-1961).

Finalment, l'edifici fou descatalogat i enderrocat pel Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull (1991), redactat per l'arquitecte Ferran Sagarra[12] i modificat el 1992 per Ernest Compta,[13] que hi preveia la construcció d'un bloc d'habitatges de promoció pública i l'actual carrer de Josep Pijoan enlloc de l'antic passatge.[14]

Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Es tractava d'un edifici de planta baixa i tres pisos sobre una parcel·la gran, que contenia un pati interessant. Les obertures de la façana tenien llindes i brancals de pedra, igual que les llosanes dels balcons, amb baranes de ferro forjat. Hi havia uns esgrafiats, molt deteriorats, que repetien motius a manera de carreus.[1]

Les pintures d'«el Vigatà»

Cap al 1793, Ribera en va encarregar la decoració dels interiors al pintor Francesc Pla «el Vigatà» (1743-1805).[9] Hom suposa que la part més decorativa va ser realitzada per un altre pintor, que es creu que va ser Llucià Romeu (1761-1846), cunyat i col·laborador seu.[15]

El 1901, les pintures van ser adquirides per Eusebi Güell,[16] que les va fer instal·lar a la casa Larrard al Parc Güell sota la direcció de Gaudí.[17] Arran de la conversió de l'edifici en escola pública, el 1934 o el 1935 les va comprar Pau Casals, que les va fer instal·lar a la seva vil·la de Sant Salvador del Vendrell.[17][16] En l'actualitat, el conjunt es pot contemplar en una sala específica al Museu Pau Casals, que reprodueix la distribució originària del saló.[16]

El programa pictòric gira entorn dels amors entre els déus de l'Olimp, segons es narra a Les Metamorfosis d'Ovidi. Consta de nou plafons murals, de dimensions variables, on es representen, d'esquerra a dreta: Bacus i Ariadna; Pan i Siringa; Acis i Galatea; Mart i Venus; Mercuri i Venus; Venus i Adonis; Leda i el cigne; Juno i Júpiter; i, finalment, Apol·lo i Dafne.[18] En el sostre s'ha plasmat una gran al·legoria del comerç marítim i la prosperitat econòmica de Barcelona, simbolitzada en els déus Mercuri i Ceres.[19]

Referències

  1. 1 2 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 308.
  2. 1 2 3 4 5 «Carrer Nou de Sant Francesc 16-16 bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  3. ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1799, p. 356.
  4. ↑ «Juan Ribera i Oriol. Corredor reial de canvis. Nueva (Nou de Sant Francesc). Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i tancar obertures». C.XIV Obreria C-55/1790-145. AHCB, 14-06-1790.
  5. ↑ Diario de Barcelona, 23-06-1796, p. 759.
  6. ↑ Diario de Barcelona, 30-03-1801, p. 359.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 19-04-1803, p. 503.
  8. ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 581-582.
  9. 1 2 Figueres Gargallo, 2003, p. 582.
  10. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 397.
  11. ↑ «Joaquim Guasch i Ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  12. ↑ Segarra, Ferran. Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 22-05-1991, p. 10.
  13. ↑ Compta, Ernest. Modificació del Pla especial d'enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 06-11-1992.
  14. ↑ «Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull. Modificació del Pla Especial». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, p. 119-120.
  15. ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 585.
  16. 1 2 3 Figueres Gargallo, 2003, p. 583.
  17. 1 2 «Vil·la Casals - Museu Pau Casals». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  18. ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 584.
  19. ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 584-585.

Bibliografia