Casa Magarola

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Magarola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1779 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocTallers, 22-22 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 08″ E / 41.384858°N,2.168782°E / 41.384858; 2.168782
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42583 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona456 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa Magarola és un edifici neoclàssic ubicat al carrer dels Tallers, 22-22 bis del barri del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El 1755, els germans Fèlix i Francesc de Magarola i Cantó i el tintorer de seda Eudald Llorens van formar una societat per a fabricar indianes,[3] i l'any següent, van adquirir a Josep Antoni Ferrusola una finca al carrer dels Tallers.[4][5] Les obres foren encarregades al mestre de cases Marià Enrich, que hi construí dues «oficines» grans, una anomenada «quadra de les tines», i l'altra, «quadra dels telers», i també va acondicionar la casa.[6] El 1760, Llorens es va separar de la societat,[7][8][5] i el 1766, els germans Magarola van adquirir una altra finca als hereus del gerrer Pere Esquirol,[9][5] que el 1770 fou reformada pel mateix Enrich, que s'encarregà de terraplenar l'hort.[10] Posteriorment, van adquirir tres finques més,[5] i el 1779, van demanar permís per enderrocar les construccions existents (que en conjunt tenien 206 pams d'amplada) i reconstruir-les de nova planta,[11] la documentació gràfica del qual és una secció transversal de la façana però no un alçat de la mateixa.[1][7]

Fèlix de Magarola va morir el 1785, essent succeït pel seu fill Josep Francesc de Magarola i Olzina, casat amb Maria Rosa Casani.[5] El seu germà Francesc va morir el 1790, i fou succeït per la seva vídua Antònia Margarit i el seu fill Francesc Xavier de Magarola i Margarit, casat amb Maria Teresa Rich i Forest.[5] Els litigis entre els hereus es van acabar refonent amb el concurs de creditors,[12][5] i finalment es van resoldre amb una concòrdia el 1844.[13][7] El 1826, l'hereu Francesc de Magarola i Rich llogà l'edifici al fabricant de filats Isidre Cruells, associat amb Joan Traveria.[7] L'octubre del 1830, Cruells es va separar de Traveria i filava amb màquines pròpies a les «quadres» de la casa-fàbrica, d'on fou desallotjat el desembre del 1831 pels síndics dels creditors, Erasme de Janer i Josep Cabanes, que el mateix any van arrendar la fàbrica a la companyia de filats de Traveria.[7]

Posteriorment, la fàbrica va ser llogada a la societat Ignasi Turent i Cia, dedicada a l'abrillantament dels teixits de cotó.[7] El 1846, Ignasi Turent va sol·licitar la legalització de la màquina de vapor de 3 CV que hi tenia instal·lada, segons els plànols signats pel mestre d'obres Josep Calçada.[14][7] El 1851 va sortir a subhasta la maquinària i utensilis de la fàbrica,[15] continuada per Valentí Sindreu i Esparó[16] (†1865).[17] El 1867, el seu germà i successor Francesc Xavier els vengué a Joan Esteve i Vilà per 3.500 duros.[18]

A la dècada del 1850, hi havia a més els industrials Lluch Germans del ram de la confecció; Lluís Depares, constructor d'útils per a teixir, i Martí Plana, constructor d'instruments musicals.[19][7] El 1869, un taller de marmolita instal·lat per Vicenç Estrada va sol·licitar la legalització d'una màquina de vapor de 5 CV, que havia estat instal·lat des de feia anys pels Sindreu, sota la direcció de l'enginyer industrial M. Lladó i el mestre d'obres Josep Marimon i Cot.[7]

Francesc de Magarola i Rich va morir sense fills i fou succeït per la seva germana Marianna,[5] vídua de Joan Argelich i Pazzi. Aquesta morí el 1862[20] i la propietat va passar a mans del seu fill Joan Xavier Argelich i de Magarola,[7] metge, que carregat de deutes, el 1871 en vengué la part septentrional, incloent-hi un terreny procedent de l'enderrocament de les muralles (actuals núms. 48 i 50 del carrer de Pelai), al sastre Ignasi Morell i Salsé[21][5] (†1876),[22] i el 1877, la resta a l'industrial Miquel Boada i Vilumara.[5] Aquell mateix any, s'hi va instal·lar provisionalment el Seminari Conciliar de Barcelona, en abandonar aquest l'antic Col·legi de Cordelles a la Rambla.[7] El 1882, amb el trasllat cap al nou edifici del carrer de la Diputació, la planta baixa va ser ocupada per la botiga i magatzem de paper de la societat Fills d'Esteve Bachs, fundada el 1881, mentre que les plantes superiors restaren desocupades. A la primera dècada del segle xx, l'edifici va ser també ocupat de forma parcial per l'Ateneu Obrer de Barcelona i el Cercle Mallorquí.[23][7] El 1889, el president de l'Ateneu, Manuel Bochons i Soler, va haver de legalitzar un cobert destinat a saló de càtedres a la part posterior de la parcel·la, segons el projecte del mestre d'obres Josep Deu i Busquets.[24]

El 2002, amb motiu de la subdivisió de l'edifici en apartaments, s'hi va realitzar una reforma i remunta sota la direcció de l'arquitecte Alfred Fernández de la Reguera.[7]

Porta principal

Descripció

Consta de planta baixa i dos pisos. Ordenada en tres cossos verticals, la façana presenta un aplacat de pedra de Montjuïc a la planta baixa i a tots els nivells del cos central, ornat per unes pilastres jòniques monumentals. El pati central articulava l'accés a la planta noble i també a la part posterior de l'edifici, on es conserven les dues antigues «quadres». Aquestes mantenen l'estructura a base d'arcs de fàbrica i bigues, encara que el pati que les separava va ser cobert amb una estructura metàl·lica a finals del segle xix.[2]

Referències

  1. 1 2 «Casa Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Casa-fàbrica Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Thomson, 1990, p. 102.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Malet, 12-09-1756.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 AHPB, notari Esteve Tramullas, manual 1.1341/22, f. 252-283, 27-06-1877.
  6. ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 324-325, 15-10-1770.
  7. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  8. ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Malet, 09-03-1760.
  9. ↑ AHPB, notari Jacint Baramon, 23-08-1766 i 25-05-1767.
  10. ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 323v-324, 15-10-1770.
  11. ↑ «Fèlix Magarola. Comerciant. Tallers. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-151. AHCB, 09-08-1779.
  12. ↑ Diario de Barcelona, 29-01-1825, p. 248.
  13. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 03-07-1844.
  14. ↑ «Casa de Magarola al carrer dels Tallers, 75. Façana». Gràfics 03685. AHCB, 1846.
  15. ↑ Diario de Barcelona, 04-04-1851.
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 227, 320.
  17. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-12-1865, p. 11693.
  18. ↑ AHPB, notari Francesc ordana, manual 1.307/26, f. 335-337, 10-04-1867.
  19. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 180, 204, 318.
  20. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 27-10-1863, p. 9751.
  21. ↑ AHPB, notari Melitó de Llosellas i Bruguera, manual 1.380/9, f. 451-499v, 22-04-1871.
  22. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-11-1876, p. 12474.
  23. ↑ «Cercle Mallorquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  24. ↑ «Adela Labrós. Tallers 22. Construir sense permís un cobert de maçoneria en el terrat de la part posterior de la casa». Q127 Foment 900 AB. AMCB, 20-06-1899.

Vegeu també

Bibliografia