Casa Manuel de Compte

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Manuel de Compte
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deurbanització del Palau Reial Menor i Muralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteElies Rogent i Amat Modifica el valor a Wikidata
Construcció1859 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic
Rundbogenstil Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPalau, 4 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.381215°N,2.17792°E / 41.381215; 2.17792
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52271 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona592 Modifica el valor a Wikidata

La casa Manuel de Compte és un edifici situat al carrer del Palau, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El 1857, el comerciant Manuel de Compte i Ferran va adquirir el Palau Reial Menor a Joaquín Inocencio Cavero i Maria Teresa Álvarez de Toledo, comtes de Sobradiel, representats pel seu fill Joaquín Inocencio Cavero y Álvarez de Toledo, baró de Letona, per 6.477.746 rals.[3][4] El 1859, n'encarregà el projecte a Elies Rogent[5] i el 1866, i per tal de saldar part del deute contret arran de l'operació immobiliària, va vendre la casa a Joaquín Inocencio Cavero, comte de Sobradiel, per 100.000 duros.[6]

Quarteró núm. 7 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Juntament amb la veïna casa Josep Antoni Buxeres, és un dels primers exemples a Catalunya del Rundbogenstil alemany, un corrent historicista importat per Rogent després d'un extens viatge per terres germàniques el 1855.[1] Amb tipologia de palau urbà, consta de planta baixa, entresol i tres pisos. La seva façana està organitzada de manera simètrica per l'eix vertical, dominat per la porta principal, i en dos nivells d'alçada diferenciats. El nivell inferior inclou la planta baixa i l'entresol, amb el gran portal d'arc de mig punt, quatre portes de llinda plana i quatre finestres amb una característica barana de pedra sobre una imposta decorada amb una sanefa greca. Aquest primer nivell, a més, compta amb un acabar d'estuc que imita uns carreus molt més marcats que a la resta de la façana. De la part superior, en destaca la balconada del primer pis, les impostes que divideixen els pisos i la cornisa de marcat signe neoromànic; els límits laterals estan remarcats per uns muntants que segueixen el tractament de la primera planta i arriben fins a la cornisa.[1]

A l'interior, s'obre un pati concebut a la manera dels palaus gòtics de Barcelona; compta amb una escala que dona accés a la planta noble i a les caixes de les escales que menen a les altres plantes. La majoria d'obertures que es veuen en aquest espai són d'arc de mig punt al nivell inferior i d'arc deprimit al superior. Al fons del pati destaca l'accés de les antigues quadres i cotxeres. A l'interior, la planta noble conserva en gran part la distribució i ornamentació originals.[1]

Entre les torres 48 i 49 de la muralla romana[7][8] hi ha un cos que formava part de la propietat del marquès de Sentmenat, on actualment hi ha el Casino Mercantil, el terrat del qual és utilitzat per la casa Manuel de Compte.[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Casa Manuel de Compte». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Casa Manuel de Compte». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Trullàs Ledesma i Miquel López, 2019, p. 14.
  4. ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/31, f. 355-367v, 06-05-1857.
  5. ↑ «Manuel de Comte. Palau. Construir casa». Q127 Foment 38/1859. AMCB, 20-04-1859.
  6. ↑ AHPB, notari Francesc Bellsollell i Mas, manual 1.330/24, f. 986-997, 03-06-1866.
  7. ↑ Hereu, 1986.
  8. ↑ Hereu Payet, Oliveras Samitier i Paricio Casademunt, 2013.

Bibliografia