Casa Manuel de Compte
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Part de | urbanització del Palau Reial Menor i Muralla romana de Barcelona | |||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | |||
| Construcció | 1859 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic Rundbogenstil | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Palau, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52271 | |||
| Id. Barcelona | 592 | |||
La casa Manuel de Compte és un edifici situat al carrer del Palau, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1857, el comerciant Manuel de Compte i Ferran va adquirir el Palau Reial Menor a Joaquín Inocencio Cavero i Maria Teresa Álvarez de Toledo, comtes de Sobradiel, representats pel seu fill Joaquín Inocencio Cavero y Álvarez de Toledo, baró de Letona, per 6.477.746 rals.[3][4] El 1859, n'encarregà el projecte a Elies Rogent[5] i el 1866, i per tal de saldar part del deute contret arran de l'operació immobiliària, va vendre la casa a Joaquín Inocencio Cavero, comte de Sobradiel, per 100.000 duros.[6]

Descripció
Juntament amb la veïna casa Josep Antoni Buxeres, és un dels primers exemples a Catalunya del Rundbogenstil alemany, un corrent historicista importat per Rogent després d'un extens viatge per terres germàniques el 1855.[1] Amb tipologia de palau urbà, consta de planta baixa, entresol i tres pisos. La seva façana està organitzada de manera simètrica per l'eix vertical, dominat per la porta principal, i en dos nivells d'alçada diferenciats. El nivell inferior inclou la planta baixa i l'entresol, amb el gran portal d'arc de mig punt, quatre portes de llinda plana i quatre finestres amb una característica barana de pedra sobre una imposta decorada amb una sanefa greca. Aquest primer nivell, a més, compta amb un acabar d'estuc que imita uns carreus molt més marcats que a la resta de la façana. De la part superior, en destaca la balconada del primer pis, les impostes que divideixen els pisos i la cornisa de marcat signe neoromànic; els límits laterals estan remarcats per uns muntants que segueixen el tractament de la primera planta i arriben fins a la cornisa.[1]
A l'interior, s'obre un pati concebut a la manera dels palaus gòtics de Barcelona; compta amb una escala que dona accés a la planta noble i a les caixes de les escales que menen a les altres plantes. La majoria d'obertures que es veuen en aquest espai són d'arc de mig punt al nivell inferior i d'arc deprimit al superior. Al fons del pati destaca l'accés de les antigues quadres i cotxeres. A l'interior, la planta noble conserva en gran part la distribució i ornamentació originals.[1]
Entre les torres 48 i 49 de la muralla romana[7][8] hi ha un cos que formava part de la propietat del marquès de Sentmenat, on actualment hi ha el Casino Mercantil, el terrat del qual és utilitzat per la casa Manuel de Compte.[2]
Referències
- 1 2 3 4 «Casa Manuel de Compte». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Casa Manuel de Compte». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Trullàs Ledesma i Miquel López, 2019, p. 14.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/31, f. 355-367v, 06-05-1857.
- ↑ «Manuel de Comte. Palau. Construir casa». Q127 Foment 38/1859. AMCB, 20-04-1859.
- ↑ AHPB, notari Francesc Bellsollell i Mas, manual 1.330/24, f. 986-997, 03-06-1866.
- ↑ Hereu, 1986.
- ↑ Hereu Payet, Oliveras Samitier i Paricio Casademunt, 2013.
Bibliografia
- Hereu, Pere. L'arquitectura d'Elias Rogent. COAC, 1986, p. 64-75.
- Hereu, Pere; Montaner, Josep Maria; Ramon, Antoni «Sobre els processos d'urbanització i construcció a la zona del Palau Reial Menor de Barcelona». Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Volum II. Ajuntament de Barcelona, 1989, p. 145-165.
- Hereu Payet, Pere; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carme; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Santasusagna, Joan. El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: Les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880). Universitat Politècnica de Catalunya, 2013, p. 82-116.
- Trullàs Ledesma, Òscar; Miquel López, Júlia. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al carrer Ataülf, 7 de Barcelona, 30-03-2019.


