Casa Miquel Valldejuli

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Miquel Valldejuli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocArgenteria, 65 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 53″ E / 41.3836°N,2.18128°E / 41.3836; 2.18128
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40751 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona120 Modifica el valor a Wikidata

La casa Miquel Valldejuli és un edifici situat al carrer de l'Argenteria, 65 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Segons la documentació notarial, el 1681, el passamaner Josep Torroella, com a tutor dels fills del també passamaner Bartomeu Torroella, va vendre la finca al mercader Bartomeu Nadal.[3] Aquest fou succeït pel seu fill Josep Nadal i Ferrer (†1736), cònsol de la Llotja de Mar, i aquest pel seu fill Ramon de Nadal-Ferrer i Golorons, que el 1760 va establir la finca en emfiteusi al candeler de cera Miquel Valldejuli i Arnau.[4][5]

El 1803, el seu fill Miquel Valldejuli i Mallachs, també cerer, va demanar permís per a reconstruir-la amb planta baixa i un pis, segons el projecte del mestre de cases Andreu Pedrerol.[6] El 1805, Valldejuli va presentar el projecte del cos principal de planta baixa i tres pisos, que incloïa l'accés al carreró compartit amb el seu veí Francesc de Gomis i el portal de la seva botiga, obra del mestre de cases Ramon Ferrer.[7] Poc després, Gomis va presentar el del seu edifici, obra de l'arquitecte Joan Garrido i Julià.[8][9]

El 1805, Miquel Valldejuli va fer donació d'una part de la finca a les seves germanes Antònia (†1841) i Francesca (†1815),[10][5] i la resta va passar en herència al seu nebot Rafael Valldejuli i Vila (†1871),[11] fill del seu germà Rafael Valldejuli i Mallachs, corredor reial de canvis, que també va heretar la part de les seves ties.[5]

El 1973, després d'una reforma interior de l'arquitecte Lluís Clotet,[1] s'instal·là als baixos la sala Zeleste, que hi romangué fins al 1986, quan es traslladà a l'antiga fàbrica Huracan Motors del Poblenou.

Detall dels baixos
Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Està format per dos cossos, un de planta baixa i dos pisos (possiblement una casa artesana en el seu origen), amb escala que comunica directament des del local comercial, i un altre, el principal, amb un pis més (igualats en alçada a la reforma recent). Tots els balcons són de llosana de ferro i rajoles i, entre les baranes de ferro forjat, són especialment interessants les de la balconera del primer i els dos balcons del segon (sempre al cos principal) amb senzills ornaments de principis del segle xix.[1] Al fons de la parcel·la hi ha les restes d'un antic carreró sense sortida (al qual s'accedia des de la porta principal) on es troba una llinda gòtica, procedent d'un altre edifici.[1]

El local de la dreta pertany a la finca veïna del núm. 67, i al de l'esquerra hi havia la botiga de teixits Succesors de Modest Amar,[12][13] fundada el 1871, que manté la decoració exterior, atribuïda a Enric Catà, i formada per una extensa biga de fusta amb relleus i aplacats metàl·lics, que reposa sobre capçals també de fusta i peus drets de pedra.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Edifici d'habitatges al carrer Argenteria, 65». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, Jacint Sescases, 31-09-1681.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Mallachs, manual 1.048/8, f. 535-542v, 12-12-1760.
  5. 1 2 3 AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/54, f. 257-286, 15-03-1871. Inventari post mortem dels béns de Rafael Valldejuli i Vila, fet pel seu fill Joan Valldejuli i Ameller.
  6. ↑ «Miquel Valldejuli. Cerer. Argenteria. Casa. Enderrocar i reedificar amb un pis i un balcó de sortida». C.XIV Obreria C-91/1803-057. AHCB, 05-04-1803.
  7. ↑ «Miquel Valldejuli. Argenteria (cantonada amb un carreró sense trànsit). Casa. Enderrocar, reedificar i obrir balcons». C.XIV Obreria C-97/1805-089. AHCB, 23-06-1805.
  8. ↑ Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 198-211. ISBN 84-8710407X.
  9. ↑ «Francesc de Gomis. Comerciant. Argenteria (cantonada amb un carreró sense trànsit). Casa. Enderrocar i reedificar 3 pisos». C.XIV Obreria C-97/1805-095. AHCB, 03-07-1805.
  10. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 28-08-1805.
  11. ↑ «Barecelona». Diario de Barcelona (edición tarde), 26-01-1871, p. 961.
  12. ↑ Catalunya gràfica, 20-01-1922, p. 30.
  13. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 690.

Vegeu també

Enllaços externs