Casa Peguera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Peguera
Imatge
Processó de Corpus amb la casa Peguera en primer terme Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPl. Santa Anna, 6 (actualment Av. Portal de l'Àngel, 11-13) Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.3853°N,2.1733°E / 41.3853; 2.1733

La Casa Peguera era un edifici situat a la Plaça de Santa Anna, 6 (actualment Avinguda del Portal de l'Àngel, 11-13) de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

Quarteró núm. 68 de Garriga i Roca (c. 1860)
Botiga Zara a l'avinguda del Portal de l'Àngel

Segons el Cadastre de 1716, la finca pertanyia a Josep de Peguera i Rialp,[1] que la tenia llogada.[2] El 1780, el seu net Joan Antoni de Peguera i Baillet (1755-1837)[3][4][5] va demanar permís per obrir-hi una porta de botiga i una altra de veïns, així com una finestra al segon pis,[6] i novament el 1785 per a fer tres balcons al primer pis.[7] Aquest any es va casar amb Maria Eulàlia de Fluvià i de Berart, filla dels barons d'Esponellà,[4] el 1829, un cop enviudat, es va casar en segones noces amb Miquela de Borràs i de Valls.[4] Va morir el 1837 sense descèndencia, i el seu extens patrimoni va passar a mans del seu nebot Josep Maria de Càrcer i de Peguera[5] (1779-1844),[8] casat amb Josepa de Falguera i de Pastors.

L'hereu fou Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868),[9] casat amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià.[10] El casal i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923),[11] que el 1874 o 1875 va demanar permís per a fer una rampa a la vorera.[12] Mort sense descendència, el succeí la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),[13] que cap al 1927 va fer enderrocar el casal, cedint terreny a la via pública.[14] En el solar s'hi construí el Cine París, que va funcionar entre 1928 i 2007 i va acabar essent enderrocat per a construir-hi una botiga de roba de la cadena Zara (Grup Inditex).

Referències

  1. ↑ «Josep de PEGUERA y de RIALP». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ «Repartiments corresponents al barri 8è». Cadastre I-56, f. 7v-8. AHCB, 1716.
  3. ↑ «Joan Antoni de PEGUERA y BAILLET». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. 1 2 3 «Joan de Peguera, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  5. 1 2 «Els carrers de Joan de Peguera i l'Eterna Memòria». Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa (blog), març-abril 2017.
  6. ↑ «Juan Antonio de Peguera i Bayllet. Plaça de Santa Anna. Obrir dues portes i una finestra i modificar un balcó». C.XIV Obreria C-24/1780-184. AHCB, 18-09-1780.
  7. ↑ «Juan Antonio de Peguera y Bailet. Plaça de Santa Anna. Casa. Convertir tres finestres en balcons amb volada». C.XIV Obreria C-38/1785-83. AHCB, 05-05-1785.
  8. ↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
  10. ↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
  11. ↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Joaquín de Cárcer rep un permís per a realitzar una ranura o rampa a la vorada de la vorera de davant del número 6 de la Plaça de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 253. AMCB, 1874-1875.
  13. ↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ «Expropiació de parcel.la a l'av. Portal de l'Àngel propietat de la Marquesa de Castellbell». Q101 Urbanització i reforma 13/7. AMCB, 1927.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.