Casa Xuriguer
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Part de | la Rambla | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1847 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Lloc | Rambla, 25 / Arc del Teatre, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42587 | |||
| Id. Barcelona | 721 | |||
La Casa Xuriguer és un edifici situat a la Rambla, 29 de Barcelona, al costat del Teatre Principal, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història

En aquest indret hi havia les cases i el Col·legi de Sant Pere Nolasc dels mercedaris, fundat el 1642 i abandonat el 1827.[3] Arran de la Desamortització de Mendizabal (1836), les finques foren subhastades per l'Estat, i el 1842, aquesta parcel·la fou adquirida per Antoni Xuriguer i Andarió, a qui Joan Tomasino havia cedit el seu dret, per 436.000 rals.[4][5] El 1847, l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó va projectar la reforma i remunta de l'edifici existent.[1]

Descripció
Es tracta d'un edifici de planta baixa, entresol, tres pisos i golfes.[1] La façana s'articula de manera molt equilibrada i repetitiva. Els baixos compten amb quatre obertures molt heterogènies i que semblen adaptades en temps recents. Per sobre, la primera planta compta amb quatre obertures amb balcons senzills. Les dues de la dreta presenten un emmarcament motllurat, element que manca als de l'esquerra. La segona planta presenta el mateix nombre d'obertures, però són de mida més gran i estan unides per una gran balconada. Amb una mida progressivament decreixent, els pisos tercer i quart compten amb un balcó per cada obertura. Les golfes tenen per quatre petites obertures tancades un amb porticó de fusta. Aquesta planta està separada de la inferior per una petita cornisa. L'immoble està coronat amb una cornisa poc desenvolupada i un mur en forma de balcó en quatre trams.[1]
El més destable és la decoració de la façana. Entre els primer i el tercer pis hi ha tres grans conjunts de panells de terra cuita, situats entre les línies de balcons. Aquests presenten motius bàsicament florals que menen sovint de gerros i s'intercalen amb tres medallons circulars a mode de rosetó. Als extrems s'hi observa el mateix tipus de decoració, però amb una temàtica trenada. Tots aquests motius es tallen al final del tercer pis, abans de l'esmentada cornisa, que es troba decorada amb nous motius florals. Entre les finestres de les golfes hi ha màscares intercalades.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Casa Xuriguer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Xuriguer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Col·legi de Sant Pere Nolasc». monestirs.cat.
- ↑ AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 22-04-1842.
- ↑ Barraquer i Roviralta, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. 4. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart, 1918, p. 22-23.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Casa Xuriguer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

