Casa de la Marina
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Hàbitat col·lectiu | |||
| Arquitecte | Josep Antoni Coderch i de Sentmenat Manuel Valls i Vergés | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Altitud | 4 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Barceloneta (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pg. Joan de Borbó, 42-43 / Almirall Cervera, 2 / Mar, 84-86 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1977-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0010900 | |||
| Id. IPAC | 21761 | |||
| Id. Barcelona | 18 | |||
La Casa de la Marina és un edifici racionalista situat al passeig de Joan de Borbó, 42-43, al barri de la Barceloneta de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.[1][2] Està inclòs en el Registre Ibèric del Docomomo (organisme internacional per a la Documentació i Conservació de l'arquitectura del Moviment Modern. Període 1925-1965) i en el Registre d'Arquitectura Moderna a Catalunya (1925-1965).[1]
Història i descripció
Va ser projectat el 1952 pels arquitectes Josep Antoni Coderch de Sentmenat i Manuel Valls i Vergés i construït entre 1953 i 1954 per encàrrec de l'Institut Social de la Marina.[1][2] És un edifici a tres vents de planta baixa, sis pisos i àtic, a més de semisoterrani i soterrani. A nivell de façana, destaca pel sistema de lames fixes que cobreixen completament els forats, dissenyat especialment per Coderch, Manuel Valls, Josep i Joan Llambí, i posteriorment patentat. Aquests alternen plaques de ceràmica vidriada de color siena que en remarquen la verticalitat, tot trencant el gran ràfec recobert de fusta.[1][2]
La distribució és totalment irregular per tal d'aprofitar al màxim l'espai i eliminar zones de trànsit.[2] Hi destaca la ubicació i funció estructural de la caixa d'escala, que permet a les parets de càrrega actuar com una estructura de pòrtics i fer grans obertures a les façanes.[1]

