Cases Volart i Estany
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Diagonal, 482-488 / Via Augusta, 1-3 | |||
| ||||
Les cases Volart i Estany són un conjunt arquitectònic situat a l'avinguda Diagonal, 482-488 i la Via Augusta, 1-3 de Barcelona.
Història i descripció
El 1857, Ramon Campmany i Casimir Volart fundaren una societat a Barcelona per a fabricar mantellines, que es va presentar a l'Exposició Industrial del 1860 i a la Universal del 1888, on guanyaren una medalla de plata per les seves blondes i puntes.[1] Posteriorment, Campmany deixà el negoci, continuant-lo en solitari Volart, que va morir el 7 de febrer del 1898, essent succeït pels seus fills Ramon, Joan i Dolors Volart i Costa sota la raó social Fills de Casimir Volart.[1] Poc després, Joan morí i l'empresa quedà en mans del seu germà Ramon, associat amb el seu cunyat Isidre Valls.[1] El 1913, Ramon Volart va demanar permís per a construir una fàbrica al carrer del Dos de Maig, 234,[2] prop de la Sagrada Família.[1]
Posteriorment, i coincidint amb el soterrament del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, ell i la seva família van adquirir uns terrenys a l'avinguda d'Alfons XIII (actualment Diagonal) i el carrer del Carril (actualment Via Augusta),[3] on entre 1927 i 1928 l'arquitecte Enric Sagnier projectà dos edificis en un estil monumentalista: un per al mateix Volart (núm. 482), i l'altre per a la seva filla Elvira Volart i Pich i el seu gendre Josep Maria Estany (núms. 484-486),[4] ampliats posteriorment als dos extrems.
Hi destaca el cos del xamfrà, amb tribunes semicirculars (replicades a l'ampliació de la Diagonal), trec de l'àtic, on hi un balcó amb balustrada. Està coronat per una cúpula poligonal, amb coberta de pissarra i relleus ornamentals que remeten al barroc.[5]

Referències
- 1 2 3 4 Cabana, 1992.
- ↑ «Ramon Volart. Dos de Maig 234. Sol·licitar permís per a construir quadra». Q127 Eixample 6898/1913. AMCB.
- ↑ «Cessió de terrenys del c. Carril i av. Alfonso XIII, propietat de Ramon Volart i Paula Pich, a canvi de la cessió de part de la riera de Malla». Q101 Urbanització i reforma 237/9. AMCB, 1927.
- ↑ «RAMÓN VOLART. ALFONSO XIII (actual Avinguda Diagonal 482 i 484-486, Via Augusta 1-3)». Q127 Eixample 39099/1928. AMCB.
- ↑ «Casa Ramon Volart d'Estany». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Les mantellines dels Volart». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.


