Cassoleta taronja
Aleuria aurantia  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Ascomycota | ||||||||
| Classe | Pezizomycetes | ||||||||
| Ordre | Pezizales | ||||||||
| Família | Pyronemataceae | ||||||||
| Gènere | Aleuria | ||||||||
| Espècie | Aleuria aurantia Fuckel, 1870 Aleuria aurantia | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Peziza aurantia | ||||||||
| Sinònims | Peziza aurantia var. stipitata Peziza aurantia Otidea aurantia
| ||||||||
La cassoleta taronja[1] (Aleuria aurantia, del grec áleuron -farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels pezizals (Pezizales).[2] Produeix un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i cridaner color ataronjat, ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.
Morfologia
Just quan surt, té la típica forma de copa (gairebé esfèrica i amb la boca petita) i després es fa fins a 10 cm de diàmetre, llavors s'obre i el marge esdevé més irregular i pàl·lid.
La part interna de la copa està entapissada per l'himeni, constituït pels ascs, que són esporangis que porten les espores, vuit a cada asc. Si es pren sobre la mà una cassoleta acabada de collir, la calor corporal produeix petites contraccions de la paret de la cassoleta i fa esclatar els sacs, els quals alliberen violentament les espores, que es deixen veure en forma d'un nuvolet blanquinós. Aquelles que no són endutes pel vent hi cauen a dins i són alliberades definitivament per l'impacte de les gotes d'aigua de la pluja.
El micòleg canadenc Buller, que va treballar molts anys estudiant la mecànica de la descàrrega de les espores, va observar que en el moment de l'explosió dels sacs es pot sentir un espetec si es posa la cassoleta a prop de l'orella.[3]
És de carn prima i trencadissa, i de gust dolç.
Hàbitat
Es troba en els boscos amb sòls sorrencs, als marges dels camins i en terreny remoguts, sovint formant grups nombrosos, a la tardor.
Comestibilitat
És comestible en cru i per a afegir a les amanides, a les quals dona color i originalitat. També es pot preparar de postres (per exemple, en macedònia) si es posen els bolets a bocins en un plat, s'empolvoren amb sucre i es ruixen amb algun licor.
Possibles confusions
No hi ha cap altra cassoleta d'aquest color que assoleixi la mida d'aquesta. De semblant fesomia cal esmentar Sarcoscypha coccinea.
Referències
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 19 juny 2025].
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 46-47.
Bibliografia
- Nilsson, S. & Persson, O. 1977. Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books.
- Yao, Y.-J., and B. M. Spooner. 1995. Notes on British taxa referred to Aleuria. Mycological Research 99:1515-1518.
- Seaver, F. J. 1914. North American species of Aleuria and Aleurina. Mycologia 6:273-278.