Castell de Galliner

Per a altres significats, vegeu «Galliner (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula indretCastell de Galliner
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaIsona i Conca Dellà (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 11′ N, 0° 56′ E / 42.18°N,0.94°E / 42.18; 0.94
Característiques
Altitud823 m Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipuszona arqueològica
Data22 abril 1949
Codi BCIN4083-ZA Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC25033 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC9023 Modifica el valor a Wikidata
Història
Períodeedat mitjana i segle XI Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1055 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Galliner és un castell d'època romànica del poble de Galliner, a l'antic terme d'Orcau, i de l'actual d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), declarat Bé cultural d'interès nacional en la categoria de Zona arqueològica.[1]

El castell era dalt del turó punxegut del mateix nom, damunt del poble (actualment en ruïnes) de Galliner. A penes en queden vestigis. Tanmateix, prospeccions arqueològiques fetes en el seu moment van treure a la llum l'existència del poble vell entre les ruïnes del castell.

Descripció

El castell segurament estava emplaçat al cim del puig que s'aixeca damunt del poblet. Actualment no es distingeix cap estructura medieval; malgrat tot, referències escrites dels segles X, XI i XII parlen d'aquest castell com un dels més importants del comtat de Pallars.[2] Era un límit del castell de Mur. Des del segle xii veiem figurar la família Galliner.[2]

Història

Es coneix la seva existència documentada des del 1055, en una cessió feta pel vescomte Bernat a Santa Maria de la Seu d'Urgell, i en una confrontació del castell de Mur. D'aquest castell procedia la família del mateix cognom, on destaquen Guillem Folc de Galliner, vassall del comte de Pallars Bernat, referenciat entre 1080 i 1110.

Es conserven dades dels de Galliner almenys durant cent anys més, però en el fogatjament del 1365, els llocs de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell apareixen ja lligats al bisbat d'Urgell, senyoriu que ja es mantingué fins a la seva extinció, al segle xix.

Bibliografia

  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

Referències

  1. ↑ «Castell de Galliner». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Castell de Galliner». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.