Castell de Mura
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mura (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1109-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005559 | |||
| Id. IPAC | 1226 | |||
| Id. IPAPC | 19211 | |||
El castell de Mura era una fortalesa de Mura (Bages), les ruïnes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
El topònim Mura sembla que ve del llatí Murus, i no seria estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un castrum ibèric o romà.[1] Aquesta fortalesa formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. El 1978, el comte Borrell II i la seva dona Letgarda de Tolosa se'l vengueren, juntament amb altres possessions, a Riculf, que poc després el va donar al monestir de Sant Benet de Bages. El 1023, la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I diversos castells, entre ells el de Mura.[1]
Al segle xii, els castlans eren la família Santa Coloma. Al segle xiii, Mura entrà entra en el joc de venda per part de rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Aleshores, passà a mans de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. El 1223, el rei Jaume I el Conqueridor en feu donació, a Guillem de Santa Fe i el 1228 a Pere Ponç de Banyeres. El 1293, la corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple segle xiv, la corona el vengué a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest, el rei Pere III el Cerimoniós revocà l'antiga donació i el passà a Pere de Planella, camarlenc reial.[1]
Al començament del segle xv, Martí I l'Humà adquirí de nou el castell per a vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.[1] El 1707, l'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles i Ramanyer a la Guerra de Successió, li atorgà el títol de marquès de Mura.[1]
Descripció

Les restes del castell les componen un fragment de muralla situat a l'oest junt a un espadat, i els basaments d'una torre trapezial, situats a l'angle nord-est del pujol.[1] El tros de muralla conservat té una llargària de 7,30 m, encara que pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins a quedar colgat a terra. La seva alçada màxima a l'exterior arriba a uns tres metres. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, però col·locats en fileres i units amb morter.[1]
Els basaments de la torre assoleixen 1,95 m al punt més alt. Els murs tenen 95 cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.[1]

