Castell de Mura

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Mura
Imatge
Restes del castell. Fotografia de Pere Català i Roca (1962) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusRuïnes de castell Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMura (Bages) Modifica el valor a Wikidata
 41° 41′ 51″ N, 1° 59′ 40″ E / 41.697405°N,1.994442°E / 41.697405; 1.994442
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1109-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005559 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1226 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC19211 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Mura era una fortalesa de Mura (Bages), les ruïnes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

El topònim Mura sembla que ve del llatí Murus, i no seria estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un castrum ibèric o romà.[1] Aquesta fortalesa formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. El 1978, el comte Borrell II i la seva dona Letgarda de Tolosa se'l vengueren, juntament amb altres possessions, a Riculf, que poc després el va donar al monestir de Sant Benet de Bages. El 1023, la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I diversos castells, entre ells el de Mura.[1]

Al segle xii, els castlans eren la família Santa Coloma. Al segle xiii, Mura entrà entra en el joc de venda per part de rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Aleshores, passà a mans de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. El 1223, el rei Jaume I el Conqueridor en feu donació, a Guillem de Santa Fe i el 1228 a Pere Ponç de Banyeres. El 1293, la corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple segle xiv, la corona el vengué a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest, el rei Pere III el Cerimoniós revocà l'antiga donació i el passà a Pere de Planella, camarlenc reial.[1]

Al començament del segle xv, Martí I l'Humà adquirí de nou el castell per a vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.[1] El 1707, l'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles i Ramanyer a la Guerra de Successió, li atorgà el títol de marquès de Mura.[1]

Descripció

Vista interior de les restes del castell. Fotografia de Pere Català i Roca (1962)

Les restes del castell les componen un fragment de muralla situat a l'oest junt a un espadat, i els basaments d'una torre trapezial, situats a l'angle nord-est del pujol.[1] El tros de muralla conservat té una llargària de 7,30 m, encara que pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins a quedar colgat a terra. La seva alçada màxima a l'exterior arriba a uns tres metres. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, però col·locats en fileres i units amb morter.[1]

Els basaments de la torre assoleixen 1,95 m al punt més alt. Els murs tenen 95 cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Castell de Mura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Vegeu també