Castell de Peramola

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Peramola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasal Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud575 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaPeramola (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarrer Cap de Carrer Modifica el valor a Wikidata
 42° 03′ 28″ N, 1° 16′ 04″ E / 42.0578°N,1.267714°E / 42.0578; 1.267714
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1224-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006426 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1364 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC18769 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Peramola és un edifici del poble homònim (Alt Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

El castell és documentat des del 1071, quan Arnau Mir de Tost el va deixar en el seu testament al seu net, Guerau II de Cabrera, vescomte d'Àger. Més endavant apareix en documents dels anys 1088 i 1095, com a límit del castell de Gavarra.[1] La baronia de Peramola englobava també Tragó de Segre, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Els primers titulars foren els Peramola.[1] El 1428, el baró Bernat Guillem de Peramola va morir sense descendència i fou succeït pel seu nebot Guillem Ramon Desbrull i de Peramola.[2]

Aquest va ser succeït per la seva germana Brianda, que es va casar amb Francesc de Zurita (o Çorita), amb qui va tenir Jaume Desbrull i de Zurita-Peramola.[3] Aquest fou succeït per la seva germana Peronella de Zurita-Peramola i de Nueros, filla del segon matrimoni de Francesc amb Ana de Nueros i que el 1573 es va casar amb Pere Galceran de Pinós-Fenollet i de Pau, vescomte d'Illa i Canet.[3][4] La baronia passaria a mans del seu primogènit Miquel Galceran de Castro-Pinós i de Zurita-Peramola, que el 1600 rebé el títol de comte de Vallfogona de mans de Felip III.[5] Morí el 1607 sense descendència legítima, i la baronia va retornar a mans de Peronella, que el 1616 la va cedir al seu fill Joan Galceran, que moriria també sense descendència el 1635.[4] La baronia passaria a la seva germana Marianna, i a la seva mort el 1654, a la seva altra germana Francesca, vídua en segones noces de Juan Francisco Cristóbal Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar. El 1666, la baronia passà a mans de Jaime de Silva i Ferrandis d'Híxar (1625-1700), fill d'Isabel Margarita Ferrandis d'Híxar i Castro-Pinós[4] i de Rodrigo de Silva y Sarmiento, marquès d'Alenquer. El 1714, la seva filla Rosa de Silva y Pimentel, baronessa de Peramola, es va casar amb Baltasar Soler de Marrades-Vic i Cernesio, comte de Sallent, que morí el 1729.[6]

En el seu testament del 1739, Rosa de Silva llegà la baronia al seu confessor, el prevere Antonio de Navarrete.[7][8] Això va motivar un litigi per part dels seu hereus, però finalment, cap al 1755, el seu germà Jacinto va aconseguir que la hi adjudiquessin.[7] Fou succeït pel seu fill Antonio de Navarrete y Montiel,[7] i aquest pel seu fill Francisco de Navarrete y Sebastián (1771-1807),[9] que el 1793 establí una concòrdia amb Pedro Pablo de Alcántara Ferrandis d'Híxar i Abarca de Bolea, duc d'Híxar, per la qual aquest renunciava a la baronia de Peramola en favor dels Navarrete.[10][11]

El seu fill Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855)[9] morí sense descendència i fou succeït pel seu nebot José de Castañeda y de Navarrete (1818-1890),[12] i aquest pel seu germà Carlos de Castañeda y de Navarrete (1835-1902),[12] mort sense descendència.[11] Aquell mateix any, el seu oncle Florencio Ceruti y de Castañeda (1859-1924) va obtenir la carta de successió del títol, que continua en mans dels seus descendents.[13][11][8]

En aquella època, el castell fou venut, i el 1913 s'hi establí la seu del Centre Agrícola Mutualista de Peramola, i el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, el comitè revolucionari local. Acabat el conflicte, acollí la secció local de la FET i de ls JONS, i posteriorment, un casal parroquial, d'on deriva el seu nom popular.[14]

Descripció

Les restes de l'antic castell se situen a la part alta del nucli urbà de Peramola, en diferents edificis del carrer Cap de Carrer. En la façana d'una d'aquestes cases són visibles deu fileres de pedres regulars de diferents mides que corresponen al castell, i dins del Casino hi ha uns baixos coberts amb volta, que tenen continuació en les edificacions del voltant.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Castell de Peramola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 140.
  3. 1 2 Cortés, 1973, p. 193-195.
  4. 1 2 3 Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 141.
  5. ↑ «Comtat de Vallfogona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  6. ↑ Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 142.
  7. 1 2 3 Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23.
  8. 1 2 «baronia de Peramola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  9. 1 2 Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23-24.
  10. ↑ AHPB, notari Manuel Comelles, 12-11-1793.
  11. 1 2 3 Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 143.
  12. 1 2 Fluvià i Escorsa, 2003, p. 24.
  13. ↑ Fluvià i Escorsa, 2003, p. 24-25.
  14. ↑ Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 143-144.

Vegeu també

Bibliografia

  • Cortés, Cristian. Els Setantí. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1973 (Premi Carreras i Candi 1973). 
  • Espunyes, Josep. Baronia i municipi de Peramola. Apunt històric i noms de casa. Segles XVII-XX. Tremp: Garsineu edicions, 1995 (Estudis, 6). ISBN 978-84-88294-40-1. 
  • Fluvià i Escorsa, Armand de «Els barons de Peramola (segles XVIII-XXI)». Paratge, núm. 16, 2003, p. 23-26.
  • Gascón Chopo, Carles; Codina Miquela, Raquel «El castell de Peramola. De fortalesa feudal a residència senyorial». Interpontes. Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, núm. 3, 2014, p. 137-156.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.