Castell de Vallespinosa
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Ruïnes de castell | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 696 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallespinosa (Conca de Barberà) | |||
| Lloc | Corriol que surt del poble de Vallespinosa | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1428-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006724 | |||
| Id. IPAC | 1615 | |||
El castell de Vallespinosa era una fortalesa situada al poble de Vallespinosa (Conca de Barberà), les restes de la qual estan declarades com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Història i descripció
La primera notícia documental és del 1030. El 1174, Berenguer de Clariana en feu donació al monestir de Santes Creus. A principis del segle xvii fou assaltat pel bandoler Perot Rocaguinarda, el qual el malmeté de forma molt important.[1] El 1648, durant la Guerra dels Segadors, l'exèrcit castellà va assaltar i destruïr el castell, propietat de Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes, governador general de Catalunya i un dels més ferms defensors de la política francesa.[1]
Actualment només se'n conserven una torre de planta circular i part del perímetre de la muralla, format per un doble recinte de petits carreus lligats amb morter de calç.[1] Abans de la Guerra Civil hi havia dos portals.[1]
Referències
Bibliografia
- d. a.. Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles XII-XVIII). Diputació de Tarragona, 2010.
- Güell Junkert, Manel. Els Margarit de Castell d'Empordà. Família, patrimoni i noblesa a l'època moderna. Lleida: Fundació Noguera. Pagès Editors, 2011 (Estudis, 56). ISBN 978-84-9975-059-0.

