Castell de Vivers
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Ruïnes de castell | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 166,1 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vivers (Rosselló) | |||
| ||||
El Castell de Vivers era una fortalesa del poble de Vivers (Rosselló), a la Catalunya Nord. Actualment, les seves restes són uns panys de paret integrats en les cases de la part més enlairada del poble, a l'antiga cellera.

Història
La vila de Vivers apareix esmentada per primera cop el 987, quan els germans Servusdei (prevere), Arnau i Heribert donaren a l'abadia de Santa Maria d'Arles el seu alou de Pladecorts (Planicurtis), que havia estat propietat d'una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial.[1]
El llinatge dels Vivers senyorejaren la població i també foren titulars d'altres dominis al Rosselló. Es conserven homenatges feudals fets per Guillem de Vivers als reis Jaume II i a Sanç I de Mallorca.[1] Al segle xvii, el senyor era Bernat Ferrer i Viladomar, fill del burgès de Perpinyà Antoni Ferrer i de Marquesa Viladomar.[2] Tanmateix, els Pagès hi posseïren també certs drets senyorials, com demostra el títol de senyor de Sant Joan de Pladecorts i de Vivers que tenia Josep de Pagès (†1743).[1]
Bibliografia
- Becat, Joan. «197-Vivers». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII).
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vivers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Referències
- 1 2 3 Ponsich, Pere. «Vila i castell de Vivers». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713). tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 203.

