Caterina Martinelli

Plantilla:Infotaula personaCaterina Martinelli
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Àndria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestressa de casa Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Italià Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Caterina Martinelli (Àndria, 14 abril 1904 - Roma, 3 maig 1944) de soltera Zimpolino, va ser una dona italiana, militant del PCI, assassinada per la policia feixista, durant les revoltes del pa, mentre participava en la protesta i posterior assalt a la fleca i dipòsit de farina, destinat a les tropes d'ocupació, al barri del Tiburtino de Roma, durant la Segona Guerra Mundial.[1][2]

Biografia

Filla de Savino Zimpolino i de Gioia Angela, va néixer a Àndria, una ciutat de la Pulla. Estava casada amb Giuseppe Martinelli, del qual va adoptar el cognom, tenien 7 fills i vivien en la pobresa, en una borgata del barri del Tiburtino ııı, abans conegut com a Pietralta ıı. Després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943 entre Italia i les forces aliades, el seu marit, militant clandestí del Partit Comunista italià, feia difusió del diari L'Unità i Caterina participava en les protestes i manifestacions antifeixistes. La resistència de les dones, a part de les que actuaven com a stafette i en la lluita armada, consistia bàsicament en amagar soldats desbandats, ajudar els jueus del gueto, fins i tot salvant llurs criatures de la deportació, fent-les passar per a fills propis, si els pares eren capturats.[3]

Arran de l'acció partisana de l'Atac de Via Rasella, portada a terme pel GAP central (Grup d'Acció Patriòtica) el 23 març 1944, sota el comandament de Carlo Salinari i Franco Calamandrei, amb Mario Fiorentini, Rosario Bentivegna, Carla Capponi i altres, es va desencadenar la gran represalia coneguda com la Massacre de les fosses Ardeatines, que es va saldar amb l'afusellament de 335 civils italians i l'enduriment de les condicions de vida de la població que, por ordre del general Kurt Mälzer, va veure reduïdes les racions de pa de 150 a 100 grams per persona i dia. Aquest fet va empenyer les dones a organitzar protestes i a participar en l'assalt de les fleques i els dipòsits on els nazi-feixistes emmagatzemaven farina. La matinada del 2 al 3 de maig de 1944, després d'encapçalar una d'aquestes accions en un forn del Tiburtino, quan Martinelli tornava a casa seva amb una barra de pa i la seva filla lactant en braços, va ser interceptada, amb 10 dones més, a l'alçada de la Via del Badile, per un escamot de la PAI «Polizia dell'Africa italiana» que la va comminar a deixar el pa i en negar-s'hi li va disparar, caient morta a sobre de la seva filla, que va sobreviure, però amb la columna vertebral lesionada.[4] Deu dones més van quedar ferides de diversa consideració.

Memòria històrica

La figura de Caterina Martinelli és sovint recordada i homenatjada com a símbol de la resistència de les mares i les dones anònimes que van lluitar i morir durant l'ocupació nazi-feixista d'Itàlia.[5][6][7]

El 2012 l'Associació cultural «Vivere ai Colli Anienne» que delimita amb la zona on vivia Caterina Martinelli, va crear el concurs literari que porta el seu nom,[8] i organitza periòdicament actes en memòria seva.[9][10][11]

Referències

  1. ↑ «Caterina MARTINELLI – ANPI BAT» (en italià). [Consulta: 4 novembre 2025].
  2. ↑ «3 maggio 1944: l'assassinio di Caterina Martinelli: "una madre che non poteva - sentir piangere dalla fame - tutti insieme - i suoi figli» (en italià). [Consulta: 6 novembre 2025].
  3. ↑ Redazione. «A Pietralata e Tiburtino III nel nome di Caterina Martinelli» (en italià), 06-05-2019. [Consulta: 5 novembre 2025].
  4. ↑ «Il 3 maggio 1944, durante un assalto ad un forno, veniva uccisa da un milite della PAI (polizia Africa Italiana) Caterina Martinelli, madre di 7 figli.» (en italià). [Consulta: 4 novembre 2025].
  5. ↑ «2 maggio: nell'ottantesimo dell'uccisione di Caterina Martinelli due iniziative: La mostra Donne R-esistenti e l'omaggio alla lapide» (en italià). [Consulta: 6 novembre 2025].
  6. ↑ Boldi, Enzo. «Storie della Resistenza. L'eccidio del ponte di Ferro a Roma» (en italià), 25-04-2019. [Consulta: 6 novembre 2025].
  7. ↑ Rinaldi, Lamberto. «"L'arte non ha sbarre": un murales per ricordare Caterina Martinelli e un progetto per le detenute» (en italià), 23-12-2024. [Consulta: 6 novembre 2025].
  8. ↑ «I Edizione del concorso letterario Caterina Martinelli» (en italià). Abitare a Roma, 19-12-2012. [Consulta: 7 novembre 2025].
  9. ↑ Redazione. «La "Piccola grande storia" di Caterina Martinelli» (en italià), 02-05-2024. [Consulta: 6 novembre 2025].
  10. ↑ «Caterina Martinelli» (en italià), 22-04-2021. [Consulta: 6 novembre 2025].
  11. ↑ «Il CDQ di Colli Aniene annuncia la progettazione di un anello ciclopedonale nel quartiere». [Consulta: 6 novembre 2025].