Caterina Visconti

Plantilla:Infotaula personaCaterina Visconti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 12 juliol 1360 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1404 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Monza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Monza Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaVisconti Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan Galeàs Visconti (1380–), Mort Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Maria Visconti, Felip Maria Visconti Modifica el valor a Wikidata
ParesBernabé Visconti Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu della Scala Modifica el valor a Wikidata
GermansMaddalena Visconti
Anglesia Visconti
Valentina Visconti, Queen of Cyprus
Elisabetta Visconti
Agnès Visconti
Taddea Visconti
Viridis Visconti
Antonia Visconti
Lucia Visconti
Ambrogio Visconti
Carlo Visconti di Parma
Ludovico Visconti
Estorre Visconti
Gianmastino Visconti
Rodolfo Visconti
Marco Visconti
Valentina Visconti Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Galeàs Visconti, cosí germà Modifica el valor a Wikidata

Caterina Visconti (Milà, c. 12 de juliol de 1360 - Monza, 17 d'octubre de 1404) fou una donzella noble que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Milà.

Biografia

Fou la setena filla de Bernabé Visconti i la seva esposa, Beatriu della Scala.[1] Fou neta per línia paterna d'Esteve Visconti i Valentina Doria, i per línia materna de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. Inicialment promesa amb el futur rei Ricard II d'Anglaterra, el 2 d'octubre de 1380 es casà amb Joan Galeàs Visconti. D'aquesta unió nasqueren: Joan Maria Visconti (1388-1412), duc de Milà i Felip Maria Visconti (1392-1447), duc de Milà

Caterina residí a partir del seu matrimoni al castell de Visconteo, residència en la qual es feu càrrec de l'educació de la seva fillastra Valentina Visconti. El 1385 es mantingué allunyada de la conspiració de Joan Galeàs contra Bernabé Visconti, pare de Caterina, el qual fou fet presoner.Hoeniger, Cathleen. «The Illuminated "Tacuinum sanitatis" Manuscripts from Northern Italy ca. 1380-1400: Sources, Patrons, and the Creation of a New Pictorial Genre». A: Visualizing Medieval Medicine and Natural History, 1200-1550. Ashgate Publishing, 2006, p. 51-82. 

Apartada de qualsevol acte polític i social des del naixement dels seus fills, reaparegué el 1402 per esdevenir regent del Ducat.

En el buit de poder produït per la mort de Joan Galeàs Visconti, Francesco Novello da Carrara, aliat amb el seu nebot Nicolau III d'Este de Ferrara va intentar expandir-se al Vènet prenent ciutats controlades pels Visconti,[2] Caterina va demanar ajuda al dux de Venècia Miquel Sten el març de 1404 prometent la cessió de Verona, ocupada pels Carrara, i Vicenza, aleshores assetjada. Venècia va fer una mobilització massiva de les seves capacitats militars i malgrat la dura resistència de padovans i ferraresos, la tardor de 1404 Venècia va assetjar Verona. La primavera de 1405, la posició carraressa va començar a deteriorar-se ràpidament i Nicolau III d'Este va retirar Ferrara de la guerra,[3] El 22 de juny de 1405, Verona es va rebel·lar i es va rendir a l'exèrcit venecià. La mateixa Pàdua va caure finalment en mans dels venecians el 17 de novembre de 1405. Després de la victòria veneciana, els dominis de Carrara van ser incorporats a l'estat venecià iniciant l'expansió de Venècia a la Itàlia continental, mentre els membres de la família Carrara van ser executats.[4]

Enmig d'enfrontaments entre faccions rivals, encapçalades per diversos mercenaris, emergí Facino Cane, el qual inculcà a Joan Maria Visconti un sentiment d'animadversió vers la mateixa Caterina, sent empresonada el 18 d'agost de 1404 al castell de Monza. Morí dos mesos més tard, el 17 d'octubre, víctima d'un possible enverinament o de la pesta que assolava Europa en aquells moments.

Referències

  1. ↑ Hoeniger, 2006, p. 59.
  2. ↑ Mallett, Michael E. «La conquista della Terraferma». A: Storia di Venezia dalle origini alla caduta della Serenissima (en italià). Vol. IV, Il rinascimento: politica e cultura. Istituto della Enciclopedia Italiana, 1996, p. 186.
  3. ↑ Mallett, Michael E. «La conquista della Terraferma». A: Storia di Venezia dalle origini alla caduta della Serenissima (en italià). Vol. IV, Il rinascimento: politica e cultura. Istituto della Enciclopedia Italiana, 1996, p. 188.
  4. ↑ Lane, Frederic Chapin. Venice: A Maritime Republic (en anglès). Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press, 1973, p. 227. ISBN 0-8018-1445-6.

Bibliografia

Enllaços externs

  • Caterina Visconti, Duchessa di Milano (italià)


Precedit per:
Joan Galeàs Visconti
com a duc
Regent de Milà
1402 – 1404
Succeït per:
Joan Maria Visconti
com a duc