Catherine Paysan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Annie Marthe Esther Roulette  4 agost 1926 Bonnétable (França) | ||
| Mort | 22 abril 2020 (93 anys) Le Mans (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, guionista | ||
| Nom de ploma | Catherine Paysan | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Catherine Paysan (Bonnétable, 4 d'agost de 1926 - Le Mans, 22 d'abril de 2020) que utilitzà el pseudònim d'Annie Roulette, fou una escriptora, autora de novel·les i contes, i de narracions autobiogràfiques i poemes.[1] Professora de literatura, fou guardonada amb el Prix des Libraires i el Prix Goncourt de la nouvelle; la condecoraren com a oficial de la Legió d'Honor,[2] i de l'Orde de les Arts i les Lletres i de l'Orde Nacional del Mèrit.
Biografia
Els primers anys
Catherine Paysan era filla d'Auguste Roulette, un gendarme que més tard va exercir de secretari municipal;[3] i de Marthe Roulette, mestra de l'única classe de l'escola primària d'Aulaines.[3] Després d'obtenir el certificat de primària, Annie Roulette s'estigué en un internat a Le Mans.[4] Del 1938 al 1944, acaba els estudis secundaris, sovint amb premis d'excel·lència. En la seua obra autobiogràfica Le Passage du SS (El pas de les SS), relata la dolorosa separació de la seua família i les seues dificultats per adaptar-se a la vida de l'internat. A divuit anys, escriu el seu primer poemari, Tous deux (Nosaltres dos), que autofinançà amb diners que li havia prestat el seu pare. Després se n'anà a París per a continuar els estudis per a ser mestra. Després d'una trobada amb un presoner de guerra alemany al bosc de Bonnétable i d'un enamorament mutu, Annie Roulette se n'anà a Alemanya del 1946 al 1948 i es va convertir en professora de francés a la zona ocupada per les forces franceses a Espira. El seu amant, que se suposava que s'uniria a ella, es va retirar del servei. Aquest període es descriu en Love Over There in Germany, una novel·la autobiogràfica publicada el 2006.[4]
Professora
Una pleuritis li va interrompre els estudis i el 1948 Annie Roulette torna a França per a començar l'educació primària abans de convertir-se en professora de francés d'un col·legi suburbà de La Courneuve.[5]
Escriptora
La seua primera novel·la, Nous autres les Sanchez, apareix el 1961. Tot i que la història estava totalment desfasada amb l'època,[6] fou un èxit immediat i l'autora rebé el Grand Prix du Roman de la Société des gens de lettres el 1962.[7]
El 1967 va rebre el Premi Desbordes-Valmore, de poesia, de la Société des poètes français.[8]
Del 1974 ençà, Catherine Paysan es va dedicar sols a la literatura.[9]
La cançó
A la dècada dels 1960, Catherine Paysan enregistrà dos àlbums (Chansons pour moi toute seule, volums 1 i 2) i escrigué moltes cançons sota la direcció del seu productor, el cantant, autor i compositor Marcel Mouloudji.[10]
Distincions
- Legió d'Honor, el 5 de febrer del 1992.
- Orde de les Arts i les Lletres
- Orde Nacional del Mèrit
Obres
Novel·les
- Nous autres les Sanchez, 1961
- Histoire d'une salamandre, 1963
- Je m'appelle Jéricho, 1964
- Les Feux de la Chandeleur, 1966
- Le Nègre de Sables, 1968
- L'Empire du taureau, 1974
- Le Clown de la rue Montorgeuil, 1978
- Dame suisse sur un canapé de reps vert, 1981
- Le Rendez-Vous de Strasbourg, 1984
- La Route vers la fiancée, 1992
- La Prière parallèle, 2003
Novel·les autobiogràfiques
- Comme l'or d'un anneau, 1971
- Pour le plaisir, 1976
- La Colline d'en face, 1987
- Le Passage du SS, 1997
Referències
- ↑ «L'auteure sarthoise Catherine Paysan est décédée» (en francés). francebleu.fr, 22 abril 2020.
- ↑ «Nantes. Géraldine Cosneau envoie du rêve aux enfants».
- 1 2 «Maison natale de Catherine Paysan : fragments littéraires d'une vie» (en francés). actu.fr, 25-08-2015. [Consulta: 4 abril 2024].
- 1 2 «Catherine Paysan, romancière attachée à ses racines sarthoises et ouverte sur le monde, est morte à 93 ans» (en francés). Franceinfo, 23-04-2020. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Entrevista de l'autora publicada en el pròleg de la seua novel·la Nous autres les Sanchez, Bibliothèque du Club de la Femme, París, 1965.
- ↑ «La Vie Mancelle et Sarthoise, Patrimoine, Culture, Histoire, Nature, Musique, Mots Croisés». [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ SGDL, Administrateur. «Grand Prix SGDL du roman» (en francés). Arxivat de l'original el 2025-04-30. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ «Biographie Catherine Paysan». www.whoswho.fr. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «Catherine PAYSAN († 2020) >> Fiche auteur | Auteurs du Maine et du Loir (AML)». [Consulta: 18 novembre 2025].
- ↑ «Agnès Besnard, Catherine Paysan et le cabaret» (en francés). [Consulta: 18 novembre 2025].