Cedraman
| |||||
| Tipus | assentament humà  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de Castelló | ||||
| Comarca | Alt Millars | ||||
| Municipi | el Castell de Vilamalefa | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 615 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Festa patronal | Sant Joan Baptista al juny. Festes d'estiua l'agost | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 12123 | ||||
Cedraman[1] (en castellà i oficialment, Cedramán) és una entitat de població del terme municipal d'El Castell de Vilamalefa, a la comarca de l'Alt Millars. Se situa a més de 600 m d'altitud, al marge dret del riu de Vilafermosa, i molt a prop de la ratlla amb terres de Sucaina i Vilafermosa.[2] Tot i el seu reduït veïnat, la configuració urbana del poblament és complexa i aquest es divideix en quatre barris: el Barrio Bruno, la Casa Flor, la Plaza i los Corrales.[3]
El poble es troba envoltat d'una superfície molt muntanyosa. Hi destaquen la Peña Roya, la Peña Parda, la Moleta, la Cadena, la Silleta, la Rocha i el Bojar. També destaca La Marecilla com a paratge singular, que dona nom a la Cueva la Marecilla,[4] Puente la Marecilla,[5] Estrecho la Marecilla i Pozo la Marecilla. També són nombroses les coves i les mines de galena i plom que antigament van ser explotades i que en temps de la Guerra Civil serviren de refugi per als veïns.[3]
Història
A Cedraman va nàixer un fill de l'últim rei musulmà de València Abú Zayd, Aba-Omahet. En memòria d'aquest esdeveniment va concedir als veïns molts privilegis, els quals es mantingueren fins a la fi de la Primera Guerra Carlina el 1840.[6]
En aquell conflicte armat, els habitants del poble es posicionaren a favor de la causa isabelina. Vençuts pels carlins, en foren detinguts 75, afusellats a Vistabella del Maestrat durant els dies segments: una xifra veritablement elevada per a un nucli tan menut.
Tradicions
Durant segles, el clima benigne de Cedraman i la gran quantitat de fonts que l'envolten van atraure a les dones dels pobles de la contrada a l'hora de donar a llum. Així doncs, era tradició que les dones pariren a la casa on havia nascut Aba-Omahet, la qual rep el nom de La Paridera. En l'actualitat, però, d'aquest habitatge sols es conserven tres arcs, coneguts com el Porche.
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, GEC «Cedraman». Enciclopedia.cat [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Cedramán». Institut Cartogràfic Valencià. [Consulta: 13 juliol 2016].
- 1 2 «Cedramán» (en castellà). Asociación de Vecinos de Cedramán, 2012. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 13 juliol 2016].
- ↑ «LA TOPONIMIA CHURRA: LA CUEVA LA MARECILLA (Cedramán, El Castillo de Villamalefa)», 08-09-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ «LA TOPONIMIA CHURRA: EL PUENTE LA MARECILLA (Cedramán, El Castillo de Villamalefa)», 07-09-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà), 1847.
Enllaços externs
- Web de Cedraman Arxivat 2008-07-03 a Wayback Machine.