Ceneu
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Ilíada |
| Dades | |
| Gènere | home transgènere |
| Família | |
| Pare | Àtrax i Èlat (làpita) |
| Fills | Coronos, Eneu (fill de Ceneu) i Priasus (en)  |
Ceneu (grec antic: Καινεύς, Kainéus)[1] d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.[2]
En néixer era una noia i tenia el nom de Cenis, fins que Posidó la va assetjar i forçar quan passejava per una platja solitària. Posidó, per compensar-la, li va dir que demanés el que volgués, que no li refusaria la petició. Ella va dir que tenia un desig molt gros: que la convertís en un home invulnerable. El déu hi va accedir i la va transformar.[2][3]
Amb la seva nova forma, Ceneu va prendre part en la lluita contra els centaures i, com que els causava moltes baixes i no el podien ferir amb les armes, els centaures el van enterrar viu sota un munt de troncs d'avet i pedres que el van ofegar.[4][5] Després de mort, els déus el van transformar una altra vegada en dona, o en un ocell del mateix nom que alguns han identificat amb el flamenc.[6][2] Higí és l'única font que diu que Ceneu va morir suïcidant-se.[7]
Segons una altra tradició, Ceneu, quan va ser transformat en home, es va tornar superbiós i va plantar la seva llança al mig de la plaça pública exigint que tothom adorés la seva arma com una divinitat. Zeus el va castigar enviant-li els centaures que van acabar matant-lo.[8] Ceneu figura en alguns catàlegs dels argonautes.[9] Ovidi diu que va participar en la cacera del senglar de Calidó.[1] Un fill seu, Coronos, va ser rei dels làpites en temps d'Hèracles.[6]
Referències
- 1 2 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932, p. 33.
- 1 2 3 Ovidi. Les Metamorfosis, XII, 168 i seg,
- ↑ Flegont. Sobre les coses admirables, 74
- ↑ Apol·loni de Rodes. Argonàutiques, I, 59
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Epítom, I, 21
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 96. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Higí. Faules, 242
- ↑ Servi Maure Honorat. Sobre l'Eneida de Virgili, VI, 448; Escoli sobre Homer, Ilíada I, 264
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 14
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 47. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1