Ceratopipra
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pipridae |
| Gènere | Ceratopipra Bonaparte, 1854 Ceratopipra |
Ceratopipra és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels píprids (Pipridae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere se les coneix com "manaquí".[3]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són ocells petits, mesuren entre 9 i 12,5 cm de longitud, de cua curta; els mascles són ben coneguts pel plomatge colorit, sovint principalment negre contrastant amb blanc o algun color brillant i per les exhibicions estereotipades realitzades en leks. Les femelles són notablement apagades i tímides, i difícils de ser diferenciades a no ser per la zona de distribució. Habiten a l'interior de selves humides, principalment de baixa altitud.[4]
Taxonomia i sistemàtica
El gènere Ceratopipra va ser introduït pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte el 1854 amb el manaquí de crinera com a espècie tipus.[5][6]
Les diferents espècies eren classificades tradicionalment al gènere Pipra però van ser ubicades al gènere Dixiphia (Reichenbach, 1850) al comprovar que Pipra era un gènere polifilètic, arran treballs com ara Prum, 1992.[7] Més tard es va crear per a elles aquest gènere.[8]
Etimologia
El nom genèric Ceratopipra combina el grec antic «κερας/keras», «κερατος/keratos» que significa “banya” amb el gènere Pipra introduït per Carl Linnaeus el 1764.[9]
Espècies
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.2, 2026) aquest gènere està format per cinc espècies:[10]
Referències
- ↑ «Ceratopipra» (en anglès). Avibase. [Consulta: 4 agost 2026].
- ↑ «Ceratopipra». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 4 agost 2026].
- ↑ «Ceratopipra». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 juliol 2026].(català)
- ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines (en anglès). Austin: University of Texas Press, 2009, p. 497, làmines 65(11-14) (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Bonaparte, Charles Lucien. Annales des sciences naturelles. Zoologie (en italià). Victor Masson, p. 135.
- ↑ Dickinson, E.C; Christidis, L. Passerines (4th ed.). Eastbourne, UK: Aves Press, 2014, p. 9 (The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World). ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ RO Prum. 1992. Syringeal morphology, phylogeny, and evolution of the Neotropical manakins (Aves: Pipridae). American Museum Novitates 3043: 1–65.do
- ↑ GM Kirwan, N David, SMS Gregory, JA Jobling, F Steinheimer i GRR Brito. 2016. The mistaken manakin: a new genus-group name for Parus pipra Linnaeus, 1758 (Aves: Passeriformes: Pipridae). Zootaxa 4121(1): 089–094.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Ceratopipra» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 4 agost 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 4 agost 2026].